“Tenim encara moltes preguntes.” Una víctima dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost expressa així el sentiment que comparteix amb persones que van patir aquest tràgic atac de joves radicals, malgrat que aquest any es compleix ja el cinquè aniversari. Una d’aquestes preguntes sense aclarir pel govern espanyol és la relació del cervell dels atemptats, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol, i si es-Satty està realment mort, com sosté la sentència de l’Audiència Nacional, del 27 de maig passat. I també reclamen que s’aclareixi si hi ha responsabilitats de l'Estat espanyol.
🔴 Barcelona commemora els 5 anys dels atemptats del 17-A | DIRECTE
Aquest juliol, la sala penal de l’Audiència Nacional, ha emès la segona sentència del 17-A que dona resposta als recursos de víctimes i dels tres acusats, en la qual ha mantingut la base de no fer responsable els tres condemnats per pertànyer al grup terrorista dels 16 assassinats i els centenars de ferits, com reclamaven algunes acusacions. El tribunal considera que els atropellaments a la Rambla i els atacs en el passeig marítim de Cambrils van ser una actuació improvisada dels altres joves del grup terrorista i veïns de Ripoll, morts a trets pels Mossos, en esclatar l’arsenal que tenien a la casa Alcanar. El tribunal, a més, ratifica que es-Satty realment va morir en l’explosió d’Alcanar, amb un altre dels joves radicalitzats, Youssef Aalla.
El dret a saber la veritat
L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que juntament amb Agustí Carles, va exercir en el judici l’acusació en nom de Javier Martínez i la seva dona —pares de Xavier, el nen de tres anys assassinat per atropellament amb catorze persones més pel veí de Ripoll Younes Abouyaaquob, amb una furgoneta a la Rambla, i el qual va ser mort dies després pels Mossos— ja ha anunciat que presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la segona sentència del 17-A.
En el primer recurs, la família Martínez denunciava la vulneració del dret de tutela judicial efectiva en “no haver-se salvaguardat el dret de les víctimes a saber la veritat”, dret explícitament reconeguda per diverses resolucions de les Nacions Unides. En concret, assegurava que en la primera sentència no s’aclaria si l’imam de Ripoll va sobreviure a l’explosió d’Alcanar, tampoc no es pronunciava sobre la possible responsabilitat de l’Estat per la “negligent actuació dels serveis secrets que no van saber prevenir, detectar ni avortar els plans terroristes”.
La sala penal de l’Audiència Nacional, però, considera que “no s’ha infringit el dret a la veritat”, tot i que precisa que “la causa pot reobrir-se si hi ha nous fets o es trobin nous elements de prova que permetin determinar la identitat d’altres possibles implicats en els fets”. Amb tot, afegeix que “no es pot deduir una responsabilitat de l’Estat més enllà del que exigeix la Llei 29/2011, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme, i mai per una responsabilitat penal i la civil, que seria conseqüència de la mateixa davant una suposada inacció de les Forces de Seguretat de l’Estat i una negligència greu, que —a parer seu— no s’acredita ni es posa de manifest per les acusacions amb dades i proves concretes”.
Quantes persones hi havia a la casa d’Alcanar?
En el recurs, la família Martínez va exposar distints extrems sense aclarir: falta d’informació sobre el nombre de persones que hi havia a la casa d’Alcanar en produir-se l’explosió; la furgoneta de l’imam de Ripoll, mort —segons la sentència— en l'explosió del 16 l’agost del 2017, es va trobar en una zona diferent de la urbanització d’Alcanar, a més que en telèfons mòbils d’es-Satty i l’anomenada bústia morta es van detectar comunicacions després de l’explosió, i finalment considera que les proves d’ADN que es van realitzar en la investigació i per forenses del Marroc, “no compleixen amb els estàndards científics i jurídics exigibles”, així com que les restes mortals d’es-Satty no han estat reclamats per familiars.
Per contra, la sala penal assegura que la sentència d’instància “efectua una minuciosa anàlisi de les raons per les quals estableix, com a fet provat la mort d’es-Satty”. No obstant això, hi insisteix que “en cap moment de la causa s’ha dictat una resolució de sobreseïment lliure sobre la mort de l’imam”, i, per tant —indica— que “sempre seria possible, davant noves proves que facin contradir la sentència i ordenar la reobertura de la causa”.
