Ei! Desperta! Un nou monarca de Roma ha aparegut! Quatre monedes d'or han revelat l'existència d'Esponsià, un nou emperador romà. Fins ara, es pensava que Esponsià fou el possible regent de la província romana de Dàcia (l'actual Romania) cap a l'any 260 dC. La seva existència es basava en unes peces àuries trobades l'any 1713 a Transilvània, que els experts van arribar a considerar falses. És per això que l'existència d'aquest emperador romà va passar considerar-se dubtosa, gairebé fictícia. Però investigadors de les universitats de Glasgow i College de Londres han demostrat ara la veracitat de les monedes d'or i, per tant, que la regència d'Esponsià va ser real. Recordem que fa poc més de dues setmanes es van trobar 24 estàtues de fa 2.000 anys en perfecte estat a Itàlia, que "reescriuran la història" dels romans.

El líder de la recerca, Paul Pearson, ha descrit a Efe que les peces àuries "tenen gravat el títol Imp, d'Imperato, que significa comandant militar suprem" — un títol reservat només per a emperadors. "Porta una corona, que és part dels símbols imperials, i té nom romà", afegeix Pearson. A més, en la troballa d'aquestes monedes d'or hi havia altres reconeguts emperadors romans representats: Gordià III (238-244) i Felip l'Àrab (244-249), "tots ells situats en el tercer segle".

Les quatre monedes d'or que revelen l'existència d'Esponsià, un nou emperador romà / Efe

Les superfícies de les peces estan "recobertes de ratlladures, d'aparent traça natural", així com de "brutícia i sediments dipositats". Coses així són les que han portat als investigadors a concloure que "o són una falsificació molt sofisticada o són autèntiques". I han resultat ser autèntiques: les van sotmetre a una anàlisi d'imatge i espectroscòpica, per observar de prop els patrons, el dipòsit de materials i la terra aferrada a les monedes, per poder-les comparar amb d'altres fetes servir en temps romans. Et voilà!

Amb la minuciosa observació es van trobar "tots els elements de la terra" en "els sediments, materials dipositats i restes" aferrades a elles. La cosa "més increïble" va ser topar-se amb el mineral silici, com a evidència que aconsegueix la cimentació i compactació de la terra amb "la mateixa aparença que les monedes que han estat ensorrades de forma genuïna". L'anàlisi també veu en el seu desgast "ratlles de totes les longituds i mides d'una forma molt significativa", de la mateixa manera "que en les monedes reals". Cosa que "indica que van estar en circulació", segons Pearson.

La província romana de Dàcia

La província romana de Dàcia va ser cobdiciada per la quantitat de mines d'or i "va ser la més complicada per als romans de conquerir, l'última a assolir i la primera a abandonar". Però les fonts històriques es contradiuen: diuen que va quedar "desproveïda" i "perduda per roma, durant l'emperador Galià (260-268 dC)"; i també diuen que la població "la va abandonar de forma ordenada cap al sud, prop del Danubi" — durant el mandat d'Aurelià (270-275 dC). Llavors, què?

Per resoldre aquesta discordança, Pearson proposa una hipòtesi segons la qual es tractava d'"una població que cuidava de la seva pròpia defensa i que va perdre el contacte amb Roma". Aleshores, aquesta població "va establir el seu propi règim". Això explicaria com aquestes monedes es van fabricar de manera artesanal, "perquè no hi havia casa de la moneda oficial". De fet, aquest és el motiu pel qual es podrien haver arribat a considerar falses en el seu moment, tot qüestionant l'existència d'Esponsià.

Esponsià, emperador de Dàcia

La seva circulació per la regió i durant un llarg període de temps respondria a la llunyania de la resta de l'imperi i a la seva autosuficiència, així com a l'acorralament per diferents pobles com els gots (a l'est) o els carps (en els Carpats). Però, que va passar amb totes les monedes que van circular? Els investigadors consideren que "haurien estat retirades per no ser oficials en aquella època i potser foren foses durant aquell temps (270 dC)". "Per això serien tan rares", detalla Pearson.

Aquesta és la hipòtesi plasmada en les més de 200 pàgines d'investigació, anomenada Autenticació de les monedes de l'emperador romà Esponsià. Pearson conclou que "si Esponsià va existir i la hipòtesi és correcta, hauria estat un important comandat local, sense intenció de lluitar per l'Imperi Romà i cuidant de la gent de Dàcia" amb títol d'emperador, tal com suggereixen les monedes d'or.