Un informe de l'Organizació Meteorològica Mundial (OMM) publicat aquest dimecres alerta de que quatre indicadors clau per a mesurar el canvi climàtic van aconseguir nivells rècord en 2021. En concret els indicadors són les concentracions de gasos d'efecte d'hivernacle, la pujada del nivell de la mar, el contingut calorífic dels oceans i l'acidificació d'aquests. L'OMM considera aquest fet com un nou exemple "palès" que les activitats humanes estan provocant canvis a escala planetària en la terra, l'oceà i l'atmosfera i que aquests canvis comporten repercussions nocives i duradores per al desenvolupament sostenible i els ecosistemes.
Temperatura mundial
L'informe de la OMM sobre l'estat del clima mundial de 2021 confirma que els últims set anys van ser els més càlids des que hi ha registres. No obstant això 2021 va ser "només" un dels set anys més càlids per una baixada transitòria de les temperatures atribuïda a l'episodi meteorològic de 'La Nena' a l'inici i al final d'any, però aquest refredament generalitzat no va invertir la tendència general d'augment de temperatures. En 2021, la temperatura mitjana mundial va superar en aproximadament 1,11 °C +- 0,13 °C els nivells preindustrials. Sí que va haver-hi rècords regionals de temperatura, en canvi, en continents com Amèrica del Nord (54,4 graus aconseguits el 9 de juliol del passat any a la Vall de la Mort de Califòrnia) o a Europa (48,8 graus a Sicília, l'11 d'agost).
El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, lamenta que aquestes dades suposen una "ombrívola confirmació del fracàs de la humanitat per a afrontar els trastorns climàtics". D'aquesta manera reclama als Estats que adoptin mesures urgents per a encarar una transformació dels sistemes energètics que és "fàcil d'aconseguir" i allunyar-nos així del "atzucac" que representen els combustibles fòssils.
Altres indicadors
Segons l'escrit de l'OMM, les condicions meteorològiques extremes van produir en 2021 centenars de milers de milions d'euros en pèrdues econòmiques; es van cobrar un alt preu en vides humanes i van soscavar greument el benestar de les persones, a més d'alterar profundament la seguretat alimentària i hídrica i agreujar els desplaçaments. En 2022, totes aquestes conseqüències s'han aguditzat. L'acidificació dels oceans, que es produeix per l'absorció que aquests fan de part de les emissions antropógenas de diòxid de carboni, ha causat que el PH dels mars estigui en el seu nivell més baix dels últims 26.000 anys.
El nivell mitjà de la mar a escala mundial va aconseguir nous màxims en pujar una mitjana de 4,5 mil·límetres anuals durant el període 2013-21, un ritme dues vegades major al registrat entre 1993 i 2002 i que es deu a una acceleració de la pèrdua de massa dels mantells de gel. L'informe s'emet a pocs dies que se celebri a Suïssa el Fòrum de Davos, on líders polítics i econòmics de tot el món es congreguen per a discutir, entre altres assumptes, les estratègies per a aconseguir els objectius climàtics mundials proposats per a 2030 i 2050.