L’avançament del curs escolar ha tingut moltes conseqüències durant els darrers mesos. Una d’elles, tot i que no és de les menys sonades, és l’estrès i la pressió que ha generat en molts centres escolars per trobar monitors de lleure. El Departament d’Educació va decidir que hi hauria una hora de lleure a la tarda, i que en cap cas aquesta hora podria ser lectiva. I es va comprometre a garantir que a tots els centres hi hauria monitors de lleure al setembre; per això va aprovar una partida extraordinària de 12 milions d’euros. Tot plegat, perquè enguany el curs escolar s’avança i no començarà després de la Diada, sinó el dia 5 d’aquell mes a Infantil i Primària i el dia 7 a ESO, Batxillerat i Formació Professional. El problema, sobretot, es troba a les zones rurals de Catalunya, ja que moltes escoles es troben amb la dificultat de trobar monitors que només vagin a l’escola a treballar durant una hora, tenint en compte els desplaçaments llargs d’aquelles zones.
Les escoles concertades són les que tenen una dificultat afegida en aquesta qüestió. Ofereixen una hora lectiva més que a l’escola pública. És a dir, que fan classe de 9h a 13h amb una aturada al mig d’esbarjo/esmorzar, i també de 15h a 16h. La darrera hora, que acaba a les 17h, ha de ser de lleure. I es tracta d’una hora que es queda, en molts llocs, penjada. A les grans ciutats això no genera problemes. Per posar un exemple, a Barcelona hi ha molta població, molts joves i molts monitors. I aquests es poden desplaçar ràpidament i sense un cost econòmic elevat a qualsevol zona metropolitana. Però costa de trobar monitors que, a les zones rurals, vulguin desplaçar-se fins a un centre per treballar una hora que es paga, com a molt, per uns 12€. I tot això amb una dificultat afegida: les ràtios de monitor per nombre d’alumnes són diferents al menjador que a l’hora de lleure de tarda: 1/25 i 1/16, respectivament.
“Neguit” a les escoles
Les diverses escoles amb les quals ha contactat aquest diari han mostrat preocupació per la gestió que ha fet el Departament sobre aquesta qüestió, i moltes admeten sentir-se desemparades. De fet, el director operatiu de la Federació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), Froilan Salgado, afirma en declaracions a aquest mitjà que l’organització ha notat un cert “neguit” a les escoles per aquesta qüestió, a causa del “poc temps de planificació” de la conselleria, que va decidir modificar el calendari escolar sense consultar-ho prèviament amb la comunitat educativa, i que es va negar a prorrogar l’avançament al curs següent tot i les peticions del Consell Escolar. “I tot per avançar-ho només una setmana”, manifesten directors d’escola consultats per ElNacional.cat.
Tant Fundesplai com la Fundació Pere Tarrés han optat per allargar una hora més el servei que ofereixen els monitors que tenen contractats, i que treballin més enllà de la franja de menjador, però admeten que no tots aquests treballadors poden quedar-se més estona (alguns tenen altres feines) i també complica encara més haver de compaginar la diferència entre les ràtios 1/25 i 1/16. La directora de programes educatius i socials de la Pere Tarrés, Sònia Recasens, explica que el Departament ha contactat amb “les entitats de més expertesa i dimensió” en el món del monitoratge i el lleure per fer front a aquest repte, i els ha demanat que també donin servei en aquells centres més petits que tenen més dificultats per cobrir la necessitat.
El problema rural
“La dificultat per trobar monitors és real”, afirma Recasens, que assenyala que és fàcil demanar d’allargar una hora més a aquells monitors que ja treballen al migdia, però “no si has de contractar-ne un per a una hora”. I això passa sobretot a les zones rurals. “A segons quin municipi, com per exemple Vacarisses, hi ha poca població i els joves poden estar més pendents de les seves vacances que no pas de fer monitoratge; i més si han de recórrer distàncies llargues per arribar fins a l’escola. De fet, la Fundació Pere Tarrés ja es va mostrar crítica amb la mesura d’avançar el calendari escolar quan la van anunciar el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
“A l’expectativa del Departament”
Tot plegat, la comunitat educativa està a l’espera de com avancin els pròxims dos mesos fins que arribi la data límit, quan els centres han d’oferir una hora de lleure a la tarda durant una setmana. Recasens admet estar “a l’expectativa del Departament” perquè, tot i que aquest mes de juliol ja tenen més informació sobre aquesta qüestió, no se sap encara “el volum de nanos que caldrà atendre”, tenint en compte la ràtio d’1/16. Algunes escoles contactades per aquest diari han explicat que han fet arribar comunicacions als pares per mostrar el seu descontentament amb la mesura de la conselleria, i que han animat els pares a recollir els infants durant la tarda, per tenir menys alumnes als quals oferir aquest servei.