El president Carles Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Brussel·les, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, han comparegut durant una hora davant del jutge belga que no decidirà sobre la seva extradició a Espanya fins a les portes de les eleccions del 21 de desembre. Durant la compareixença no s'ha interrogat al president ni els consellers.

La Fiscalia ha demanat l'extradició. Durant la vista ha eliminat el delicte de malversació i tampoc contempla la corrupció. I ha refós els delictes de rebel·lió i sedició en la figura judicial belga de coalició de funcionaris, que comporta 6 mesos de presó. El delicte de coalició de funcionaris representa un alçament contra el poder segons la justícia belga. 

Ara els advocats de la defensa tenen 17 dies per preparar les al·legacions i presentar-les. El jutge els cita en una nova vista el 4 de desembre. I després d'escoltar les defenses té entre 8 i 10 dies per prendre una decisió que coincidirà en plena campanya electoral. Un cop el jutge hagi decidit, després les defenses poden al·legar i comença un temps legal que es pot allargar fins a 3 mesos. 

El president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen a Bèlgica han arribat minuts abans de les 14h al Palau de Justícia, hora prevista per començar la compareixença, i tot i la gran expectació mediàtica, la premsa ni els ha vist. El president i els consellers han arribat amb cotxe i han entrat directament a l'aparcament de l'edifici. Amb ells han arribat els advocats i un intèrpret de neerlandès.

Han comparegut a la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància que haurà de decidir sobre el "fons" de les ordres europees de detenció i lliurament emeses contra aquestes cinc persones per l'Audiència Nacional. 

La Fiscalia no ha volgut aclarir res de la compareixença d'avui per no interferir en les accions judicials que s'estan fent a porta tancada. Així ho ha remarcat en el comunicat que ha enviat als mitjans en 4 llengües. 

 

Els al·legats de les defenses

La defensa del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels seus quatre consellers que es troben a Brussel·les presentaran els seus al·legats el 4 de desembre. l'estratègia de la defensa és presentar davant la justícia belga que l'ordre de detenció emesa per Espanya no aclareix els seus suposats delictes, sinó que és una venjança política.

Els advocats confien que el jutge haurà de rebutjar les "euroordres" perquè en elles l'Audiència Nacional no va imputar cap acte "punible", destacava ahir el diari flamenc De Standaard.

Les ordres d'arrest i detenció emeses per les autoritats espanyoles, que són idèntiques per als cinc, fan referència a cinc violacions del codi penal espanyol: delicte comès per un càrrec públic, desobediència, rebel·lió, amotinament i malversació de diners públics.

Espanya "no contempla cap fet punible individual, sinó només les seves decisions polítiques, que coneixia tothom i per les quals van ser elegits democràticament". "Per tant, només són processats per la seva opinió política. El jutge belga ha de rebutjar la seva entrega", han conclòs els advocats.

El diumenge 5 de novembre, després de lliurar-se primer a la policia, la Fiscalia belga els va remetre a un jutge d'instrucció que va examinar la "forma" de la petició de les autoritats espanyoles per confirmar que s'ajustava a dret i va decretar "llibertat amb mesures cautelars" per a Puigdemont i els seus consellers mentre es resol el cas.

Extradició en campanya

En el cas que el jutge decideixi complir amb l'extradició, tampoc serà immediata. Els advocats de Puigdemont i els quatre consellers poden recórrer, i ho poden fer en dues instàncies. Primer, al mateix jutge d'instrucció, i després, si rebutgen el recurs, a la sala d'apel·lacions.

Tot plegat pot allargar el tràmit uns 20 dies. I podria coincidir en mig de la campanya electoral. Si fos així, hi hauria un intens moviment judicial a menys de 15 dies de les eleccions amb part dels candidats amb l'amenaça de la presó.

Però si es justifica que hi ha circumstàncies excepcionals, el procés es pot allargar fins a 60 o 90 dies.

Si, tot i els recursos que puguin presentar els advocats, la justícia belga decideix extradir el president Carles Puigdemont i els consellers, els portarien directament a Madrid.

Primer a una comissaria on es farà la filiació a Espanya. I després es donaria trasllat a l'Audiència Nacional que el prendria declaració i establiria les mesures cautelars, tal com va passar amb el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers. 

Els terminis també van lligats a les hores de sortida i arribada a Madrid. Si arribessin de tarda, és més que probable que haguessin de passar la nit anterior a l'interrogatori de l'Audiència Nacional en un calabós de la comissaria de la policia.

Tampoc està clar que els interrogui Carmen Lamela, que porta tot el cas. Puigdemont i la resta de consellers passaran a mans del jutge que hi hagi de guàrdia en el moment que arribin a Espanya. Si Lamela no està de guàrdia, no els interrogarà. I la policia no els pot fer esperar a comissaria fins que la jutgessa estigui de guàrdia. Una altra cosa serà que coincideixi amb els horaris de Lamela o que hi hagi un canvi de torns.

En el cas del vicepresident i els consellers, el fiscal va presentar la querella just quan la jutgessa que ja havia tancat a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tenia torn de guàrdia.

La via Forcadell

L'altra possibilitat és que, en el cas que el jutge belga decideixi l'extradició, els advocats de Puigdemont i els consellers no presentin recurs i optin per la via Forcadell.

És a dir, declarar a l'Audiència Nacional, i fer-ho en el mateix sentit que ho va fer la presidenta del Parlament que va explicar que la DUI va ser declarativa i simbòlica i que no es van arribar a aplicar els decrets aprovats. I aconseguir així una mesura cautelar que passaria per la presó sota fiança i poder estar en llibertat durant la campanya electoral.