La posidònia és un tresor que s’amaga al mar Mediterrani. Aquesta planta protegida no viu en cap altre mar, i la presència de les praderes de la posidònia oceànica és un termòmetre de la salut d’un fons marí, a més de jugar un paper clau en el manteniment de la biodiversitat, la fauna i la flora marina, la funció ecològica i l’aportació de nombrosos beneficis per l’ecosistema, com la producció d’oxigen i la fixació de carboni, o la preservació de la sorra de les platges, i inclús influeix a fer que les aigües estiguin més netes i cristal·lines, exemptes de contaminació. Però la supervivència de la posidònia es veu amenaçada per nombrosos perills com el canvi climàtic, la contaminació, l’erosió, les àncores i boies dels centenars d’embarcacions que cada estiu fondegen a les cales i també la presència d’algues invasores, com la Caulperpa cylindracea. Per preservar aquest tresor, l’Associació Empordà Mar, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Parc Natural del Cap de Creus, han iniciat la segona fase del projecte PosidoniaGrowns, amb la plantació de 500 exemplars de posidònia en aigües del cap de Creus, a la cala Gallardera.
Una planta en regressió
Malgrat que aquesta planta està protegida tant a tots els nivells (per l’Estat, la Generalitat i la Unió Europea, dins i fora dels espais naturals), la seva regressió és una realitat a tot el Mediterrani i s’estima que en els darrers 50 anys la superfície s’ha reduït en més d’un 30% en el Mediterrani occidental. Aquesta regressió és crítica en molts indrets, com la Costa Brava o la costa de les Illes Balears. Existeixen diversos programes per restaurar les praderes de posidònia, cm el Programa d’Infraestructura verda de Catalunya, que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. El projecte mediambiental PosidoniaGrowns, en canvi, impulsada per l’entitat Empordà Mar, dona continuïtat a la iniciativa que va començar fa un any amb la plantació de plàntules de posidònia a dues cales de Cadaqués, la cala Galladera i la cala Nans per preservar la posidònia, evitar l'erosió i combatre l’alga invasora Caulperpa cylindracea, procedent d’Àsia, que ha colonitzat diferents indrets del cap de Creus.
Primera fase, l’any passat
En aquella primera fase es van plantar 700 exemplars (300 a la cala Galladera i 400 a cala Nans) i a la primera d’elles va ser un gran èxit, amb una taxa del 85% de supervivència, mentre que en el segon cas, va ser de poc més del 55%. La diferència s’explica en el fet que a Galladera el fondeig està prohibit, i això permet que les plantacions puguin estudiar-se correctament al llarg dels anys, seguint com evolucionen i creixen, com explica a l’ACN el responsable d’Empordà Mar, Salva Manera. En canvi, a cala Nans, el fondeig és lliure, i per l’activitat humana els resultats no van ser els esperats. Per aquesta raó, en la segona fase del projecte PosidoniaGrows que s’ha endegat ara, s’ha decidit plantar les 500 plàntules de posidònia només a cala Galladera, cedides pel viver Portman del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). "A Galladera, tenim la seguretat que es pot fer l'estudi i veure com van creixent, fent un seguiment en condicions", assegura Manera, que recomana, de forma “urgent”, prendre mesures d’ordenament del fondeig lliure a cala Nans.
Un sistema nou, treballar amb les llavors
Una de les particularitats del projecte PosidoniaGrowns és que utilitza un sistema nou perquè, per primera vegada, s’han utilitzat llavors de la planta. En època de floració s'han recollit de les platges i s'han traslladat als vivers que el Ministeri té a Portman, Cartagena, per fer-les créixer en els aquaris. Un any després s'han traslladat des d'aquest punt per plantar-les en aquesta cala. "Hem buscat un sistema que fins ara no s’havia fet, que és treballar amb les llavors. Fins ara, es feia amb fragments vegetals, però no donava gaire bons resultats", afegeix Manera, que explica que el projecte ha de tenir una continuïtat en el temps d’almenys deu anys per poder extreure'n resultats concloents. "La posidònia triga molts anys a créixer perquè és una planta totalment salvatge, no està domesticada, llavors creix, germina quan pot i el que fem és un estudi científic a deu anys vista que es contrastarà amb un que també s'està fent a Cartagena", afegeix Manera.