La cap dels Serveis de Gestió d'Emergències de Protecció Civil, Montse Font, ha plantejat la possibilitat d'augmentar més enllà dels 25 metres les franges de seguretat que, segons la normativa, hi ha d'haver entre les urbanitzacions i les zones boscoses, per minimitzar el risc d'incendis que calcinin cases. Així ho ha dit en una entrevista a Catalunya Informació, on ha defensat que s'ha de "donar aquesta protecció als habitatges, sobretot d'urbanitzacions". En la seva intervenció, també ha recordat que cal establir uns marges de seguretat de 15 metres en camins i 25 en urbanitzacions i ha advertit que, en construccions fetes en pendents, "que només hi hagi 25 metres no acaba d'ajudar". "Quan els incendis són molt virulents, els 25 metres se'ls mengen ràpidament", ha assegurat, i ha alertat que hi ha urbanitzacions que no mantenen aquestes distàncies.

Incendis i zones boscoses pròximes a les urbanitzacions

Tot plegat arriba enmig de l'onada de calor i unes setmanes negres pels incendis a Catalunya. En el marc d'aquests incidents i tenint en compte les previsions dels meteoròlegs que indiquen que tot plegat només empitjorarà amb la crisi climàtica, alguns experts han posat sobre la taula els problemes derivats de la proximitat de les urbanitzacions a les zones boscoses. El subdirector general de Boscos, Enric Vadell, ha posat sobre la taula aquest tema, i ha defensat la importància de les franges de seguretat en les urbanitzacions per la "protecció de les persones i els béns", però també "per evitar que un foc que s'origini a dins d'una urbanització arribi al bosc". D'altra banda, creu que cal fer una reflexió sobre l'emplaçament i la situació en què es troben moltes d'aquestes urbanitzacions. Qüestiona que es puguin reconstruir les cases cremades per un incendi com és el cas recent de River Park al Pont de Vilomara. En una entrevista amb l'ACN, Vadell creu que cal obrir el debat sobre "què cal fer amb els terrenys de les cases que s'han cremat" i considera que "s'hauria de plantejar des del punt de vista del plantejament urbanístic".

De fet, el subdirector general de Boscos qüestiona que es pugui tornar a construir en terrenys arrasats pel foc: "Ens hem de plantejar si és adient tornar a construir allà on determinades cases s'han cremat, o bé si amb un estudi de vulnerabilitat dels incendis, potser en algun lloc no s'hi hauria de tornar a construir". "Soc conscient de la càrrega emocional que té això que dic, però la realitat és aquesta", assegura. Vadell posa en relleu que a Catalunya hi ha "un entramat d'urbanitzacions fetes durant els anys seixanta i setanta, moltes de forma il·legal" que en el moment de construir-se no es va tenir en compte el risc d'incendi forestal. "Quan es van construir, ni la massa forestal era l'actual, que ha augmentat moltíssim, ni ningú va fer cap estudi per veure on s'estaven ubicant, ni es tenia en compte la vulnerabilitat del bosc", relata. Tot i aquesta situació, assegura que des del punt de vista de risc d'incendi, aquestes urbanitzacions "s'han de protegir siguin legals o il·legals". Per això, creu que les franges de seguretat són molt importants i deixa clar que "està comprovat que serveixen".