Un dels fenòmens naturals més enigmàtics dels oceans comença a revelar els seus secrets gràcies a una nova base de dades global. Es tracta dels coneguts com a “milky seas” o mars bioluminescents, un estrany efecte visual que fa que grans extensions de l’aigua de mar adquireixin una resplendor blanca durant la nit, com si fos quelcom brillant estesa sobre l’oceà. Aquest fenomen, que s’ha descrit al llarg de la història per part de mariners i navegants, pot arribar a cobrir superfícies equivalents a un país com El Salvador o més grans, i mantenir-se visible durant hores o fins i tot dies. Malgrat el seu impacte visual i la fascinació que genera, els científics encara en saben poc sobre les condicions que el provoquen o sobre la seva freqüència real.
➕ Per què canvia el color dels oceans?
Ara, investigadors liderats per Steven Miller, científic de la Colorado State University, han reunit més de 230 relats històrics i moderns d’observacions de milky seas en una base de dades global, destaca un estudi publicat a la revista científica Earth and Space Science i del que es fa ressò la CNN. Aquesta recopilació inclou registres des del segle XIX fins a l’actualitat i pretén identificar patrons geogràfics i ambientals que expliquin per què i on es produeix aquest fenomen.
Emissió constant de llum
El “milky seas” es diferencia d'altres formes de bioluminescència marina —com les que s’activen quan una onada trenca o quan es remou l’aigua— perquè no requereix cap mena d'activació per brillar. En aquest cas, es tracta d’una emissió constant de llum per part de milers de milions de bacteris bioluminescents, principalment Vibrio harveyi, que viuen a prop de la superfície de l’oceà i poden formar una capa extensíssima i homogènia de llum, destaca la mateixa publicació nord-americana. Quan un vaixell hi navega a través, sovint no deixa cap estela fosca, com si es desplacés per un mar completament il·luminat.
Alguns testimonis històrics descriuen el mar “com si es navegués sobre neu il·luminada” o “com si fos quelcom fosforescent”. En imatges de satèl·lit, aquestes masses brillants poden identificar-se com àrees clarament il·luminades durant la nit, una dada clau per als científics en la seva tasca de documentació, constata el portal.
La contribució de la tecnologia ha estat clau per avançar en aquest àmbit. Les observacions per satèl·lit, combinades amb els relats de navegants i registres meteorològics, han permès començar a cartografiar amb més precisió quan i on tenen lloc aquests episodis.
Els científics confien que la base de dades ajudi a aprofundir en el coneixement d’aquest fenomen i contribueixi a estudiar altres processos oceànics relacionats amb la vida microbiana, els corrents marins i els canvis en els ecosistemes marins. A més, la seva recerca podria tenir aplicacions en la navegació, la biologia marina i fins i tot en la climatologia.