El preu del lloguer a Catalunya ha experimentat un increment del 101,6% entre el 2000 i el 2020, una xifra que triplica l'auge dels ingressos de les famílies catalanes (33,6%) en aquests 20 anys. A Barcelona, la pujada va ser del 136,3% en 20 anys. És el que assenyala l'informe State of Housing 2021. Catalunya i Barcelona, publicat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, l'Institut d'Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona i amb la col·laboració de l'Observatori DESC. Això no obstant, el creixement és més pronunciat en el cas del preu mitjà de compra d'habitatges de segona mà (que ha experimentat una pujada del 103,7% en dues dècades) i del preu mitjà de les llars de compra d'obra nova a Catalunya, xifra que va patir una alça del 159,3% en aquest mateix període de temps.

L'estudi se centra, també, en l'impacte de la pandèmia sobre el mercat de l'habitatge a Catalunya i Espanya en comparació amb altres països de la Unió Europea, així com reflecteix quin és l'estat de l'accés a l'habitatge. En matèria de llars de lloguer social, l'informe posa de manifest que tant Catalunya com l'Estat plasmen una gran deficiència en aquest aspecte i se situen clarament per sota de la mitjana de la Unió Europea. D'acord amb les dades del Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge de Catalunya, al territori hi ha 54.066 habitatges de lloguer social, que representen l'1,7% del parc principal. Si fixem la mirada en l'àrea metropolitana de Barcelona, el tant per cent puja a un 1,8% i, en el cas de Barcelona, a un 1,9%. En canvi, hi ha països com Finlàndia, Noruega o França que superen amb escreix el 10%. De fet, hi ha cinc territoris per damunt del llindar del 20%: Dinamarca (21%), Irlanda del Nord (24%), Escòcia (24%), Àustria (24%) i Països Baixos (29,1%).

 

Aquest informe assenyala que aquesta mancança d'habitatge de lloguer social va acompanyada d'un altre "dèficit estructural" de la política en aquesta matèria, que és la poca despesa pública en aquest sector. Entre el 2000 i 2019, la despesa en habitatge per part de les administracions espanyoles va ser del 0,06% del PIB, mentre que la mitjana europea va ser del 0,5% d'aquest mateix indicador. Per a més inri, la inversió en el desenvolupament i promoció de l'habitatge fou del 0,2% del PIB a Espanya, en tant que a Europa la mitjana va arribar al 0,3%.

Millora des del 2020

Tot i que amb aquestes xifres el document destaca que la capacitat de les administracions per fer front a situacions de vulnerabilitat residencial "és molt limitada" i que hi ha una "escassa despesa en polítiques públiques d'habitatge", l'informe es mostra optimista amb l'augment "molt notable" des del 2020 en recursos per a aquestes polítiques a través de, principalment, els fons europeus i les partides pressupostàries extraordinàries destinades a les conseqüències de la pandèmia. En el cas de Catalunya, el pressupost destinat a habitatge aquest 2022 és de 769,7 milions d'euros, gairebé el doble que el que estava contemplat l'any 2020. En aquesta línia, apunten que els principals "reptes" que hi ha en habitatge són la qualificació indefinida de l'habitatge protegit, més concreció dels drets i deures vinculats amb la funció social de l'habitatge, fixar mecanismes de contenció i disminució dels preus del lloguer, més implicació dels òrgans judicials a l'hora d'informar sobre les llars vulnerables en processos de desnonament, l'impuls del lloguer social o una major col·laboració publicoprivada en la generació de parc assequible.

Amb aquestes palanques, confien que es pugui començar a revertir la "feblesa del sistema d'habitatge català i espanyol", una debilitat que es va constatar, diuen, "durant la situació d'emergència sanitària provocada per la covid-19". Concretament, en aquest període de confinament, la renda mitjana a Catalunya va caure un 5,7% i la taxa de pobresa moderada va pujar del 19,5% al 23%. Les polítiques d'habitatge de lloguer són molt importants, a parer dels autors de l'informe, perquè hi ha hagut un increment substancial del nombre de llars que viuen de lloguer. Es calcula que el percentatge d'habitatges en aquest règim és del 26,8%, en tant que a Barcelona arriba quasi al 40% —38,4%—.