Sense treva. El titular del jutjat d’instrucció 17 de Barcelona ha assumit la querella interposada pel sindicat del Cos Nacional de Policia, Justícia Policial (JUPOL) i per l'Associació de la Guàrdia Civil, Justícia Civil (JUCIL) contra quatre representants del Departament de Salut pel suposat endarreriment en la vacunació de la Covid-19  a agents d’aquests dos cossos policials. Se'ls imputa els delictes de prevaricació i contra el dret dels treballadors.

El gabinet de premsa del TSJC ha informat avui de la causa i que encara no hi ha data dels interrogatoris per part del magistrat Fernando Luís Criado. Les persones investigades, citades a la querella, són: Carmen Cabezas, actual secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de Salut; Sara Manjón, directora d'Organitzacions i Professionals del CatSalut; Xavier Rodríguez, director de Serveis del Departament; i Adrià Comella, director del CatSalut. Aquesta causa deriva de l’arxivament parcial de la querella per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El TSJC

En concret, el març passat,  la sala civil i penal del TSJC va arxivar la querella contra l’exconsellera de Salut i actual diputada d’ERC Alba Verges presentada pels  mateixos sindicats policials, i amb el vistiplau de la fiscalia, per suposadament haver endarrerit la vacunació de la covid-19 als membres de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola a Catalunya. Per l’alt tribunal català, “ni la prevalent posició de Vergés en l’estructura jeràrquica del Departament de Salut ni l’objectiva constatació d’una infracció de deure legal poden ser suficient per iniciar un procés penal” si no hi ha cap constatació d’una actuació concreta de l'exconsellera, i com no es detallava cap, arxivava la investigació. 

No obstant això, el TSJC derivava als jutjats de Barcelona la investigació “per esclarir de qui va partir la decisió de deixar de vacunar o de fer-ho més lentament als integrants dels cossos policials de l’estat, enfront de la vacunació dels Mossos i de les policies locals a Catalunya”, i si va haver-hi responsabilitat penal. I, citava l’actuació del director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, inclòs en la querella, i del qual s’indica que va ser qui va interactuar amb responsables de les forces i cossos de seguretat per coordinar la vacunació. I per repartiment, la querella, sense persones aforades, ha recaigut en el jutjat d'instrucció 17 de Barcelona.

Xifres

Abans, el desembre passat, la sala contenciosa-administrativa del TSJC va considerar que  el Departament de Salut havia retardat “injustificadament” la vacunació dels agents estatals per darrere dels agents dels Mossos d'Esquadra i policies locals. La Generalitat va presentar un recurs al Suprem, però l'alt tribunal espanyol va rebutjar-lo. La sentència del TSJC tenia en compte que "les vacunes als cossos no nacionals van començar a administrar-se el 10 de febrer del 2021", mentre que els agents dels "cossos nacionals" no hi van tenir accés fins al 12 de març. "És a dir, amb un mes de diferència, i a un ritme, a més, extremadament lent", deia  Des de Salut es va argumentar certes disfuncions, com ara que els responsables policials no indicaven  on s’havia de realitzar les vacunacions ni es donaven els llistats d'agents.

En la seva resolució, el TSJC feia referència a un informe del mateix Departament de Salut, de data 25 d'abril del 2021, on s'especificava l'estat de vacunació dels diversos cossos policials entre el 24 de març i el 22 d'abril del 2021. "Les xifres no poden ser més dispars si ens fixem en el contrast de l'origen dels cossos: mentre que els no nacionals es mouen en una forquilla del 66,9 al 79,1%, els nacionals tenien un percentatge del 3,6 i 2,8% el 24 de març i del 9,9 i 6,3% el 22 d'abril del 2021". En el període del 10 de febrer al 27 d'abril del 2021, dels cossos estatals van ser vacunades 714 persones. En canvi, en 9 dies des de la mesura cautelar adoptada en la causa (ordenada pel tribunal), és a dir, fins al 6 de maig del 2021, es van vacunar 4.806 persones.