El Govern ha aprovat un nou decret llei per protegir el català a l’escola i donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va imposar un 25% de castellà a les aules de Catalunya. Què diu la nova llei? Com serà el nou curs escolar 2022-23? Ha acabat la batalla judicial? T’expliquem totes les claus que s'aplicaran a partir del curs vinent.
Sense percentatges de català ni castellà a les escoles
El nou decret prohibeix aplicar “paràmetres numèrics, proporcions o percentatges lingüístics" a les aules i estableix que la llengua vehicular de les escoles serà sempre el català. Segons el Govern, la nova llei garantirà “l'assoliment de l'ús de les llengües oficials en funció de les necessitats dels alumnes”, és a dir, que a partir d’ara els projectes lingüístics de cada centre hauran de tenir en compte la realitat sociolingüística i la diversitat dels alumnes i garantir que en acabar l'ensenyament tots els nens i nenes tinguin un coneixement oral i escrit del català i el castellà. Per tant, tot això també provocarà que la quarantena d’escoles que ara apliquen un 25% de castellà arran d’algunes denúncies dels pares hagin de canviar el sistema lingüístic.
El paper de les escoles per defensar el català
Amb aquestes directrius, abans del curs vinent cada centre haurà de fer arribar a la conselleria el seu propi projecte lingüístic, que haurà de ser ratificat pel Departament d’Educació en un termini de trenta dies. En cas que el projecte necessiti canvis, l’escola ho haurà de fer el més ràpid possible i sense passar mai els sis mesos. Tot i això, des del Govern asseguren que els centres rebran "instruccions molt clares, amb molt poc marge de dubte".
Josep Gonzàlez-Cambray, el responsable legal del nou decret del català
Tot i que seran les direccions dels centres les qui decidiran i elaboraran els projectes propis, la llei deixa clar que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray serà el responsable legal per tal de protegir els docents davant les ingerències dels tribunals. Així doncs, segons el decret, la Generalitat haurà de vetllar per garantir que tots aquests projectes s'ajusten a legalitat i a la realitat sociolingüística de cada centre tenint sempre com a prioritat donar resposta a les necessitats dels estudiants.
Un capítol més de la batalla judicial
El Govern ha decidit fer servir la fórmula del decret llei perquè així el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no tindrà competències per anul·lar-lo. En tot cas, ho hauria de fer el Tribunal Constitucional. Tanmateix, cal tenir en compte que en aquests moments la vigència d’aquest decret llei és només d’un més. Per allargar-lo caldrà que ho avali el Parlament, que si no quedarà directament derogat. En aquest sentit, el Govern ha assegurat que ja està treballant per aconseguir suports parlamentaris i donen per fer que la proposta es podrà tirar endavant sense impediments.
Aquest decret llei va en paral·lel a la nova llei que s'està tramitant al Parlament de la mà d’ERC, Junts, el PSC i els comuns i que ara mateix està al Consell de Garanties Estatutàries pel recurs presentat pel PP, Ciutadans i Vox. En concret, aquesta regula l'aprenentatge de les llengües i fixa el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'ús curricular, sent aquesta última denominació un punt on no hi ha entesa total entre els quatre partits. En concret, fixa que el català és l’idioma normalment emprat com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i el d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. També inclou que el castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre. En aquest sentit, fixa que “l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius” i inclou que la presència de les llengües oficials “ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic”.