La delegació del govern espanyol a Catalunya ha proposat la torre del Pretori de Tarragona com a espai de memòria. Així ho ha anunciat aquest dimarts el delegat de l'executiu estatal, Carlos Prieto, que ha comunicat que demanarà al ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, declarar aquesta torre com a espai de memòria democràtica en el marc de la commemoració dels cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. “Aquest emblemàtic espai, que en la seva etapa com a presó, va ser testimoni d’accions repressives durant la dictadura, mereix ser reconegut per honrar la memòria dels que allà ho van patir”, ha defensat. Què hi va passar? Aquesta és la seva història.
Coneguda com a presó de Pilats, fou un centre de reclusió durant la postguerra del qual sortiren 650 persones per ser afusellades a l'Oliva i que l'any 1939 concentrava més de 1.300 presoners. Segons l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, originalment formava part del fòrum provincial romà construït el segle I dC durant l'època de l'emperador Vespasià. També fou utilitzat com a centre de reclusió a mitjan segle XVII, sota el nom de Castell del Rei, per acabar esdevenint la presó provincial de Tarragona a mitjan segle XIX.
La presó de Pilats, presó provincial de Tarragona
Les seves cel·les tenien capacitat per acollir, suposadament, una població reclusa d'entre setanta i cent interns. El 1926 l'Estat declarà el pretori d'August o castell de Pilats com a monument nacional i el posà sota la seva inspecció i vigilància, però mantingué la seva funció de presó provincial fins al 1953. Després del cop d'estat militar del 1936 contra el govern legítim de la República, militants anarquistes de la ciutat —esperonats per milicians armats vinguts de Barcelona— obriren les portes de la presó el 22 de juliol i alliberaren tots els reclusos sense distincions, tant polítics com comuns. Tanmateix, quatre dies després, ingressà el primer intern acusat d'activitats feixistes i la presó es tornava a omplir.
Més enllà de la repressió revolucionària incontrolada i extrajudicial que ocasionà 327 víctimes al Tarragonès, durant els anys de la Guerra Civil sortiren de la presó de Pilats vuit sentenciats a mort pels Tribunals Populars (sis dels quals militars acusats de rebel·lió). Durant els trenta mesos de guerra hi passaren més de 550 persones, amb un moviment d'interns que passà del mínim d'onze reclusos del 15 d'octubre del 1936 fins al màxim de 489 empresonats el 26 de juny del 1938, molt per sobre de la seva capacitat. Aquesta situació de col·lapse de l'estiu del 38 obligà a utilitzar de manera transitòria com a centre d'internament l'església de la Trinitat, localitzada a la mateixa plaça del Rei.
Condemnats a mort i condicions de vida infrahumanes
L'entrada de les tropes franquistes a Tarragona el 15 de gener del 1939 marcà l'acabament de la guerra i l'inici d'una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica. La presó de Pilats continuà essent el centre del sistema penitenciari de les comarques tarragonines, que les detencions massives obligaren a complementar amb l'habilitació del convent carmelità de la Punxa i del convent de les Oblates com a centre de reclusió de dones. Des del 1939 fins al 1945 hi sortiren més de 650 condemnats a mort per ser afusellats en el turó de l'Oliva.
Durant el 1939, s'hi arribaren a encabir 1.361 presoners. La saturació era indescriptible i el col·lapse del centre també. Els interns havien de dormir per les escales, gairebé un damunt de l'altre. La higiene era molt deficient i la roba no es rentava. Si no era per l'ajuda de les famílies, els presos es podien estar anys amb la mateixa roba sense rentar. L'escassa ventilació, l'amuntegament dels reclusos i la falta d'higiene provocaren l'aparició de la sarna, els polls i les xinxes, amb la consegüent propagació de malalties infeccioses. L'alimentació era del tot insuficient: dues menjades al dia a base de cigrons. Aquestes condicions de vida infrahumana en les quals malvivien els reclusos fou la causa de la defunció de més de setanta interns.
Més de 6.200 interns a la presó el 1939
Només l'any 1939 foren internats a les presons de Pilats, la Punxa i les Oblates més de 6.200 persones, amb una mitjana d'ingressos mensuals de 520 reclusos. El 1943 hi havia 585 reclusos, una xifra que baixà a 340 el 1944 i a 212 el 1945. Restà en funcionament fins a l'any 1953, quan s'inaugurà la nova presó provincial de l'avinguda República Argentina.
Ara, serà proposat com a espai de memòria democràtica. Segons el Ministeri de Política Territorial, un lloc de memòria democràtica és aquell espai, immoble, paratge o patrimoni cultural immaterial o intangible en el qual s'han desenvolupat fets de rellevància singular per la seva significació històrica, simbòlica o per la seva repercussió a la memòria col·lectiva, vinculats a la memòria democràtica, la lluita de la ciutadania pels seus drets i llibertats, la memòria de les dones, així com la repressió i violència sobre la població com a conseqüència de la resistència al cop d'estat del juliol del 1936, la Guerra Civil, la dictadura, l'exili i la lluita per la recuperació i profundització dels valors democràtics.