Una presó difícil, massificada, amb un motí, on els professionals havien d’atendre internes enganxades a l’heroïna, després els efectes devastadors de la sida, el rebuig dels primers veïns del nou barri de la Vila Olímpica, la crisi econòmica i ara els efectes de la pandèmia en la salut mental. Una crua realitat entomada "per professionals molt implicats, que experimenten programes que s'exporten a altres presons, amb directores i directors que escolten les necessitats de les recluses i dels funcionaris, i que funciona com una comunitat, no com una presó clàssica, tot i que la infraestructura no acompanya”. És una pinzellada dels 40 anys de vida del centre penitenciari de Dones de Barcelona, coneguda com la presó de Wad-Ras, que directors, educadores i funcionaris del centre han rememorat en un acte, aquest dijous a l’interior de la mateixa presó. A més, Wad-Ras és la presó més antiga de l’Estat espanyol i no es tancarà fins al 2029, dos anys més tard de la darrera data anunciada.
A l’acte, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha destacat “la professionalitat i la humanitat dels professionals de Wad Ras” i ha avançat que l'any que ve es licitarà la construcció de la nova presó de dones a la Zona Franca, de 50.000 m². En concret, es destinaran 90 milions per a la construcció i les obres es preveuen que s’executin entre els anys 2026 al 2029. L’edifici de la presó de Wad Ras es va construir el 1915, pels arquitectes Enric i Josep M. Sagnier, i abans d’acollir les primeres dones recluses, va ser un centre tutelar de menors.
El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha recordat que “els anys 90, Wad-Ras era una presó fosca, i quan la Generalitat va assumir les competències de Justícia, es va assumir amb molta sensibilitat” la gestió a la presó de dones. Ha assegurat que “la nova presó de dones arribarà i no és una ironia!” I és que fa anys que els professionals senten aquest relleu necessari de l'equipament, però que no arriba.
Unes 100 dones i vuit fills
Actualment, a la presó de Wad- Ras hi viuen 107 dones, la majoria de les quals està pendent de judici. A més, hi ha 7 mares amb els seus 8 fills menors de 3 anys, en el departament de mares, l’únic que hi ha Catalunya i té 11 places. A banda, hi ha 384 persones que compleixen condemna en règim obert, i hi treballen 237 professionals de tractament i règim intern, a més de 150 voluntaris de distintes entitats, com ara Creu Roja o la Fundació Pare Manel.
La població penitenciària femenina ha anat reculant any rere any i actualment representa el 5,7% (463 dones) del total de 8.042 persones tancades a les presons catalanes.
Presó pionera
L’actual directora de la presó de Wad-Ras, Soledad Prieto, l’exdirectora Paula Montero, i els exdirectors Antonio Olaya i José María Montero, que actualment és director general d’Afers Penitenciaris, han explicat les seves vivències al centre, en una taula rodona sobre els canvis i avenços d’aquests 40 anys.
Prieto ha destacat la dificultat que tenen actualment per treballar amb dones condemnades perquè entren a la presó per complir penes de 4 o 6 mesos, i no es pot fer cap tractament tan curt. Les comissions de participació i el grup d’acollida són marca de la presó de Wad- Ras que s’ha exportat a altres centres penitenciaris. I Olaya ha fet riure tothom quan ha recordat que volia fer obres al centre, com “la porta de l’entrada torçada”, i va entendre que s’havia de reunir i parlar amb tothom, fins i tot els voluntaris.
La infermera Noemí Carreras ha recordat la primera metgessa a una presó la doctora Teresa Quiroga, el 1987 a Wad-Ras, i com tothom va guanyar quan totes les persones tancades a les presons van ser incorporades a la xarxa pública de Salut catalana, el 2014, i no amb expedients de paper. Una educadora també ha explicat com Wad-Ras també va ser un centre pioner a tenir internet, i tenir la primera dona reclusa estudiant a distància. Maria, funcionària de vigilància, ha explicat com reben a les dones “que venen del calabós, sense dutxar-se, que volen menjar i fumar, i les animes; els despatxos de les funcionàries sempre són oberts; tot i que a vegades són pesades i insistents”, ha confessat, fent riure tothom. Finalment, Ruth i Jésica, internes de Wad-Ras, han explicat la seva situació als periodistes.
A la foto principal, Ruth, de 25 anys, interna a la presó de dones de Wad-Ras, aquest dijous. / Foto: Montse Giralt