El 59,5% de les aus, que resulten ferides o moren a Espanya durant un any són per causes humanes. La principal causa, amb un total del 40% de les morts no naturals, són les provocades per la col·lisió dels animals contra les línies elèctriques. L'altre 20% és conseqüència de la captura il·legal d'exemplars. Així ho indica un informe elaborat per l'ONG SEO/BirdLife a partir dels més de 270.000 registres d'ingressos d'ocells en els Centres de Recuperació de Fauna (CRF) de totes les comunitats autònomes entre 2008 i 2018, dins del marc del LIFE Guardians de la Naturalesa. L'estudi revela que altres causes significatives són l'electrocució pròpiament dita i l'atropellament en carretera, en ambdós casos, entorn del 8% dels casos, l'ús de verí i la col·lisió contra generadors, un altre 5%, i el furtivisme, més d'un 3%.

Espècies protegides

Les dades del CRF revelen que gairebé el 65% dels exemplars afectats pertanyen a espècies incloses en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE) i prop del 7% estan incloses en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (CEEA). L'informe indica que són les espècies protegides i amenaçades les que ingressen en aquests centres majoritàriament. Per espècies, segons la llista, les més afectades són la cadernera europea (11.732 registres), seguit del xoriguer vulgar (10.167), l'aguilot (8.608), voltor lleonat (7.426), el gavià de potes grogues (7.196), el falciot comú (6.266) i el mussol real (6.215).

Pel que fa al grau d'amenaça que indica el Llibre Vermell dels Ocells a Espanya, destaquen les xifres del xoriguer vulgar, més de 1.000 registres anuals, la qual cosa "podria ajudar a entendre el greu declivi sofert per aquesta espècie", la pardala cendrosa mediterrània i el milà real, més de 100 registres en tots dos casos. Entre les espècies més afectades per la col·lisió de les línies elèctriques se situen el voltor lleonat, la cigonya blanca, rapinyaires diürns de petita grandària i vol ràpid (xoriguer vulgar, esparver comú), el falciot comú, el gavià de potes grogues i diverses espècies nocturnes (òliba comuna, mussol europeu, mussol noi, mussol real i gamarús comú). Per altra banda, el principal risc per a l'esparver cendrós és l'atropellament principalment amb maquinària agrícola, però, per al voltor lleonat és la col·lisió contra els aerogeneradors, mentre que per al verderol o per al corb el problema és la captura il·legal. 

Evolució dels ingressos

En els més de 18 anys analitzats, en els registres anuals han augmentat els ingressos prop d'un 66,5%. Respecte a l'evolució mensual al llarg de l'any, s'ha observat un increment dels ingressos entre juny i agost, i per temporades, hi ha més en els períodes 2008-2011 i 2014-2016 i menys en la resta. En tot cas, aquestes xifres corresponen exclusivament als ocells afectats que són trobats per particulars o per les autoritats rurals, com els membres del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) o els agents forestals. Per això, l'ONG conservacionista proposa aplicar "una modelització matemàtica per a realitzar una estima més realista", el resultat de la qual és "una forquilla àmplia, entre els 25 milions i els 100 milions d'exemplars a l'any". La directora executiva de SEO/BirdLife, Asunción Ruiz, ha reconegut que "la xifra impressiona, fins i tot prenent com a referència la quota baixa de la forquilla", que ha afegit que "en molts casos es tracta de qüestions corregibles, com succeeix amb les col·lisions o l'electrocució en línies elèctriques", la qual cosa demostra "una vegada més que millorar la protecció de la biodiversitat està a l'abast de la nostra mà".