Tot i que en realitat és una malaltia, amb l’augment de preus, la celiaquia s’ha convertit pràcticament en un luxe irrenunciable a l'abast de pocs, que a més, no tenen ajudes per poder tenir una alimentació que no posi en risc la seva salut. Així, si amb l’espiral inflacionista, la cistella de la compra s’ha encarit per aquelles que poden menjar qualsevol mena de producte sense fixar-se en si tenen o no gluten, per les persones celíaques aquesta pujada ha fet enfilar el cost d’uns aliments que abans de la inflació ja eren cars. Amb tot, l’augment de l’IPC ha contribuït, curiosament, a acostar els costos dels productes amb gluten i sense: si bé la cistella de la compra dels celíacs continua tenint un preu més elevat, la de les persones sense sensibilitat a aquesta proteïna encara ha pujat més de preu, fet que provoca que la seva diferència sigui menor que en altres anys, quan les separava un abisme.
Tal com revela un estudi elaborat aquest mes de gener per la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya, la diferència seria del voltant d’uns sis euros entre una compra i l’altra: la suma de productes de consum diari, com ara cereals, pa de barra, galetes o macarrons, específics per celíacs era de 24,42 euros. En el cas dels productes per a la població general, 18,45. Els que representen una diferència més gran són el pa, tant torrat com de barra, i també els productes nadalencs, ja que aquest estudi analitzava productes en un moment en què aquests omplien les prestatgeries dels supermercats.
Un celíac gasta 538,98 euros més al cap de l'any només al súper
La primera estimació de la Federació es basava en 100 grams de productes i a partir d’aquí, van voler calcular també el consum en freqüència setmanal, mensual i anual. Així, setmanalment, la diferència és d’11,23 euros, mensualment 44,92 euros i anualment, els celíacs gasten 538,98 euros més que la població en general en la seva compra als supermercats. Anant més enllà, però, si en una família de quatre membres, dos són celíacs, la diferència supera el miler d’euros, una xifra difícilment assumible per part de la població, però que no té alternatives. Així, tot i que la cistella de la compra per les persones amb malaltia celíaca segueix sent considerablement més cara, la diferència s’ha reduït pràcticament a la meitat. A principis de 2022, quan encara no havia començat la guerra d’Ucraïna i els preus dels aliments no s’havien disparat, la diferència era encara més abismal: la compra anual sense gluten era de 1.367,41 euros, mentre que la de la població general era de 522 euros. Això suposava una diferència de 845,20 entre tenir celiaquia o no. Ara, aquesta diferència s’ha reduït en uns 300 euros, ja que la inflació ha afectat més durament els productes amb gluten (475 euros), que no pas els específics per celíacs, que s’han encarit en 169,42 euros en el total anual.
Quantitats ridícules a preu d'or
A pesar d'aquesta reducció, la diferència continua existint i patir aquesta malaltia suposa un cost afegit a la vida dels qui la pateixen. Irene Puig, portaveu de l’Associació Celíacs de Catalunya lamenta aquest augment dels preus desmesurat que exemplifica amb un dels productes més bàsics per a la nostra dieta: “Ara mateix tot és molt car. El quilo de pa et pot costar 10 euros”, mentre que a un forn de barri, el pa de pagès de quilo ronda els 3,5 euros, 4 a tot estirar. Per no apujar preus, algunes empreses el que fan és reduir quantitats. Aquest és un fenomen que s’ha detectat en els últims mesos sota el nom de reduflació, però en el cas dels productes sense gluten encara és més evident: “Tot i que ho fan perquè no hi hagi aquesta diferència abismal de preu, ara et trobes amb unes quantitats que són ridícules. Abans et posaven sis magdalenes en una bossa i ara pagues el mateix, però només són quatre”, lamenta Puig. Sense anar més lluny, les magdalenes amb gluten de la marca blanca d’un supermercat català van a 3,34 euros el quilo. Exactament, el mateix producte i de la mateixa marca, però apte per celíacs, supera els 14 euros. El paquet d’entre 12-14 magdalenes "normals" costa 1,84 euros; una bossa de sis unitats de magdalenes sense gluten, és a dir, la meitat, 2,95. I així, amb tota la resta d’aliments necessaris per omplir el rebost.
Per fer front a aquesta situació i també per no sentir que surten del súper havent gastat molts diners però havent comprat molt pocs productes, hi ha gent que ha optat per fer el pa a casa, ja que com apunta Irene Puig és la manera que en surti més quantitat, tot i que requereixi més esforç. Ara mateix, el quilo de farina sense gluten costa al voltant d’uns 5,5 euros, mentre que el quilo de pa pot superar els 10. Qualsevol formula és bona per intentar trobar la manera d’estalviar com a celíac.
Botigues petites: més cares però més especialitzades
En els últims anys, especialment a les grans ciutats i coincidint amb un auge de les dietes sense gluten en aquelles persones que no pateixen la malaltia, ha crescut també el nombre de botigues especialitzades en aquesta mena de productes, que donen un tracte més proper i les persones encarregades sovint són expertes en la matèria. Amb tot, aquesta mena de botigues solen ser més cares que els supermercats, on, reconeix Puig, les opcions són més barates. La cara B és que als establiments especialitzats acostuma a haver-hi més varietat de productes: no només un tipus de galeta sense gluten, sinó moltes de diferents, ajustades als gustos dels consumidors. Aquests negocis més petits han patit de ple la inflació i han hagut de fer mans i mànigues per evitar que aquesta repercuteixi tant en els seus clients, ajustant encara més el marge de benefici.
Sense ajudes per fer front al preu de ser celíac
Una de les grans queixes que tenen des de l’Associació de Celíacs és la manca d’ajudes econòmiques que rep el seu col·lectiu, quan la seva malaltia afecta directament a la seva butxaca. Des d’aquesta entitat fan tot el que tenen al seu abast per ajudar a persones amb sensibilitat al gluten però Puig assegura que no poden arribar a tot, ja que les ajudes que han rebut des del Govern són molt menors a les que ells havien sol·licitat. Una de les primeres preguntes que fan les persones que acudeixen a l’Associació després de ser diagnosticades és si tenen cap mena de suport econòmic. A Itàlia o els Països Nòrdics, posa per exemple Puig, sí que existeixen, amb quantitats que varien dels 40 als 150 euros mensuals, així com cupons, subsidis… A Espanya i Catalunya els únics que tenen accés a aquesta mena de suport són funcionaris i militars, a qui se’ls adjudica uns 450 euros anuals: “Això demostra que les institucions són conscients que l’ajuda és necessària i l’únic que demanem és que es faci extensiva a tota la població".