Les plaques tectòniques de l'Església catòlica estan ja en moviment i a punt de col·lidir en el conclave que haurà de triar el nou papa. Els 133 cardenals de 71 països que decidiran el futur de l'Església es desplacen al Vaticà per recloure's en el conclave. Tanmateix, n'hi ha alguns que ja es troben allà i estan iniciant els primers contactes, confirmant aquells auguris que apunten que la decisió serà difícil en una institució dividida.
🔴 Milers de fidels s'acomiaden del papa Francesc a la basílica de Sant Pere
El conclave que està a punt de començar serà el més internacional i també amb més cardenals que no es coneixen entre ells. Per això, aquells que ja són a Roma estan aprofitant per reunir-se i començar a perfilar qui pot ser el futur papa. Alguns dels cardenals electorals han deixat caure davant dels mitjans, que esperen del nou pontífex. Per exemple, segons recull l'ABC, el cardenal de Colònia (Alemanya), Rainer Maria Woelki, ha alertat que el fet que els religiosos que tenen aquesta decisió a les mans no es coneguin pot allargar el procés. “Espero un conclave llarg”, ha avançat i ha afegit: “Els cardenals han de tenir temps per conèixer-se. És important que cadascú tingui l'oportunitat de fer la seva aportació, per comprendre com es jutja la situació de l'Església als diferents continents, quins reptes venen i quines exigències ha de tenir el nou papa”.
És en les expectatives de cada votant sobre el nou papa on rauen més incògnites. Una línia continuista de Francesc I o nou capítol? L'anterior pontífex va despertar passions i odis entre els diversos membres de la mateixa institució. Per exemple, el cardenal italià Fernando Filoni, ha apuntat: “Pensem en algú que doni continuïtat a allò que ha fet el papa Francesc, però no podem pretendre una fotocòpia”. Però altres no estan gens còmodes amb la idea que l'obra de Francesc I continuï.
L'ombra dels Estats Units
Algunes de les primeres veus que s'han sentit fer una llista de desitjos sobre com volen el pròxim papa venen dels Estats Units (EUA). L'arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan, ha afirmat: “M'encantaria veure algú amb el vigor, la convicció i la fortalesa de Joan Pau II, m'encantaria veure algú amb la força intel·lectual d'un papa Benet, m'encantaria veure algú amb el cor d'un papa Francesc, amb més finesa doctrinal i amor per la tradició”. Si bé són paraules positives, amaguen un dard enverinat.
Per molts membres de l'Església catòlica als EUA el papa Francesc era massa progressista i rebutjaven moltes de les seves polítiques i accions. Els moviments oberturistes del pontífex argentí provocaven la fúria dels alts estaments de l'Església estatunidenca. Segons recull la BBC, la mala relació va començar des del mateix dia de l'elecció de Jorge Bergoglio, ja que després de dos papats conservadors l'elecció del primer llatinoamericà i primer jesuïta suposaven un canvi radical de paradigma. El papa Francesc no va ser aliè a aquesta hostilitat i va arribar a dir: “Als EUA la cosa no és fàcil: hi ha una actitud reaccionària molt forta, organitzada”. No només cardenals, sinó també laics i tota mena de grups de pressió.
Aquesta actitud no va canviar amb la notícia aquest dilluns de la seva mort. Per exemple, l'article més destacat del dia a la revista religiosa nord-americana First Things no va ser un obituari, sinó una columna d'opinió afirmant que “en molts sentits, el pontificat de Francesc va ser inadequat per als veritables problemes que enfrontava l'Església”.
Els conservadors, dividits
Els cardenals estatunidencs no són els únics exponents de les faccions més conservadores dins l'Església. L'analista del diari Corriere della Sera Massimo Franco i autor de diversos llibres sobre el Vaticà ha assegurat que “la minoria conservadora són els que més s'han expressat, però en realitat hi ha una àmplia i silenciosa zona grisa que ha obeït per lleialtat, encara que en realitat ha desaprovat molts dels comportaments del papa Francesc”.
“Hi ha diversos cardenals que han estat molt crítics amb Francesc en certes qüestions, però han perdut influència i veu els últims anys. Han estat cauts, però al conclave podrien trobar suport entre aquells que estan sorpresos i cansats d'un pontificat amb tanta novetat i turbulència”, ha subratllat el periodista. Tanmateix, això no impedeix que el nou pontífex deixi enrere el que havia construït Francesc I.