El castellà passa a ser a partir d’aquest setembre llengua d’ús curricular a Catalunya. Què significa això? Ningú no ho sap del cert. Per tal d’esquivar la sentència del 25% de castellà, el Parlament va aprovar una nova llei que insta les escoles i instituts a adaptar els seus projectes lingüístics “a la realitat sociolingüística dels centres”. Això dona a entendre que en tots aquells centres a vessar d’alumnes castellanoparlants no s’hi ha de parlar ni una gota de castellà, perquè cal potenciar la llengua pròpia de Catalunya; i que en indrets on els estudiants dominin el català a la perfecció i tinguin un nivell més baix de castellà -pocs exemples, però a qualsevol li pot venir al cap un clixé com Vic- sí que es potenciï la llengua espanyola, fent una assignatura amb aquest idioma.
🗓️ Calendari escolar 2022-23 a Catalunya: vacances, dies festius i totes les novetats
🎒 Tornada a l’escola: com serà el curs escolar 2022-23 a Catalunya?
Però això no és tan fàcil. Sobretot pel que fa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una zona complicada pel que fa a la cerca d’alumnes catalanoparlants. ElNacional.cat ha pogut conversar amb dos professors per saber com s’ha viscut en els seus claustres l’arribada del castellà curricular. En Marc Hortal és el director d’un institut del districte barceloní de Nou Barris anomenat Pablo Ruiz Picasso, i explica que al seu centre “no hi ha gairebé cap alumne catalanoparlant” i que els seus estudiants “tenen molt poc contacte amb el català fora de l’escola”. I n’Àlex Rosa és mestre de primària a l’escola Baldiri Reixac de Badalona. “No hi ha cap alumne catalanoparlant, cap ni un”, explica a aquest diari. Tots dos asseguren que als seus centres els alumnes nouvinguts acaben tenint un molt millor nivell de castellà perquè els seus companys de classe utilitzen la llengua espanyola.
El castellà, present
A partir d’aquest setembre, aquests dos centres haurien d’aplicar la introducció del castellà curricular. Però com s’hi ha treballat fins ara, en un règim de presumpta absoluta immersió lingüística? “Nosaltres mai no hem complert la immersió a secundària”, admet Hortal durant la seva conversa amb aquest mitjà. Explica que la llengua espanyola sempre ha tingut “presència” al seu institut perquè “el professor fa la classe en català” però l’alumne fa preguntes en castellà i al final, per tal de fer-se entendre, s’acaba optant per fer servir aquesta llengua. De manera orgànica. Rosa, per la seva banda, també explica que a l’escola és molt difícil “fer de policia” i que a vegades és la mateixa dinàmica de l’aula que acaba duent en un escenari en el qual “el castellà acaba sent molt més present que un 25%”.
I què passarà a partir d’aquest setembre? Tots dos asseguren que a la seva escola no s’hi realitzarà cap canvi, i ho diuen lamentant-se, tenint en compte la situació del català en aquests centres. “Al nostre centre estem elaborant un programa per tal de fer més atractiu el català, donar-li un impuls i demostrar que és una llengua viva i interessant”, diu Hortal, però admet que fer un 100% de català és impossible quan tens pràcticament tot l’alumnat castellanoparlant. Rosa, que opina que la sentència del TSJC sobre el 25% és només “per marcar paquet” i que “no té cap mena de sentit”, considera que els centres “encara han de vetllar per reduir el castellà”.
La rebuda als claustres
Tot plegat, al claustre de l’Institut Pablo Ruiz Picasso l’anunci sobre el castellà curricular es va viure “amb certa preocupació, però no amb una gran preocupació”, pels motius esmentats anteriorment. Rosa matisa que a la seva escola, tota la qüestió de la llengua es va viure “amb cert malestar perquè no s’ha sabut fer front” a la sentència del 25%. “Cal tenir en compte que enguany s’ha barrejat el tema de la llengua amb el despropòsit del Departament pel tema del calendari; no hi ha hagut gaire temps de seure i debatre”, afegeix el mestre de la Baldiri Reixac.
ElNacional.cat també ha pogut saber com s’ha viscut la nova llei sobre el català i el castellà a l’escola a dos centres del Vallès Occidental i un altre del Barcelonès. Asseguren que el castellà curricular no farà modificar ni un pèl els seus projectes lingüístics perquè no han rebut instruccions d’aprovar-ne cap de nou. Estan a l'expectativa, tot i que dubten que tinguin cap problema. Si han de fer algun canvi, ja el faran quan l’exigeixi el Govern. A més, el fet que tota la qüestió de la llengua a les escoles estigui recorreguda al Tribunal Constitucional i no se sàpiga què acabarà passant fa que estiguin a l’espera.