La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) escull dimarts el seu nou president pels següents quatre anys. El cardenal-arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, s'ha acomiadat aquest dilluns del càrrec i el seu substitut sortirà d'una votació secreta a Madrid. Segons qui sigui escollit, hi pot haver un canvi en la línia política dels bisbes. Una línia política que ha estat marcada per l'alineament amb les postures del papa Francesc (en temes com la pobresa o les migracions) i la decisió de no xocar amb el govern de Pedro Sánchez, fins al punt de donar suport als indults als líders independentistes ―tot i que s'han mostrat més distants amb l'amnistia―. Internament, el mandat d'Omella ha acabat marcat per la gestió dels casos d'abusos i la resposta a la secularització. Sigui com sigui, qui substituirà Omella al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola?
Abans d'entrar a les travesses, cal assenyalar que la renovació de la cúpula eclesial espanyola va més enllà de l'elecció del nou president: també s'escull el vicepresident de la CEE i gairebé tots els càrrecs executius de la nomenclatura dels bisbes de l'Estat. Tot plegat es fa en l'assemblea general que ha començat aquest dilluns i que acabarà divendres amb l'habitual roda de premsa del secretari general. Els electors són els arquebisbes i bisbes diocesans, l'arquebisbe castrense (responsable de l'església a l'exèrcit), els arquebisbes i bisbes coadjutors i auxiliars, els administradors i alguns bisbes emèrits. En el cas de Girona, la representació la farà l'administració actual, ja que el nou prelat, Octavi Vilà, encara no ha pres possessió del càrrec.
Com és l'elecció del president dels bisbes
Hi ha un total de 79 electors (tres cardenals, setze arquebisbes, cinquanta bisbes, nou auxiliars i l'administrador diocesà de Girona), però no tots poden ser elegits com a president o vicepresident. Només ho poden ser aquells bisbes no auxiliars menors de 75 anys, cosa que deixa Omella sense possibilitats. Tal com remarquen fonts eclesials a l'ACN, l'elecció del president i dels càrrecs de la CEE no va precedida de cap "campanya electoral". El que hi ha hagut durant els dies previs són les denominades "murmuracions", on comencen a sonar els noms amb més possibilitats. El càrrec de president de la conferència és vist amb certa recança per bona part dels prelats per la pressió mediàtica i la lectura política que l'acompanya. El procés de conversa entre electors s'intensifica amb l'arribada a Madrid dels bisbes, que en el marc de l'assemblea plenària també comparteixen àpats, celebracions religioses i diferents actes tant públics com privats.
Un cop començada l'assemblea, es fan les votacions. Cadascuna d'elles va precedida d'una votació de sondeig, que no es vinculant i serveix com a informació per als bisbes. Posteriorment, es fa la votació definitiva, que es pot repetir fins a tres cops. Per assegurar la privacitat, les votacions es fan de manera digital i només poden votar els bisbes que siguin al ple. És a dir, si algun d'ells no hi pot assistir, tampoc no pot votar (però si que pot ser escollit). Per a l'elecció dels càrrecs principals cal majoria absoluta dels presents, però si en les dues primeres votacions ningú no obté la majoria necessària, es procedeix a una tercera votació entre els dos bisbes més votats. Si hi hagués un empat, resultaria elegit el candidat de més edat.
El conservador Luis J. Argüello
Ara sí, les travesses. Mitjans especialitzats com Religión Digital apunten que el sector conservador es decanta per l'arquebisbe de Valladolid, Luis J. Argüello. Es presenta pels pèls, ja que d'aquí a dos mesos farà 71 anys, edat límit per assumir un mandat de quatre anys. Com a representant conservador, pertany a l'aparell que durant anys ha governat la conferència: va ser el seu secretari general fins que fa un any va dimitir per ser nomenat arquebisbe de Valladolid. No s'ha posicionat en la qüestió de la benedicció a parelles homosexuals, però queda clar que compta amb la majoria suficient per assolir la majoria absoluta perquè la seva tasca com a secretari fou ben valorada per la majoria episcopal i perquè la seva elecció seria un senyal al model d'Església proposat pel papa Francesc. Els bisbes espanyols no són fans de la tasca de Jorge Mario Bergoglio al capdavant del Vaticà.
El progressista José Cobo
D'altra banda, des del Vaticà prefereixen el cardenal José Cobo, progressista, jove i escollit recentment arquebisbe de Madrid, així com membre del dicasteri de Bisbes ―encarregat del nomenament de prelats―. De 57 anys, no té vincles estrets amb la CEE i representa una Església molt més propera a la renovació del Papa. El seu objectiu és canviar la cara de l'episcopat espanyol, però això li juga a la contra. Sap que en algun moment li arribarà el moment al capdavant de la conferència, però això al papa Francesc no li serveix: amb 87 anys, necessita que les reformes s'implementin aviat.
L'elecció del substitut d'Omella es coneixerà dimarts, però no hi ha una agenda concreta després d'aquest pas. Sovint hi ha un contacte amb els periodistes, no hi ha previst ni cap discurs ni cap roda de premsa. També és habitual que el nou president comenci una ronda de contactes amb la presidència del govern espanyol, la Casa Reial i el mateix Vaticà, però no hi ha res tancat.
El nou president haurà de fer front a dues qüestions: la gestió dels casos d'abusos i el posicionament eclesial sobre l'amnistia. Per una banda, l'Església es prepara per fer front a les "reparacions" i compensacions a totes les víctimes, tant les que tenen un reconeixement judicial com les que han vist que els seus casos han prescrit. El context general és la falta de vocacions i l'avenç de la secularització, cosa que els bisbes espanyols han tractat intensament els darrers temps. Per una altra, s'haurà de definir la posició sobre el perdó als encausats del procés, després que Omella expressés suport rotund als indults. És una qüestió que ja ha dividit els bisbes catalans i els de la resta de l'Estat.