El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, tot just ara ha començat la instrucció del cas del referèndum. La seva investigació passarà els propers dies per demanar les proves que puguin confirmar i contrastar si realment els processats, Govern i Mesa del Parlament, van cometre els delictes de rebel·lió, sedició i malversació dels quals se'ls acusa.

Dins aquest procés hi ha la providència d'aquesta setmana en la qual demana diferents informes a la Guàrdia Civil. I dins tota la informació que ha de revisar, que li va arribar de l'Audiència Nacional, hi ha les declaracions dels membres del Govern. El que no té és la versió dels fets del president Carles Puigdemont i els consellers que el 2 de novembre no es van presentar perquè eren a Brussel·les, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

El primer que ha fet Llarena sobre els cinc acusats que considera fugits és retirar l'euroordre per apartar del cas l'acció de la justícia belga. El magistrat deixa en mans de Puigdemont i els consellers la decisió de seguir "eludint" la justícia espanyola, com apunten fonts judicials a El Nacional, o bé reconduir la situació. 

Per aquest motiu el que es planteja ara és si Llanera té previst citar-los o no a declarar. I ara mateix pesa més l'opció de no citar-los, esperar que rectifiquin la seva fugida i entrin en territori espanyol i demanin declarar per aclarir els fets.

Amb l'ordre nacional de detenció en vigor, la policia podria detenir Puigdemont i els consellers a l'aeroport o només travessar la frontera. El jutge va aixecar l'euroordre amb el pretext que el president havia transmès la seva voluntat de venir a Catalunya en el període electoral o bé per prendre possessió. Però l'acta de diputat la pot recollir per poders, una altra cosa seria la investidura com a president, però aquest extrem depèn dels resultats electorals i dels pactes posteriors.

La opció de declarar per videoconferència queda descartada. Els advocats de Puigdemont i els consellers ja ho han demanat i el mateix jutge ja s'hi ha negat. Un cas recent d'aquest tipus de declaració és la del representant de Cristiano Ronaldo, Jorge Mendes, que va comparèixer des de Porto. 

Ara mateix, en el sumari consten les declaracions de mig Govern, el que es va presentar i va acabar en presó preventiva. Sobre la resta, consta que estan fugits, cosa que pot complicar la seva situació quan la justícia espanyola comenci a instruir a fons el cas i més encara si també els apliquessin la presó com a mesura cautelar, ja que el risc de fuga en aquests casos és evident. 

Fonts del Tribunal Suprem apunten que Puigdemont i els consellers podrien capgirar la situació, venir a Espanya i demanar declarar. També asseguren que en el moment que posin un peu en territori espanyol "se'ls detindrà per regular la seva situació" i se'ls prendrà declaració en el termini previst, que pot ser dins de les 48 hores posteriors a la detenció. 

Properes decisions

Pablo Llarena comença ara a investigar amb tres tipus d'acusats sobre la taula: els que té a la presó, els que a deixat en llibertat amb mesures cautelars i els que estan a Brussel·les. Sobre els primers, els propers dies haurà de resoldre els recursos que han presentat els advocats d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez i que inclouen el dret a participar en la campanya electoral com a candidats.

A una setmana pel final de la campanya, el magistrat haurà de prendre una decisió de la qual la Junta Electoral Central ja s'ha posicionat, en el sentit que tot i que no considera que hagin de sortir del centre penitenciari per fer actes, sí que creu que els candidats poden gravar vídeos i fer entrevistes als mitjans de comunicació dins la presó. Llarena té fins dimarts a la nit per decidir-ho. Tot i que si ho decideix dimarts, ja no seran a temps de fer res, perquè és el dia que acaba la campanya i dimecres és jornada de reflexió.