Plataforma per la Llengua va atendre un total de 2.328 queixes lingüístiques durant el 2023, el que representa un 8,53% més que el 2022, quan en van ser 2.145, segons ha assenyalat al seu darrer informe anual. Seguint la tendència d'anys anteriors, la majoria de les queixes s'ha enregistrat al sector privat, que el 2023 va ser origen del 63% de les situacions de discriminació. Dins d'aquest sector, destaca l'hostaleria i la restauració, amb 320 queixes, seguida pels supermercats, grans superfícies i franquícies, amb 145; i altres empreses de serveis, amb 140. Al sector públic, un 42,2% de les queixes estan vinculades la Generalitat de Catalunya, i en destaca especialment el sector sanitari. L'informe també fa una anàlisi més global, i assenyala que entre 2016 i 2023, l'augment en el nombre de queixes lingüístiques posades en coneixement de Plataforma per la Llengua ha estat del 489,4%, un increment que atribueix a dos factors: d'una banda, que l'entitat ha adquirit més popularitat i, d'altra banda, que la consciència de l'estat d'emergència lingüística del català s'ha "consolidat" entre la població.
Radiografia de les queixes lingüístiques
Plataforma per la Llengua destaca que en l'informe hi ha una sobrerepresentació de Catalunya en la generació de queixes, ja que aquest territori genera al voltant de nou de cada deu queixes cada any. Per bé que el 2023 la població de Catalunya era tan sols el 55,1 % de la del domini lingüístic, les queixes de les comarques catalanòfones de Catalunya representaven el 91,6 % del total. Les comarques catalanòfones del País Valencià, amb el 31,8 % de la població, només van generar el 4,1 % de les queixes i les Illes Balears, amb el 8,5 % de la població, van generar-ne el 3,7 %. L'ONG del català explica que la desproporció és fruit de "la disgregació històrica dels territoris de parla catalana i la diferent evolució política" i en aquest sentit, assenyala que "a Catalunya s'ha consolidat un nacionalisme autòcton que qüestiona obertament la subordinació del català mentre que en altres territoris el nacionalisme d'Estat ha tingut menys oposició".
L'atenció oral va ser l'àmbit material que va generar més queixes amb un 33,6% del total, seguit dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic, amb un 17,3 % de les queixes; els webs i serveis en línia, amb un 10%; la formació, un 8,5 % i l'atenció escrita, un 8 %. D'altra banda, l'ONG del català destaca que un 70% de les queixes del 2023 van ser per fets que vulneren la legislació vigent.