Fumata blanca a Brussel·les després de més de 22 hores de reunió per acordar una regulació de la intel·ligència artificial (IA). Després d'una sessió maratoniana, la Unió Europea (UE) ha arribat a un primer acord sobre la llei d'IA, on es regularan els models fundacionals en què es basen sistemes com ChatGPT. Tanmateix, fonts europees apunten a EFE que encara queden "moltes coses" per tancar, que es continuaran debatent aquest divendres a partir de les 9 hores, quan es reprendran les negociacions. Un dels temes més disputats és el límit de l'ús de la IA per la vigilància biomètrica.
El Consell de la UE, el Parlament Europeu i la Comissió Europea es van tancar el dimecres a les 15 hores i fins a les 13 hores d'aquest dijous no han parat de negociar el que serà la llei d'IA de la Unió. Es tracta d'una negociació molt complexa, en un terreny encara desconegut, però molt demandada per l'explosió que ha patit l'últim any aquesta tecnologia.
Un primer marc per regular sistemes d'IA com ChatGPT
Per ara es coneixen pocs detalls. Per exemple, se sap que s'ha construït un primer marc per regular els models fundacionals o generatius basats en la intel·ligència artificial, com ChatGPT o Copilot de Microsoft. Arribar fins a un acord no ha estat senzill, ja que la posició dels estats membres i l'Eurocambra és molt divergent. Els primers volen que les empreses es comprometin amb un codi voluntari de bones pràctiques per garantir que els models fundacionals no suposen un risc per a les persones i que les dades que s'utilitzen per entrenar la intel·ligència artificial no discriminen, per exemple, per raons de sexe, raça o religió. Des del Parlament Europeu, en canvi, volen obligar les empreses a comprovar que els sistemes són segurs, abans de poder-los utilitzar en contextos de risc, com ara la sanitat, la justícia o la contractació laboral.
La IA per a la vigilància en temps real als ciutadans europeus: un gran punt de fricció
Aquest, però, no és l'únic punt de col·lisió entre els reguladors europeus: l'ús de la IA per la vigilància biomètrica en temps real en espais públics. Els governs europeus volen que es pugui utilitzar per evitar delictes com ara el terrorisme, l'abús sexual o la protecció d'infraestructures crítiques, sempre amb l'autorització judicial prèvia.
Hi ha països de la UE que ja han intentat incorporar aquesta tecnologia a la seva política de seguretat, entre moltíssimes crítiques. És el cas de França, on de cara als Jocs Olímpics de 2024 el govern va proposar posar en marxa per primer cop càmeres de videovigilància equipades amb algoritmes d'intel·ligència artificial, una pràctica que els experts temen que es generalitzi i acabi sent una retallada de drets i llibertats permanent.
L'Eurocambra, en canvi, s'oposa al seu ús perquè considera que la vigilància biomètrica viola els drets fonamentals, encara que el ponent de la norma al Parlament Europeu, el socialdemòcrata Brando Benifei, es va obrir ahir a permetre-la, si hi ha fortes garanties per protegir els drets, segons informa EFE.