"He de penjar les botes". L'escriptor i articulista Quim Monzó deixa les seves col·laboracions periòdiques amb la premsa —"com a mínim, durant un temps"— i posa fi així a cinquanta anys de trajectòria als mitjans de comunicació. Monzó, de 72 anys, ho ha anunciat aquest diumenge en una entrevista amb La Vanguardia, el diari en el qual escrivia des dels anys 80, primer com a col·laborador i després amb una columna diària que darrerament es convertí en un parell de peces d'opinió cada setmana. L'escriptor barceloní ha explicat el motiu de la seva retirada: està cansat de seguir fent-ho, tants anys després, una vegada constatat que "tot es va repetint i el món va girant sobre una roda".
"[...] em cansa, m'avorreix, perquè els temes són sempre els mateixos. Al llarg de les dècades, es van repetint. Potser canvien els personatges, els protagonistes no es diuen Felipe González, sinó que es diuen Pedro Sánchez o Puigdemont. Els noms d'actualitat són uns altres, però en el fons els fets i els debats són els mateixos", ha argumentat en la citada entrevista Monzó, que assenyala que tot i que les noves generacions ho puguin veure tot com a nou, ell és conscient que el que escriu ja ho va posar negre sobre blanc en un altre temps. "Crec que he anat estirant la corda i m'he cansat. Basta", ha resolt.
Precisament la seva última columna va ser sobre la vellesa i la retirada, en referència al cas del president dels Estats Units retirat de la cursa electoral, Joe Biden, si bé va ser escrita abans que aquest renunciés en favor de la seva vicepresidenta i ara nova candidata del Partit Demòcrata, Kamala Harris. L'article, sota el nom 'Com saber si ja ets vell', acaba una frase de l'expresident Ronald Reagan: "Un s'adona que es fa vell quan, davant de dues propostes per passar el vespre, tria la que li permet ser a casa a les nou”. Deu ser el que ha passat. De moment, Monzó ha deixat anar que els plans que té en endavant són descansar, anar a totes les visites de metges que ha postergat i "aprendre a jugar a la botifarra".
Nascut a Barcelona el 1952 fill de pare català i mare andalusa, Joaquim Monzó Gómez va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de la capital catalana i durant un temps va treballar d'això a diverses empreses i també va ser guionista de televisió. A la dècada dels 1970, Quim Monzó va iniciar les seves col·laboracions amb la premsa, una trajectòria de 50 anys que ha nodrit de la seva visió irònica de l'actualitat i les seves reflexions les pàgines de Tele/eXpres, l'Avui, El Periódico o, de manera més longeva, a La Vanguardia. Guanyador de tots els premis i honors de la literatura en català, Monzó ha donat aplaudides obres de narrativa com La magnitud de la tragèdia (1989) El perquè de tot plegat (1993), El millor dels mons (2001) o el seu darrer recull de contes, Mil cretins (2007).