La DANA ha agreujat significativament la situació de vulnerabilitat que ja de per si viuen les dones embarassades per les seves condicions fisiològiques, mentals i psicològiques, i per aquest motiu Col·legi Oficial de Psicologia (COP) els hi aconsella especialment allunyar-se de les xarxes socials per a no augmentar la seva ansietat i prevenir la seva salut mental. Els psicòlegs recomanen posar el focus en aquest grup, per les seves restriccions de mobilitat i les condicions d'inseguretat que es viuen durant i després d'una catàstrofe fan encara més vulnerable, i per això han publicat una guia amb un seguit de pautes per ajudar a fer més suportable la situació a aquelles que es troben en cinta o que acaben de ser mares.
La guia vol ajudar a aquelles mares que tinguin episodis persistents de tristesa, irritabilitat intensa o ansietat constant, falta o excés d'apetit, insomni o hipersòmnia, pensament intrusius, autolesions o dificultats de vincle amb el bebè. Des del COP demanen estendre l'atenció també a altres membres de la família, inclosos els cònjuges, altres fills o els avis per a reduir el seu malestar psicològic. És per això, que en paral·lel a aquestes recomanacions, la conselleria de Sanitat de la Generalitat valenciana, ha anunciat que obrirà en les pròximes setmanes diverses unitats de trauma, amb l'objectiu de prevenir i evitar l'estrès posttraumàtic dels afectats per la DANA al País Valencià.
El decàleg de suport psicològic de la DANA per a embarassades o mares recents
La Subdivisió de Psicologia perinatal del Consell ha publicat una guia de suport psicològic amb una sèrie de pautes per a ajudar a aquest grup especialment vulnerable. En primer lloc, recomanen amb especial èmfasi el descans i la rutina. Malgrat la situació tan difícil en la que es troben les afectades, aconsellen intentar descansar a les nits, fer pauses durant el dia de treballs físics i mantenir una rutina de somni, descans i alimentació el més similar possible al d'abans de la DANA.
En segon lloc, també és primordial, és tenir moments per fer "una ventilació emocional" on les mares puguin parlar de "de com senten i no deixar que les emocions s'enquistin". Si no és possible parlar amb una persona pròxima, es recomana buscar un grup de suport o ajuda psicològica, fins i tot virtual per a embarassades, en el qual poder compartir amb altres dones o mares el viscut. Els psicòlegs remarquen que en aquestes situacions es pot experimentar ansietat, por, ira, depressió i que totes aquestes emocions vagin i vinguin, per això creuen que l'expressió emocional a través del cos, amb el ball, la música, cantar, dibuixar, o escriure poden ser bons recursos.
El tercer és un dels punts més importants. Cal mantenir-se informada, però les xarxes socials, en lloc d'enfortir la preparació per a gestionar l'emergència, en moltes ocasions augmenten l'ansietat. "Cuida't i no vegis més enllà, o fins i tot delega i que t'informi només la teva parella o un altre familiar", recalca la guia. En moments de tensió i ansietat, la respiració és el primer vehicle per a aconseguir la calma, i cal fer-ho a poc a poc i de manera conscient, sentint com entra i surt l'aire per nas i boca. Si és molt complicat fer-ho sola, es pot buscar alguna ajuda en línia o app
Caminar en la mesura que sigui possible i moure's per zones segures encara que sigui de manera intermitent, un mínim de 30 minuts diaris, també pot ajudar a la gestió de l'estrès emocional. Altres tècniques com el 'grounding' -asseure's i ser conscient del sòl i del pes dels peus- pot ser molt útil per connectar amb el present. També és aconsellable en la mesura que sigui possible dur a terme una activitat física amb assessorament professional. Mantenir una rutina d'autocura és important en qualsevol moment vital i encara més en un procés gestacional perquè ajuda a reduir els nivells d'ansietat.
La preparació i el vincle amb el bebè tant abans com després del part és important, també en situacions d'estrès com la viscuda les darreres setmanes al País Valencià. Per aquelles mares embarassades, un temps al futur bebè té un efecte distractor i d'esperança que aporta un nivell de control de la situació, reduint així l'ansietat. Per les mares amb bebès acabats de nàixer, pot ser-los útil parlar-los senzillament del dia a dia i buscar moments de pau i connexió.
Tot en la seva justa mesura. És normal que en una situació crítica es pugui estar més alerta i hipervigilant d'allò que estigui relacionat amb la catàstrofe, però si això té una durada o un nivell d'intensitat que interfereix i genera malestar, seria convenient buscar suport professional. És crucial buscar una xarxa, ja sigui amb la parella, família, amigues o persones pròximes. El social és un factor protector en salut mental, per la qual cosa buscar aquesta xarxa de suport en la qual transitar durant aquest període serà un encert.
I per últim, davant una situació de catàstrofe, el cos prioritza la supervivència, i fins que no aconsegueixi un nivell de seguretat mínim, el més probable és que no baixi el nivell d'alerta i ansietat. El procés d'adaptació després d'una situació catastròfica requereix d'un temps per a recompondre, processar i reconstruir, però té una durada determinada i no serà un estat perpetu. En cas que aquest malestar perduri i les afectades se sentin tristes la major part del temps, tinguin irritabilitat intensa o ansietat constant, falta o excés de gana, insomni o hipersòmnia, pensaments intrusius o dificultats de vincle amb el bebè, el COP aconsella demanar suport d'un expert de la salut mental.
Vetllar per la salut mental dels valencians
Per la situació d'extrema vulnerabilitat després d'una catàstrofe històrica com la del País Valencià, la conselleria de Sanitat de la Generalitat valenciana posarà en marxa unitats de trauma, amb l'objectiu de prevenir i evitar l'estrès posttraumàtic dels afectats per la DANA.
El director de l'Oficina Autonòmica de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez, ha explicat que aquestes unitats s'activaran en dues o tres setmanes i estaran formades per professionals especialitzats. S'hi prestarà una atenció especialitzada tant a adults com a nens i adolescents, "de manera immediata i sense burocràcies", amb un equip integral que atendrà en funció de la dimensió de cada departament i inicialment, a través de jornades extres.
En les unitats de trauma es tindrà en compte "les prioritats absolutes de salut mental" com són el trastorn mental greu i la prevenció de l'estrès posttraumàtic. A més, en una segona fase de l'assistència psicològica es contempla altres mesures com treballar amb les unitats d'atenció precoç a través de la Conselleria d'Educació, amb cribratges regulars a través de qüestionaris específics d'estrès, o les unitats de prevenció de les addiccions, així com formació especialitzada i contínua als professionals.
En els primers dies dels estralls de la DANA, la conselleria ja ha mobilitzat a més de 80 professionals de psiquiatria, psicologia, infermeria de salut mental i treballadors socials dels serveis de salut mental que estan operatius en les zones afectades, oferint una atenció integral i especialitzada. Els municipis d'Albal, Alfafar, Benetússer, Xiva, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví i Torrent compten amb un punt d'assistència psicològica, i Aldaia i Catarroja, amb dos punts.
A més, des de dimecres passat està activa la Unitat d'Atenció Psicològica, situada en el Centre d'Esdeveniments de Fira València, atesa per 30 professionals. Aquest centre, que en l'actualitat manté en seguiment a 230 persones, ofereix assistència tant presencial com remota, mitjançant trucades telefòniques i videoconferències.