Els col·legis de procuradors de Barcelona i de Madrid han presentat el Pla Estratègic de la Procura. Full de Ruta 2022-2025, aquest dijous a Barcelona. L'informe, elaborat conjuntament per les dues entitats, recull una sèrie de mesures "per contribuir a descongestionar" l'Administració de Justícia i, per tant,-indiquen- "a millorar la qualitat del servei al ciutadà i a les empreses". Amb aquest informe es persegueix que "el procurador intensifiqui el seu rol com a col·laborador i cooperador actiu amb els tribunals", i que l'assimilació de noves funcions serveixi per dinamitzar el sector.
Precisament, actualment l'Administració de Justícia està immersa en un cicle de protestes dels seus funcionaris per reclamar millores salarials i laborals, i fins i tot les associacions de jutges i fiscals han anunciat una vaga el proper 16 de maig, si abans no arriben a un acord amb el Ministeri de Justícia, que encapçala Pilar Llop. Els funcionaris de Justícia també segueixen els seus protestis, després de la parada dels lletrats de l'Administració de Justícia (LAJ).
La valoració dels degans
En un comunicat, el degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona, Ángel Quemada Cuatrecasas, ha afirmat: "Els Col·legis de Procuradors de Barcelona i Madrid hem fet una profunda anàlisi de reflexió de la funció del procurador en l'actualitat i hem conclòs que és fonamental que el procurador intensifiqui el seu rol com a col·laborador actiu per contribuir a l'agilitació i eficiència de la Justícia." Per la seva part, el degà del Col·legi de Procuradors de Madrid, Alberto N. García Barrenechea, ha subratllat que "el context actual de novetat legislativa propicia la introducció de noves funcions del procurador a l'administració de justícia per millorar la qualitat del servei al ciutadà i a les empreses".
Procediments de 8,8 mesos
Segons dades dels |col·legis de procuradors, el 2021 es va produir "un increment notable" en la durada dels processos judicials a Espanya, arribant a assolir una mitjana de 8,8 mesos, probablement impactat per la pandèmia COVID-19. Afegeixen que e 2021 "únicament es van finalitzar un 36% de les execucions", la qual cosa confirma -precisen- la tendència que com més incrementa el nombre de procediments pendents d'execució, disminueix el percentatge de procediments finalitzats.
Els dos col·legis asseguren que el Projecte de Llei d'Eficiència Processal, actualment en tràmit, "fa possible la introducció de noves funcions del procurador en l'Administració de Justícia". I en aquest procés de transició "s'ha de considerar com una oportunitat l'opció d'ampliar i reorientar el catàleg de serveis i funcions complementàries del procurador".
L'informe conclou que el millor escenari perquè el procurador contribueixi a l'agilitació de la Justícia passa per: Incorporar noves funcions a les actuals, aprofitant la tendència cap a la consecució de l'eficiència, per exemple, la col·laboració amb el tribunal en la realització de les actuacions materials d'execució, o més intervenció en el procés monitori; auxiliar en el tribunal a l'exercici de les seves funcions, sense assumpció de potestas i sota la seva direcció, supervisió i control; fomentar i incrementar la relació amb el client final; fomentar una intervenció més important a les universitats per generar una ampliació del coneixement de la professió; poder accedir al Punt Neutre Judicial, continuar millorant la justícia gratuïta, entre d'altres.