El temporal Glòria de principis d’any va transformar la desembocadura de la Tordera, situada entre Blanes i Malgrat de Mar. De fet, va recuperar un espai natural que estava en retrocés des dels anys 80, quan hi havia 300 metres més de desembocadura que al gener.
Tal com explica Enric Sagristà, geòleg i doctor en Ciències del Mar, les causes d’aquesta pèrdua de terreny, més enllà de les dinàmiques naturals, són les extraccions de sorra del fons marí per repoblar platges, les extraccions d’àrids de la llera del riu i la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera. Aquestes pràctiques s'han reduït des dels anys 90, però no ha estat suficient.
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet comparar la costa catalana abans i just després del temporal Glòria, quan encara no s'havia modificat del tot la desembocadura.
Sagristà apunta que durant el temporal, i les setmanes posteriors, el riu va arrossegar tants sediments com els que solen baixar per la Tordera entre 10 i 20 anys. Aquests sediments van projectar-se fins a 300 metres dins el mar. Les pluges de l'abril també van col·laborar a arrossegar sediments i consolidar la 'nova' desembocadura. Actualment, per la força de l’onatge, es conserven 200 metres més de costa que abans del Glòria.
Fotògrafs, ornitòlegs, aficionats i curiosos visiten la zona per gaudir de les vistes del nou espai natural recuperat. Vídeo: Mar Acero (Imatges: Cristina Clos)
El confinament pel coronavirus, clau pel manteniment de l’espai
Javier Romera, membre de Naturalistes del Montnegre i la Tordera, explica que el Glòria va ser el responsable de restituir tot l’espai perdut però que el que realment ha marcat el canvi en la desembocadura ha estat el confinament pel coronavirus. La zona era, fins fa uns mesos, una platja pública, on era habitual veure gent portant a córrer el gos o banyant-se.
Quan va començar el confinament, els ajuntaments de Malgrat i Blanes van tancar l’accés a l’espai i és aquí on es va guanyar en el manteniment de la zona. “En el moment que la gent ha sortit de l'equació, s'ha recuperat la normalitat del que seria la fauna i la seva importància en els passos migratoris, la reproducció o la hibernació que tindrem d'aquí poc”, explica Romera.
La desembocadura de la Tordera ha guanyat en nombre d'exemplars. Foto: Cristina Clos
La regeneració de la desembocadura ha recuperat un hàbitat natural per a la flora i la fauna. Blavets, capons reials, martinets i flamencs, entre d’altres, s’aturen, ara, a la zona per fer-hi vida. Romera explica que no s’han vist espècies noves però que sí que s’han guanyat moltíssims exemplars: “Abans els vèiem sobrevolar el delta i si algun decidia apropar-se a la desembocadura, al cap de ben poca estona apareixia un gos bordant o persones banyant-se i s’espantava”.
Els càmpings i l’aqüífer: l’ofegament de la desembocadura
Un dels problemes històrics de la desembocadura és el de l’espai. “Quan baixen mil metres cúbics per segon pel riu Tordera, ni un mur de cinc metres d’alçada seria suficient. Cal més amplada, i aquesta amplada l’ocupen els càmpings”, diu Romera. Dos dels càmpings de Malgrat i Blanes estan just a tocar de la llera del riu i en dificulten el pas. Des de fa temps es reclama una reubicació d’aquests complexos. Romera explica que ja no només es tracta de tenir cura de la natura, sinó que és un motiu de seguretat. Quan hi ha un temporal com el Glòria o una torderada forta, la zona queda negada d’aigua i no s’hi pot accedir per carretera. “Aquest gener van haver de rescatar les cinc persones que estaven al càmping de Malgrat en helicòpter”, afegeix.
