Mentre el món plora la mort del papa Francesc, el Vaticà no s'atura i ja es prepara per a la seva successió. És el camarlenc, Kevin Joseph Farrell, l'encarregat de convocar els cardenals a Roma per preparar el conclave (l'assemblea encarregada d'escollir el nou pontífex), que s'iniciarà entre quinze i vint dies després de la defunció. En el procés d'elecció hi participaran 137 cardenals, d'entre els quals en sortirà el successor —que necessitarà dos terços dels vots—. I d'aquí, la pregunta: qui serà el nou papa? Fem una repassada als favorits per succeir Francesc al Vaticà.
🔴 Mor el papa Francesc, DIRECTE | Reaccions i última hora del Vaticà
Malgrat la sospita que després d'un papa tan progressista com Francesc en vindrà un de més conservador com Benet, la realitat és que la premsa especialitzada preveu continuïtat al capdavant del Vaticà. Per què? Perquè la majoria dels cardenals han estat nomenats pel pontífex argentí, tot i que cal no oblidar que entre aquests cardenals també n'hi ha de ben conservadors. En el cas de l'església espanyola, el president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, ha pronosticat un successor en sintonia amb la línia iniciada per Francesc —si bé també ha augurat una "sorpresa" en conclave—. Sigui com sigui, les primeres llistes de favorits són ben llargues i aquí ens limitem a parlar de fins a dotze candidats (cinc de més aviat progressistes i set de conservadors).
Luis Antonio Tagle
Un dels candidats progressistes que surt a totes les travesses és el cardenal filipí Luis Antonio Tagle (67 anys), que seria el primer papa asiàtic de la història. Nomenat cardenal per Benet, va ser arquebisbe de Manila fins al 2019, quan Francesc el va nomenar prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles. El seu enfocament pastoral és molt proper a la comunitat i el seu missatge s'enfoca a la misericòrdia, la inclusió i la justícia social, cosa que el fan una de les figures més rellevants del sector progressista.
Matteo Zuppi
En les travesses dels candidats progressistes, també destaca el cardenal italià Matteo Zuppi (69 anys), arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana des del 2022. Està vinculat a la Comunitat de Sant'Egidio, coneguda per la seva tasca en la mediació de conflictes, en els processos de pau i el compromís amb els més pobres. El seu perfil encaixa amb les reformes de Francesc, fomentant una Església oberta i dialogant.
Jean-Marc Aveline
També cal parlar del cardenal francès Jean-Marc Aveline (66 anys), nascut a Algèria i percebut com el preferit de Francesc. És arquebisbe de Marsella des del 2019 i va ser elegit recentment com a president de la Conferència Episcopal Francesa. Té una àmplia trajectòria acadèmica i pastoral, que ha dedicat al diàleg interreligiós en un context multicultural. Tot i ser prou liberal, és una figura propensa al consens.
Peter Turkson
L'últim candidat progressista a remarcar és el cardenal ghanès Peter Turkson (75 anys), que seria el primer papa africà. De perfil més moderat, va ser president del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral i és una de les figures africanes més influents en el Vaticà. Té un enfocament social i amb disposició per abordar qüestions com la justícia econòmica i el medi ambient.
Pierbattista Pizzaballa
Més difícil d'ubicar és el cardenal italià Pierbattista Pizzaballa (60 anys), tot i que l'informe The College of Cardinals Report li atribueix diverses similituds amb Francesc —qui el va nomenar cardenal el 2023—. Actualment, és el primer Patriarca llatí de Jerusalem i el primer cardenal que resideix en territori israelià, amb una llarga experiència a la regió. Sobre el conflicte amb Hamàs, ha demanat posar fi a la guerra i aturar la "violència sense sentit".
Pietro Parolin
Per part dels conservadors, qui surt a totes les travesses és el cardenal italià Pietro Parolin (70 anys), tot i que seria més aviat de perfil moderat o pragmàtic —és a dir, institucionalista, que combina elements de Francesc i de Benet—. És el secretari d'Estat del Vaticà, cosa que el converteix en un cardenal influent a la Cúria. Diplomàtic de carrera, ha estat en negociacions importants, com els nomenaments de bisbes a la Xina.
Willem Eijk
Entre els conservadors també cal esmentar el cardenal neerlandès Willem Eijk (71 anys), arquebisbe d'Utrecht i teòleg tradicionalista. S'ha mostrat rotundament contrari a les reformes de Francesc en qüestions de moral sexual i la comunió per a divorciats tornats a casar, alineant-se més amb la postura de Benet.
Raymond Leo Burke
Encara més a la dreta, hi ha el cardenal estatunidenc Raymond Leo Burke (76 anys), un dels cardenals més crítics amb Francesc. En el seu rol anterior com a prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, es va oposar a diverses reformes —com la de permetre la comunió als divorciats tornats a casar—. Alineat clarament amb Benet, representa el sector ultraconservador de l'Església. De fet, hi ha qui diu que és el candidat del president dels Estats Units, Donald Trump.
Malcom Ranjith
Cal no oblidar el cardenal singalès Malcom Ranjith (77 anys), arquebisbe de Colombo (Sri Lanka). Se'l considera conservador, amb èmfasi en la litúrgia tradicional i la doctrina moral, així com crític amb algunes reformes de Francesc i més afí a la línia de Benet. Va ocupar el càrrec de secretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.
Peter Erdö
En les travesses conservadores també apareix el cardenal hongarès Peter Erdö (72 anys), arquebisbe d'Esztergom-Budapest, primat d'Hongria i expresident del Consell de Conferències Episcopals d'Europa. Ha estat una de les veus més conservadores de l'Església, participant en sínodes sobre la família i la bioètica.
Robert Sarah
Si bé la seva edat avançada complica les seves possibilitats, un altre nom a les travesses és el del cardenal guineà Robert Sarah (79 anys), prefecte emèrit de la Congregació per al Culte Diví i ex alt funcionari del Vaticà. Amb 34 anys es va convertir en bisbe més jove del món quan va ser nomenat arquebisbe de Conakry, el 2010 va arribar a cardenal i el 2014 va participar en el conclave que va elegir Francesc. D'ideologia tradicional, manté una postura conservadora de l'Església: s'ha posicionat sovint contra l'avortament, les persones homosexuals i el fonamentalisme islàmic.
Gerhard Ludwig Müller
L'últim que destaquem és el cardenal alemany Gerhard Ludwig Müller (76 anys), que va ocupar el càrrec de prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe —tot i que Francesc va decidir no ampliar el seu mandat el 2017—. Al principi semblava ser moderat, fins i tot pròxim al Papa, però amb el temps es va convertir en un dels seus principals crítics i es va oposar a les seves reformes més progressistes.
Els dotze cardenals recollits aquí figuren a la majoria de les travesses de la premsa especialitzada, així com en el llibre del periodista Edward Pentin The Next Pope: The Leading Cardinal Candidates (2020). Però hi ha molts més noms, i l'experiència de Conclave ens mostra com el pròxim papa pot ser algú que encara no coneixem. Alguns dels noms que s'han quedat fora de la llista que hem fet aquí són el cardenal luxemburguès Jean-Claude Hollerich, el portuguès José Tolentino de Mendoça, l'austríac Christoph Schoenborn, el suec Lars Anders Arborelius, el suís Kurt Koch, el birmà Charles Maung Bo, el congolès Fridolin Ambongo Besungu, el nigerià Peter Ebere Okpaleke o l'italià Angelo Begnasco. La incertesa és tan alta que el més sensat serà esperar a la fumata blanca.