La Llei Trans i LGTBI va ser aprovada pel Consell de Ministres el passat 29 de juny. O almenys aquesta és la imatge que Pedro Sánchez va orquestrar calculadament perquè coincidís amb les celebracions de l'Orgull. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, que feia anys que treballava en l'esborrany d'una Llei Trans (i només trans) juntament amb les representants d'organitzacions d'aquest col·lectiu, va declarar que la "històrica" fita ha posicionat Espanya "a l’avantguarda d’Europa" pel que fa als drets humans. Per fi, la llei espanyola s'alinea amb el precedent europeu i adopta, malgrat les reticències del PSOE, el mecanisme d'autodeterminació de gènere. Entre bambolines, l’operació va culminar amb l'expulsió de Carmen Calvo de les negociacions, entre crits de 'con Calvo no estamos a salvo' i, escassos dies després, també del govern espanyol.
Malgrat els clams de victòria provinents de la Moncloa, les activistes i membres del col·lectiu trans no es veuen representades per l'Executiu i rebutgen la llei. De fet, gran part del moviment pensa que la llei negociada amb Montero, que va néixer per tal de "saldar el deute de l'estat" amb el col·lectiu, ha estat absorbida, manipulada i retallada per part dels socialistes. Així ho manifesta la presidenta de la Plataforma Trans, Mar Cambrollé, activista històrica i també una de les principals impulsores de la llei, en declaracions a ElNacional.cat.
“El nostre projecte de Llei Trans constava de 33 pàgines. Aquesta llei, pel que fa a les persones trans, ocupa 3 fulles.”
L'allau de mostres de rebuig a les retallades de la llei va arribar a un punt àlgid quan el PSOE va ser expulsat simbòlicament de les celebracions de l'Orgull. Vuitanta organitzacions LGTB no van convidar als socialistes a participar-hi, i durant les manifestacions van rebre condemnes per part dels assistents, acusant el partit de transfòbia i d'aliar-se amb l'extrema dreta.
La no llei
Cambrollé ho té clar: l'avantprojecte de llei és insuficient. Segons explica, les retallades a l'esborrany original impossibilita que la seva organització pugui donar-li suport: "Negar-nos una llei pròpia i específica ens sembla un acte de violència per part de l'estat a les persones trans". La proposició de llei, que ha estat fusionada (o camuflada) amb l'altra llei LGTB, deixa enrere, entre altres coses:
- el reconeixement jurídic a les persones trans no-binàries, que per tant no tindran la seva pròpia 'casella' als documents oficials;
- el canvi de sexe i nom registral als documents (espanyols) de les persones migrades, com ara la targeta de residència o el permís de treball;
- l'autodeterminació de gènere per als menors de catorze anys.
Aquest últim punt preocupa especialment a Cambrollé pel risc tan elevat de violència i exclusió de les infàncies trans. Malgrat que l'avantprojecte reconegui (encara que no explícitament) l'autodeterminació de gènere, els menors entre 12 i 14 anys hauran de demanar l'aval d'un jutge per poder canviar el sexe registral. A ulls de l'activista, això suposa "un pas enrere" en els drets de les persones trans, ja que redirigeix un tràmit purament administratiu, a l'àmbit judicial.
Pel que fa a aquest punt, Cambrollé confia que s'arreglarà: "No només ens avala una resolució d'Europa (2015). Ens avala una sentència del Tribunal Constitucional a Espanya. El 2019, el TC va dictaminar que els menors tenen dret al canvi de nom i sexe als seus documents sempre que demostrin maduresa i estabilitat".
“En el pitjor dels casos, si aquesta llei al final s'aprova amb aquests supòsits, haurem d'anar al Tribunal Europeu de Drets Humans a denunciar a l'estat espanyol per no acatar una sentència pròpia del Tribunal Constitucional”.
Així i tot, Cambrollé encara el procés d'esmenes a llei amb optimisme, i roman convençuda que els diputats de Junts, ERC i la CUP, que ja van votar a favor de la seva proposta de llei, seguiran defensant les veus de les persones trans.
En referència a la proposta de llei, que va ser bloquejada per l'abstenció del PSOE però va rebre el suport dels partits independentistes, a més del PNB, Ciutadans, Més País, Compromís i Coalició Canària, Cambrollé es mostra orgullosa del "gran suport polític que tenim. Va ser un fet admirable veure com partits polítics que poden estar als antípodes uns dels altres ideològicament, van posar els drets humans de les persones trans al capdavant i van votar a favor del tràmit de la llei. M'agrada presumir que el bloc dels drets humans va ser més ampli que el bloc de la investidura del president".
"El suport massiu a la Llei Trans desde Catalunya ha estat determinant."
L'autodeterminació
El concepte d'autodeterminació es troba al centre de la lluita pels drets trans. De la mateixa manera que un poble té el dret a decidir per si mateix i llaurar el seu propi futur segons la seva voluntat, la lògica ens diu que l'autodeterminació de l'individu és un fet inalienable de la resta de drets humans. Com a tal, és l’obligació de l'Estat reconèixer la identitat de les persones en tota la seva pluralitat, i no pot decidir quines identitats són vàlides i quines no.
Fins a la data, les persones trans que vulguin modificar el sexe tal com apareix en els seus documents d'identificació han de complir certs requisits: ser majors d'edat, rebre la certificació mèdica que acrediti que la sol·licitant pateix 'disfòria de gènere' (és a dir, no sentir-se identificada amb el gènere que se li va assignar al néixer), i rebre tractament hormonal durant almenys dos anys.