La sala penal afirma que el tribunal presidit pel magistrat Félix Alfonso Guevara, “conscient de l’exigència legal a la veritat”, ha realitzat una “anàlisi, la més completa possible, de les circumstàncies en què es van produir els fets, amb els seus necessaris antecedents, la constitució del grup, els seus integrants, i el procés de radicalització, cerca d’objectes i mitjans materials per atemptar, l’explosió d’Alcanar, els fets posteriors de Barcelona i Cambrils, i sobretot, la sentència realitza una referència precisa a les víctimes, amb lesions i seqüeles patides”. Certament, la majoria de víctimes i la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) lloen la tasca feta pel magistrat ponent Guevara, que en la sentència escriu que “les víctimes han estat les grans oblidades del procediment”, i entre les 177 víctimes reconegudes pel tribunal, n’hi ha 82 que les havia descartat el Ministeri de l’Interior, i que ara les haurà d’indemnitzar.
Pel que fa a l’explosió, la sala recorda que el condemnat Mohamed Houli Chemlal, que recollia els estris de menjar a l’exterior i va patir lesions, ha afirmat que dins la casa d’Alcanar quan va explotar hi havia Abdelbaki es-Satty i Youssef Aalla. Amb tot, s’admet que “no afirma ni nega la possible presència d’altres persones a la casa”.
L’ADN de l’imam
A banda d’Alcanar, les víctimes insisteixen en la “deficient determinació del perfil genètic” d’Abdelbaky es-Satty i per això posen en dubte la seva mort. La sala penal respon que aquestes queixes són perquè no es va donar compliment correctament a la comissió rogatòria internacional del jutge instructor de l’Audiència Nacional al Marroc, i per la falta de ratificació en el judici de les autores de l’informe marroquí, el qual afegeixen no compleix els estàndards. La sala admet que fins que no es va rebre l’informe del Marroc, amb perfils genètics de la mare i una filla d’es-Satty, no es podia comparar amb les restes trobades a Alcanar. Amb tot, s’assegura que els forenses “van actuar correctament” i es va mantenir la cadena de custòdia de les restes cadavèriques trobades en l'explosió.
El tribunal detalla que dels dos perfils genètics trobats a Alcanar, un és de Youssef Aalla i el segon perfil coincideix amb l’obtingut en els informes biològics dels Mossos, en concret a patir d’una llauna trobada a la furgoneta d'es-Satty i en una xalava del seu pis a Ripoll.
Les restes de l’imam enterrades a Alcanar
També es treu ferro que des del Marroc no es complís amb tot el que demanava el jutge espanyol, i s'afegeix que el que és important és el respecte al principi de legalitat, que obliga el conveni entre els regnes d’Espanya i el Marroc. I reprodueix els resultats: "El perfil ADN de Fàtima Akrizer comparteix la meitat de les seves cèl·lules amb el perfil ADN trobat a Alcanar i el perfil ADN Maryma es-Satty comparteix la meitat de les seves Cèl·lules amb el perfil d’anterior". Per tot això, conclou que “no es pot qüestionar un document públic estranger aconseguit conforme a la seva legislació, excepte que es vulneri la normativa internacional, i no és el cas”.
Finalment, la sala penal afirma que la falta de reclamació de les restes mortals d’Abdelbaky es-Satty, enterrats en el cementeri d'Alcanar, malgrat ser religiós i tenir esposa i nou fills, “no és raó suficient, davant l’existència d’una prova científica, per dubtar de la seva identitat”, ja que sosté que “poden ser múltiples les raons de la inacció de la família, incloses les de tipus emocional”.
La relació amb el CNI
Pel que fa als vincles, va ser el diari Público qui l’estiu del 2019 va revelar que el CNI hauria captat Abdelbaki es-Satty com a confident el 2014 a canvi de no ser deportat i el va ajudar a ser imam de Ripoll, on va anar a viure a principis del 2015. El gener de 2021, el tribunal del judici pels atemptats del 17-A va rebutjar que l’excomissari José Manuel Villarejo testifiqués sobre si l’imam de Ripoll va treballar per al CNI espanyol i va ser agent doble dels serveis secrets del Marroc, tal com va assegurar en un judici contra ell, denunciat pel seu superior, Eugenio Pino. Villarejo va assegurar que el CNI va ser alertat dels atemptats de Barcelona, però que no hi va donar credibilitat.
Per a víctimes del 17-A, cinc anys després dels atemptats encara hi ha moltes preguntes sense resposta, mentre el govern espanyol manté l’opacitat.
