Una càmera de fototrampeig capta la primera imatge de la temporada d’una cria d’os bru a dins de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu . L’equip de seguiment de l’os bru als Pirineus ha confirmat la primera dada de reproducció de la temporada d’un exemplar a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La imatge es va captar a mitjan agost per primer cop enguany, una imatge d’una cria d’aquest any a la Vall de Cardós. La fotografia mostra el cadell acompanyat de la seva mare, pujant un dels arbres situats a prop de les càmeres, marcats per atraure els animals i facilitar el seguiment de la població.

Es tracta d’una zona on acostumen a reproduir-se les femelles Caramellita i Boavi. Per la seva banda, a la Val d’Aran, entre finals de juny i el mes de juliol, es va observar en diverses ocasions una femella amb dues cries a les valls de Varradòs i Toran. En total, comptant els naixements que s’han registrat a banda i banda dels Pirineus, es calcula que enguany han hagut al voltant de 6 reproduccions amb 9 cadells nous, tot i que se’n podrien detectar més en els propers mesos. L’any passat, es van registrar en total 10 noves cries de 5 femelles diferents, xifra només assolida abans els anys 2016 i 2017. 

Una imatge que confirma les bones xifres de la passada primavera quan va créixer la població d'ossos al Pirineu fins arribar als 52 exemplars, 12 més que el 2018. A més, l’àrea de distribució dels ossos també augmenta en 3.000 km2 més que en 2018, de manera que l’espècie s’estén ja per una superfície de 10.400 km2, sobretot als Pirineus centrals. Cal assenyalar, però, que bona part d’aquest increment es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat a la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa allunyades de les zones habituals. L’àrea de distribució de l’ós s’estén principalment pels Pirineus centrals (7.800 km2).

Als Pirineus atlàntics, s’han localitzat les femelles Sorita i Claverina, i els mascles Nere, Cannellito i Rodri, sobretot al nord-est de Navarra i la banda francesa. Els exemplars que es donen per morts durant el passat 2019, després de més de dos anys sense tenir-ne indicis, són 6. Entre aquests, la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017; el mascle Fifonet, així com els 2 cadells de Sorita.