Quim Torra assisteix avui al Tribunal Suprem per defensar la seva legitimitat com a president de la Generalitat de Catalunya. Els arguments de la defensa són clars i acusen el tribunal d'imparcial. Tres dels seus components van formar part, també, del tribunal que va condemnar part del Govern, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel referèndum de l'1-O del 2017.
Torra és el tercer president dels últims quatre anys que cau en mans de la justícia espanyola i que té en joc el seu càrrec institucional. Artur Mas va quedar inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'any 2016 per la consulta del 9-N del 2014. Posteriorment, també va ser jutjat pel Tribunal de Comptes per una presumpta malversació per destinar fons públics a la consulta.
Declaració d'Artur Mas en el judici pel 9-N
Carles Puigdemont cau amb el 155 de Mariano Rajoy, que l'obliga a exiliar-se. L'Audiència Nacional dicta ordre de detenció i el Tribunal Suprem el processa com a responsable del referèndum de l'1-O. Amb les noves eleccions, guanya la presidència de la Generalitat, però ni pot ser investit telemàticament ni pot venir a Catalunya sota l'amenaça d'una detenció i un empresonament preventiu. En lloc seu, s'investeix Quim Torra, que torna a estar ara en mans de la justícia espanyola.
"Sortim a guanyar aquest recurs", diu ferm el seu advocat, Gonzalo Boye, que ha preparat una ofensiva política en l'enèsim judici contra l'independentisme i les institucions catalanes. El lletrat té clar que els mateixos que van rebre el missatge de la pancarta que Torra va penjar al balcó de la Generalitat són ara els qui han de ratificar la sentència d'inhabilitació que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: "Són els mateixos destinataris de la pancarta". Per aquest motiu, Boye defensa una "falta d'imparcialitat absoluta" del tribunal, que, a més, repeteix com a botxí del Govern català. També destaca la "desproporció" en la pena.
Meritxell Budó, el president Quim Torra i Gonzalo Boye / EFE
Avui es veurà al Tribunal Suprem una vista purament tècnica. Però la defensa política de Torra està encaminada al Tribunal de Drets Humans, al qual es podria recórrer amb els arguments de la manca d'imparcialitat del tribunal que ha resolt el recurs.
La vista al Suprem
Quim Torra assistirà a la vista, a les 12 hores, i no està previst que intervingui. De fet, en aquests casos, els acusats ni tan sols estan citats. Es preveu una intervenció de Gonzalo Boye de 20 minuts i una altra de la Fiscalia pel mateix temps. La resolució, en mans dels magistrats del Tribunal Suprem, podria arribar en un temps que pot anar des dels 15 dies al mes.
Fonts del Tribunal Suprem apunten que molt probablement no es notificarà la sentència fins que no es faci pública la sentència del cas Gürtel, que està prevista per a aquest mes de setembre. El motiu és que el ponent de la resolució del recurs del president de la Generalitat és Gonzalo Berdugo, el mateix de la sentència del cas de corrupció que esquitxa el PP. Dins el mateix calendari hi ha també la sentència del cas Trapero. Podrien coincidir les dues en el temps, sacsejant de nou Catalunya.
El camí de la sentència
Un cop feta pública la sentència, en el cas que ratifiqui la condemna i la inhabilitació del president Torra, comença el compte enrere per a unes eleccions al Parlament de Catalunya.
La notificació no té res a veure amb els temps dels mitjans de comunicació ni les xarxes socials. La sentència es notifica al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui va jutjar el cas, i a les parts via el programa judicial LexNet. I és a partir d'aquí que el govern espanyol fa el decret de cessament i el publica al BOE.
Tornarà a desobeir Torra si l'inhabiliten?