Els càmpings ocupen prop de 100 Ha al delta de la Tordera. Els que escanyen la desembocadura són un perill i perjudiquen un entorn natural de gran valor, però molt deteriorat per l'acció humana. L'alliberament i restauració d'aquesta àrea és ineludible. @blanes_cat @ajmalgrat pic.twitter.com/Nw3862FyE4
— Daniel Roca (@piocsalvatge) August 12, 2020
La reubicació dels càmpings donaria amplada al riu en la zona de la desembocadura.
La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Blanes, Marina Vall-llosada García, explica que s’entén que mediambientalment caldria donar més espai al riu, i que això “possiblement seria a base de treure terrenys als càmpings”. Indica que cal que “els qui hi entenen d’aquest tema es pronunciïn d’una manera que no generi encara més dubtes, per actuar en conseqüència”. Tot i això, assegura que, des del consistori no tenen potestat per intervenir en aquest tipus d’actuacions.
Enric Sagristà exposa un dels altres problemes importants de la Tordera: la sobreexplotació de l’aqüífer. Reduir-la és possible: “Tenim una planta dessalinitzadora que si estigués en funcionament tot l’any, podria cobrir la meitat de la demanda hídrica de l’abastament de la població. A més, hi ha un projecte per ampliar-la que la cobriria de sobres”. Enguany, per la baixada del turisme a l’estiu, la demanda d'aigua a la zona s'ha reduït un 30%, segons dades del Consorci de la Costa Brava. Durant tot l'estiu, el riu ha tingut aigua, cosa que no és gens habitual en aquesta època de l'any.
Enguany, la reducció del turisme ha fet baixar la quantitat d'aigua extreta de l'aqüífer. Foto: M.L.M
El compromís dels ajuntaments
Des dels ajuntaments de Malgrat i Blanes es van tancar els accessos a la zona per protegir la nidificació de les aus i procurar la bona estada de les espècies de la desembocadura. També n’han fet un seguiment i vigilància per evitar que ningú hi entri. L’Ajuntament de Malgrat va instal·lar un observatori des d’on es pot veure la desembocadura per la banda del Maresme. Allà s’hi apleguen aficionats a la fotografia, l’ornitologia i curiosos del voltant que volen observar les vistes.
L'observatori de Malgrat de Mar permet veure la desembocadura de la Tordera des de la banda del Maresme. Foto: M.L.M
La banda de Blanes encara no té cap observatori definitiu. La regidora de Medi Ambient, Marina Vall-llosada García, explica que hi ha un projecte per posar un observatori a la plataforma de formigó abandonada que formava part de la dessaladora. Aquest seria l’emplaçament òptim per l’Ajuntament, que resta a l’espera des d’abans de l’estiu que l’Agència Catalana de l’Aigua aprovi la seva col·locació. Des de les associacions valoren molt positivament la tasca dels ajuntaments, que “van veure l’oportunitat de protegir l’espai i la van agafar al vol”, explica Romera. Ara, els ajuntaments, entitats naturalistes i la ciutadania demanen que es reconegui la zona de la desembocadura de la Tordera com a reserva natural.
Les espècies que es veuen a la zona són les mateixes però han augmentat molt els exemplars. Foto: M.L.M
Un futur amb optimisme
Javier Romera explica que ara se’n parla molt, però que fa molts anys que els ecologistes i naturalistes demanen que es tingui cura de la zona i que estan encantats de la resposta de la població i els ajuntaments amb la preservació de la desembocadura. Aquesta desembocadura, tot i que pot patir canvis com la resta de la costa, no desapareixerà amb una nova tempesta si es manté.
La zona de la desembocadura té una llacuna on els animals s'aturen. Foto: Cristina Clos
Els naturalistes es mostren optimistes amb la situació. Romera explica que, d'aquí a uns anys, podríem estar parlant de la desembocadura de la Tordera com un espai tan important com són el delta del Llobregat o els aiguamolls de l’Empordà però això només serà possible si la ciutadania ho vol: “Si la gent de Blanes i Malgrat vol que això sigui un espai de gaudi per a les persones i un lloc referent en biodiversitat, el tindrà. Dependrà exclusivament del que diguin i també del que votin”.