El jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, ha decretat presó sense fiança per al funcionari jubilat de l'Ajuntament de Vitòria, que va quedar arrestat aquest dimecres a Miranda de Ebro (Burgos) com a presumpte autor de l'enviament la passada tardor de sis sobres amb material pirotècnic a La Moncloa, al Ministeri de Defensa o l'ambaixada d'Ucraïna, entre altres organismes. Pompeyo G.P. de 74 anys i detingut en la denominada Operació Konvert ("sobre" en ucraïnès), està investigat per quatre delictes de terrorisme, dos de terrorisme agreujat (pels enviaments al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra Margarita Robles) en concurs amb un altre d'ús d'artefactes explosius inflamables o incendiaris amb finalitat terrorista.

El risc de fugida, reiteració delictiva i ocultació de proves ha determinat que el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència hagi acceptat la petició de la Fiscalia i hagi decretat presó incondicional per al detingut, qui s'ha acollit aquest divendres al seu dret a no declarar davant el jutge.

Alteració de la pau pública

A la interlocutòria, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 4 explica que encara que no hi ha indicis que l'investigat pertanyi ni col·labori amb una banda o cap grup organitzat terrorista, les accions que objectivament se li imputen, el context en el qual es produeixen (guerra d'Ucraïna) i els destinataris dels paquets evidencien que en el seu ànim és present "l'objectiu d'alterar greument la pau pública". Així doncs, indica que transmet el missatge que s'està "davant unes accions efectuades per persones vinculades a Rússia com a repressió cap als interessos d'Espanya i els Estats Units a conseqüència del seu suport a Ucraïna davant l'ocupació russa", i afegeix que busca "obligar els poders públics del nostre país a abstenir-se del suport mostrat a favor d'Ucraïna enfront de l'agressió russa". La decisió del jutge coincideix amb la petició de la fiscal de l'Audiència Nacional, Ana Noè, que demanava la presó provisional comunicada i sense fiança per a l'acusat, que s'ha acollit al dret de no declarar.

Sis cartes amb material explosiu

La primera carta amb material explosiu es va interceptar el passat 24 de novembre i anava dirigida al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Els serveis del Departament de Seguretat de Presidència del govern espanyol van detectar la carta en les tasques de garbellat i filtrat de la correspondència. Entre novembre i desembre va enviar altres cinc cartes similars, per les seves característiques i contingut, van arribar a l'Ambaixada d'Ucraïna i a l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid, a l'empresa Instalaza a Saragossa, al Centre de Satèl·lits de la Unió Europea situat en la Base Aèria de Torrejón i al Ministeri de Defensa. Un vigilant de seguretat de l'Ambaixada d'Ucraïna va resultar ferit per l'explosió d'un dels artefactes.

Es tracta d'una persona molt activa en xarxes socials i amb coneixements tècnics i informàtics, segons van informar fonts del Ministeri de l'Interior i de la Policia Nacional. El passat 3 de gener el jutge de l'Audiència Nacional que investiga l'enviament d'aquesta sèrie de cartes explosives va acordar obrir una nova línia de recerca en la causa per a dur a terme una sèrie de perquisicions de caràcter tecnològic.