El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha fet tot un seguit de propostes per posar fi a la multireincidència, que comencen amb un augment de les penes contra el furt de mòbils. En un acte d'aquest dimarts presidit pel degà, Jesús Sánchez, i l'alcalde, Jaume Collboni, s'ha demanat que el robatori d'un mòbil o d'un altre dispositiu electrònic es castigui amb entre un i tres anys de presó. Això facilitaria, suposadament, que els jutges enviïn a presó preventiva els sospitosos, tot i que no tinguin antecedents. Dilluns, els jutges ja havien alertat que per enviar a presó un multireincident cal peritar què ha furtat i que ara això triga 8 mesos.
Ara, els furts dels objectes valorats en menys de 400 euros es castiguen amb penes de multa. En aquests delictes lleus tampoc es pot aplicar la presó provisional mentre s'investiga la causa, una cosa que sí que podria fer-se amb la modificació del Codi Penal proposada per l'ICAB. Sánchez ha detallat que l'objectiu és que "tingui un efecte dissuasori, que la gent sàpiga que treure un mòbil, qualsevol objecte, però sobretot un mòbil, comporta la possibilitat que un jutge pugui dictar una mesura cautelar de presó".
Robar un mòbil, furt agreujat
El que proposa l'ICAB és incorporar un desè punt a l'article 235.1 del Codi Penal per castigar amb penes d'entre un i tres anys des presó els lladres quan els objectes sostrets siguin dispositius electrònics o tecnològics, com si fos un furt agreujat. És a dir, que s'equipararia el robatori d'un mòbil (independentment del seu valor) amb el d'articles de valor artístic, històric, cultural o científic, de primera necessitat, de cablatge, d'infraestructures elèctriques, agraris i ramaders.
El col·legi també planteja que en els casos de delictes lleus de furt, quan hi hagi tres antecedents es pugui elevar a delicte menys greu, sense haver de demostrar que el valor dels objectes sostrets supera els 400 euros. Sánchez ha remarcat que si a algú li roben el mòbil "li treuen la vida", ja que allà té la seva privadesa i claus personals, per això és un delicte que per si mateix ha de tenir entitat suficient perquè un jutge pugui enviar a presó preventiva el lladre i enviar un missatge dissuasori.
Ocupacions i desallotjaments en 48 hores
D'altra banda, l'ICAB ha proposat que en habitatges o locals comercials ocupats la policia pugui desallotjar els ocupes en un termini màxim de 48 hores si un jutge ho ordena ―i no amb la mitjana actual de 20 mesos―. Els advocats han criticat que les mesures actuals no són eficaces i que alenteixen molt el procés de desallotjament: "Les màfies organitzades saben que aquí s'incentiva l'ocupació perquè no hi ha mecanismes ràpids i àgils perquè es recuperi".
La proposta és que el Codi Penal reculli que la violació de domicili i la usurpació d'habitatge siguin un delicte flagrant, perquè els jutges puguin ordenar desallotjaments en un termini màxim de 48 hores. Això sí, l'ICAB defensa que s'ha de donar una alternativa habitacional als ocupants en situació de vulnerabilitat i que els jutges tinguin eines per intervenir davant les queixes dels veïns per una okupació.