El pròxim diumenge 6 de novembre començarà a la ciutat egípcia de Xarm el-Xeikh la vint-i-setena Cimera del Clima, també coneguda com a COP27. La cimera convoca a líders mundials, lobbies i activistes davant de la taula de negociació per tal de tractar accions per tractar de pal·liar els efectes de canvi climàtic. La COP d'aquest 2022 arriba després d'un any clarament marcat pels efectes de l'escalfament, context que marca clarament la trobada, la qual es fa amb l'ombra de la seva predecessora a Glasgow, la qual va acabar amb un acord de mínims. Amb un compte enrere que s'acaba per evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic, la COP27 vol posar el focus sobre una qüestió vital: la transició energètica. Més concretament, sobre com es pagarà aquest canvi de model energètic.

🟢 Què es pot esperar de la Cimera del Clima 2022, la COP27, d'Egipte?

Enguany, la presidència de la COP27 cau sobre el polític egipci Sameh Shoukry, qui està decidit a forçar als països desenvolupats a passar "de les paraules als fets" i activin d'una vegada el lliurament del finançament promès perquè els països amb menys recursos puguin abordar la transició energètica, segons informa Efe. La quantitat promesa a l'Acord de Copenhaguen de l'any 2009 és la de 100.000 milions de dòlars anuals a partir de 2020. Aquests diners han de ser transferits dels països desenvolupats als que es troben en vies de desenvolupament, perquè aquests darrers els inverteixin en mesures d'adaptació i mitigació. Tota mena de projectes entren en aquest sac mentre serveixin als Estats per prendre accions per esmorteir l'impacte del canvi climàtic i reduir les emissions que el provoquen. En aquesta darrera categoria entra la inversió en la transició energètica. 

Tanmateix, el primer balanç sobre les inversions que s'han fet fins al moment mostra que l'any 2020 només es va invertir al voltant del 80% del que s'havia promès. Tot plegat, deixa un camí hostil cap a la COP27, on els països que s'han de beneficiar d'aquests fons reclamaran el compliment de les promeses. En la mateixa web de la Cimera del Clima s'apunta aquest com un objectiu clau: "El progrés en el lliurament dels 100.000 milions de dòlars anuals generarà més confiança entre els països desenvolupats i els països en desenvolupament, demostrant que s'estan complint els compromisos reals". Una demanda que arriba quan la majoria de països desenvolupats es troben o comencen una recessió.  

S'inverteix suficient?

S'arribi a un acord o no sobre aquests ajuts promesos des de l'Acord de Copenhaguen, és possible preguntar-se: són suficients? Hi ha moltes respostes a aquesta pregunta. Think tanks, lobbies i universitats han tractat d'estimar el cost total d'aquesta transformació. Per exemple, McKinsey Sustainability apunta que globalment: "requeriria 9,2 bilions de dòlars en despesa mitjana anual en actius físics, 3,5 bilions de dòlars més que avui". Milions amunt i avall, els experts troben un consens en alerta que és una inversió imprescindible. 

Un preu que surt a compte

Segons un informe de 2021 de l'Agència Internacional de l'Energia Renovable (IRENA, en les seves sigles en anglès), el finançament públic haurà de multiplicar-se gairebé per dos per catalitzar el finançament privat i garantir un desenvolupament just i inclusiu de la transició energètica arreu del món. Malgrat tot, són inversions que surten a compte.  

Aquestes inversions multimilionàries ens conduirien cap a un escenari amb un canvi climàtic patent, però contingut, el mal menor. Aquest escenari tan desitjable és certament car, però com afirma el Fons Monetari Internacional el passat mes d'octubre: ja no hi ha cap escenari on la lluita i l'adaptació al canvi climàtic no costi diners.  

Parc solar i eòlica Gran Canària / Europa Press

Més enllà del fet evident que en un món immers en el col·lapse climàtic els negocis no seran extremadament fructífers, l'IRENA afirma que la inversió en aquesta mena d'energies es recuperarà: "El balanç global de la transició energètica és positiu, ja que els beneficis superen àmpliament els costos". "IRENA estima que, a l'escenari d'1,5 °C, cada dòlar gastat a la transició energètica hauria de produir beneficis per la reducció de les càrregues externes de la salut humana i el medi ambient després de beneficis valorats entre 2 i 5,5 dòlars".

L'entitat no és l'única en sostenir aquesta tesi. El diari estatunidenc The Economist, en un reportatge sobre la transició energètica afirma que la transició energètica "serà costosa", però no "catastròficament".  A més, aquest un estudi de la Universitat d'Oxford apunta que el canvi a les energies renovables estalviaria a tot el món 10 bilions d'euros l'any 2050

L'impacte de la transició energètica sobre els consumidors 

El canvi en el model i la inversió que hauran de fer algunes empreses privades per poder continuar amb el seu negoci impacte i impactarà inevitablement en els consumidors. De fet, ja ho feia. Si bé ara la crisi energètica està marcada per la guerra d'Ucraïna, abans la pujada de preus de l'electricitat a Europa estava marcada pel procés de transició energètica. El que en aquell moment semblaven records dels preus de l'energia, van acabar esmicolats pels efectes de la guerra. Tanmateix, ja es va poder veure tímidament que part del procés de canvi tenia efectes sobre la ciutadania

Tot i això, els consumidors no es mostren reticents al canvi de model. El World Economic Forum va publicar un article el març d'aquest any sota l'esclaridor títol: "L'augment del preu de l'energia ens farà més pobres, però no culpen la transició energètica, segons els consumidors". "La majoria de la gent d'arreu del món no culpen les polítiques climàtiques per l'augment dels costos de l'energia", s'afirma a l'article, on es remarca el fort suport que té entre la població l'abandonament de combustibles fòssils.