Europa es troba en plena crisi energètica. Les amenaces de Rússia de tallar el gas no cessen i ja fa mesos que el nerviosisme plana sobre la UE. És per això que els països membres s’han proposat reduir la dependència de gas rus i busquen alternatives amb el rellotge en compte enrere. Una d’elles podria ser el fracking, una pràctica molt controvertida, però que podria esdevenir una alternativa a la manca de gas.
El fracking consisteix a trencar roques del subsol per extreure gas o petroli poc accessibles. Per fer-ho, s’injecta aigua, sorra o productes químics en un pou per trencar el llit rocós subterrani i alliberar reserves de petroli o gas. És a dir, es creen nous forats les connexions que ja existeixen per tal que el petroli o el gas flueixin cap al pou i es pugui extreure. Es tracta d’un mecanisme útil que en alguns països com els Estats Units ha fet disparar la producció, però que genera grans impactes mediambientals.
Les entitats ecologistes i bona part dels experts estan en contra del fracking per diversos motius. En primer lloc, perquè aquest mètode utilitza grans quantitats de recursos hídrics i perquè els productes químics que s’utilitzen poden contaminar la resta d’aigües i ecosistema del subsol. En segon lloc, perquè els gasos que es produeixen durant l'extracció poden provocar asma, càncer o malformacions en persones exposades per la contaminació de l’aire. En tercer, per l’enorme impacte paisatgístic que genera la desforestació necessària per dur a terme aquesta pràctica. I, en quart lloc, perquè el material que s’extreu del fracking és metà, un combustible fòssil que produeix gasos d’efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic. A més, en alguns casos la injecció ha produït terratrèmols.
Les opinions són diverses i, en un moment de crisi energètica com l’actual, el debat s’ha reobert. Mentre alguns països com els Estats Units o la Xina consideren que el fracking és un mètode d'extracció rendible, segur i necessari, d’altres com França, Irlanda, Bulgària o Espanya ho han prohibit. Tanmateix, a l’Estat hi ha veus dispars com la del Col·legi Oficial de Geòlegs, que insisteix en la necessitat que Espanya investigui els recursos naturals disponibles per producció d'hidrocarburs i considera que el fracking és un mèdote “viable, tant tècnicament com econòmicament i mediambientalment, sempre que es respectin els principis de cautela i acció preventiva”.
El fracking a Espanya
Als anys vuitanta es van fer algunes extraccions en jaciments espanyols i, ara, fa una dècada, diverses companyies van sol·licitar realitzar aquesta pràctica en alguns indrets de l’Estat com Burgos, on se sap que hi pot haver reserves. Però el rebuig social i la pressió d’algunes organitzacions com Greenpeace va fer que mai s’acabés duent a terme. Finalment, després de les recomanacions de la Unió Europea, el 2021 el fracking es va prohibir expressament a Espanya amb la nova llei del canvi climàtic.
En concret, la nova norma prohibeix donar nous permisos per “explorar, explotar o investigar hidrocarburs a tot el territori nacional, inclosos el mar i la plataforma continental”. A més, també contemplava que aquelles llicències atorgades es reconvertissin cap a altres d’energies renovables o la geotèrmia.