Per tant, segons la llei vigent, aquelles persones trans que siguin menors d'edat o que no desitgin ser sotmeses a tractament hormonal no poden tenir la seva identitat degudament reconeguda per l'Estat. A Espanya, les persones trans no poden ser reconegudes per qui realment són, i l'Estat els hi imposa maneres de 'demostrar' la seva identitat amb tràmits mèdics i jurídics.
L'autodeterminació de gènere, és a dir, la possibilitat de decidir amb un tràmit purament administratiu el sexe registral, ha estat avalada expressament per la Comissió Europea en l'informe publicat el juny del 2020, on també citen la resolució de l'Assemblea Parlamentària del Consell Europeu del 2015 i els Principis de Yogyakarta. Segons el parer de la UE, l'autodeterminació de gènere és la solució més respectuosa amb les persones trans i els drets humans. Actualment, Dinamarca, Malta, Luxemburg, Bèlgica, Irlanda i Portugal ja apliquen aquest concepte en el seu sistema legal.
La fòbia del PSOE
Davant l'actitud dels socialistes, Cambrollé reivindica l'autodeterminació i va més enllà, defensant que l'Estat hauria de protegir el dret a la intimitat: "Ningú pot estar obligat a exposar la seva intimitat a terceres persones si no vol. Si tu vas amb una acreditació que no s'ajusta al sexe social (el qual presentes al món) i al sexe que tu reconeixes com a propi, t'estan obligant al fet que tu públicament diguis ‘jo soc trans’, i per tant, a revelar la teva intimitat".
El cas de la Llei Trans aprovada pel Consell de Ministres torna a retratar la fòbia del PSOE a l'autodeterminació, ja que, malgrat que el mecanisme adoptat a la pràctica és el de la lliure autodeterminació de gènere, el text no menciona la paraula explícitament.
Amb relació a això, i davant el fet que un dels arguments més sonats del PSOE (sobretot de la mà de Calvo) per anar contra la llei ha estat la suposada "inseguretat jurídica" derivada de l'autodeterminació, Cambrollé ho veu ridícul: “Ens sembla paradoxal, sarcàstic, que la vicepresidenta en tot moment estigués parlant de seguretat jurídica, de respectar la constitució, i són els primers a no respectar una sentència del TC”.
El fals debat
Aquesta qüestió revela una veritat encara més preocupant del PSOE: la imatge ho és tot. Si no es pot comunicar fàcilment, directament no es fa. Malgrat posicionar-se clarament en contra de la llei i malgrat adoptar un discurs transfòbic, Sánchez no va decidir apartar a Calvo de les negociacions de la llei fins que no es va veure arraconat pel col·lectiu LGTB, que històricament ha anat de la mà del partit, o almenys això és el que els hi agrada repetir. Una vegada va ser evident que la gran majoria de persones estan a favor de la llei (un 96% segons una consulta pública del Ministeri d'Igualtat), i que la popularitat del PSOE davant el col·lectiu queia en picat, Sánchez va recurrir a l'escabetxada, la seva vella confiable, de Calvo.
No content amb què una ministra de Podemos l'eclipsés amb la seva victòria, el president va canviar radicalment d'estratègia i va pretendre penjar-se la medalla dels drets trans, orquestrant l'anunci de l'aprovació de la llei que li va costar el cap a la seva vicepresidenta per tal que coincidís amb el dia de l'Orgull.
"Carmen Calvo ha dessagnat el seu propi partit per la part LGTB"
Preguntada sobre l'estratègia socialista i la tendència de l'establishment a engolir els moviments socials provinents de la perifèria política, Cambrollé està convençuda que "amb nosaltres no passarà. Per a sorpresa d'aquesta instrumentalització que el poder té sobre el moviment social per poder controlar la dissidència, per controlar la resistència i la protesta, amb nosaltres no ha funcionat ni funcionarà. Està clar que ‘ells’ han mantingut el control del LGTBI a través d'organitzacions hegemòniques, que són obedients a les consignes del poder que els manté l'estatus."
Encara més problemàtic és el discurs emprat pel PSOE a l'hora de parlar de la Llei Trans, digne d'estudi per la subtilesa amb la qual s'aïlla i demonitza a les persones trans. A banda de negar-se a fer una llei específica pels drets trans i no mencionar explícitament la paraula autodeterminació, els socialistes han caigut en el parany de la metàfora de l'equilibri, creant una falsa oposició entre els drets de les dones i els de les persones trans. Després de l'aprovació del Consell de Ministres, el president Sánchez va piular que cal "salvaguardar l'equilibri de drets de les dones i d'un col·lectiu tan castigat com és el col·lectiu trans". Amb això, el líder del govern estatal subscriu a la teoria, totalment infundada, que els drets trans estan d'alguna manera en conflicte amb la lluita feminista, alimentant indirectament el discurs d'odi cap al col·lectiu. "Qué amaga aquest discurs?" es pregunta Cambrollé.
"Cap ampliació de drets ha suposat mai el soscavament dels drets dels qui ja els gaudeixen"
Més enllà del llenguatge, la mateixa Calvo fa mesos que es passeja per ràdios i televisions, on la conviden per 'debatre' sobre les persones trans, normalitzant així la idea que la identitat, existència o drets de les persones trans és una qüestió a 'debatre'. Els drets de les persones no es debaten, de la mateixa manera que la majoria no 'concedeix' drets a les minories, simplement es reconeixen pel que sempre han estat. Però és d'aquesta manera tan subtil amb la qual la transfòbia cala a l'imaginari col·lectiu, sota el pretext del 'debat', un element instrínsec d'una societat democràtica, què en la gran majoria de casos ni tan sols dona veu a les persones realment afectades.
"Alguna cosa passa quan l'ultradreta utilitza els mateixos arguments que el PSOE."