Aquest dijous s'ha conegut el presumpte assassinat d'Arturo Torró, empresari i exalcalde de Gandia (la Safor, País Valencià) pel Partit Popular, que ha estat trobat sense vida, en una cuneta de l'autovia A-38, al costat del seu vehicle, en el seu pas pel municipi de Xeresa. Segons abans, havia trucat a la seva dona per demanar-li ajuda i hauria explicat sentir-se perseguit i que li havien punxat les rodes del cotxe, segons avancen ABC i El Mundo. El cadàver de Torró, de 62 anys, ha estat trobat amb signes d'estrangulació i amb un tret al pit, informa Europa Press, i ara la Guàrdia Civil investiga el que ha passat. La mort violenta de Torró ha impactat en la localitat de Gandia, que ha suspès l'activitat institucional.
Fundador de les òptiques +Visión
Nascut en l'Alcúdia el 1963, el finat Arturo Torró era el més gran de dos germans i es va formar professionalment com a òptic optometrista a la Universitat d'Alacant i l'Institut Nazareth et Louis Braille del Canadà. Després dels seus estudis es va establir a Gandia el 1990. Poc després, el 1994, va fundar el Grup +Visión, que es convertiria en una de les cadenes d'òptiques més importants d'Espanya, amb més de 350 centres oberts i operacions en una vintena de països. Com a empresari, el 2014 també es va interessar per adquirir accions del València Club de Futbol representant un fons americà, abans que el singapurès Peter Lim comprés l'equip. Després, Torró vendria la seva cadena d'òptiques per uns 35 milions d'euros a un fons holandès per dedicar-se a la política.
El primer alcalde del PP al feu socialista de Gandia
Després del seu establiment a Gandia i de l'èxit de la seva empresa d'òptiques, Torró s'endinsaria en el camp de la política. El 1999 es va afiliar al PP i va ser elegit regidor en les eleccions municipals d'aquell any. L'impuls a la primera línia, tanmateix, li va arribar de la mà del llavors president del País Valencià Francisco Camps —el dirigent valencià del PP que es va veure assetjat per nombroses investigacions de casos de corrupció com la trama Gürtel, de la qual recentment va ser absolt. Torró va agafar les regnes del PP de Gandia el 2010 i va aconseguir l'alcaldia a les municipals del 2011 amb una majoria absoluta de 13 regidors. Tota una fita, ja que el municipi havia estat un feu del PSOE durant gairebé trenta anys, i així ho va celebrar Camps. Torró va ocupar l'alcaldia de Gandia durant tan sols una legislatura i la va perdre el 2015 davant de l'ara ministra i líder dels socialistes valencians, Diana Morant, que va articular un pacte a tres amb Més Gandia i Ciutadans. El 2016 va renunciar a la seva acta de regidor i va dimitir també del lideratge del partit, entre rumors que havia estat apartat per polèmiques relatives al seu mandat.
Condemnat a tres anys i mig de presó per malversació
Malgrat l'èxit puntual en matèria empresarial i en la política municipal, Arturo Torró es va veure esquitxat també per diferents escàndols. D'entrada, va deixar l'Ajuntament de Gandia amb un deute de prop 350 milions d'euros. Després, es van obrir causes relatives a la seva gestió: es va veure involucrat en el cas Tele 7, sorgit amb motiu d'irregularitats en la concessió d'ajuts a les televisions locals privades. L'exalcalde i empresari va ser condemnat a tres anys i mig de presó per malversació i a sis anys i mig d'inhabilitació per exercir un càrrec públic. El Tribunal Suprem va ratificar la sentència el 2023.