Aquesta setmana s'ha complert el cinquè aniversari de l'inici del confinament, una mesura dràstica que va arribar poc després de l'aparició inesperada d'un nou virus que va sembrar el pànic a tot el món. Segons la versió més acceptada, el virus va començar a circular a la Xina, amb la ciutat de Wuhan com a epicentre de la pandèmia, i des d'allà es va propagar a Milà. Poc després, es van donar a conèixer els primers casos a l'estat espanyol, incloent-hi alguns pacients catalans. Abans que es decretés l'estat d'alarma, el Govern va confinar Igualada, que, a causa de l'alta concentració de casos inicials, es va convertir en el "Wuhan català".
Cinc anys després d'aquella experiència traumàtica, encara persisteixen preguntes sense resposta i hipòtesis obertes sobre l'origen del SARS-CoV-2. Les principals teories continuen sent les mateixes que a l'inici de la pandèmia: la més acceptada per la comunitat científica és la de l'origen zoonòtic natural, mentre que la hipòtesi d'una possible fuga de laboratori segueix en discussió.
La teoria de l'origen zoonòtic natural és la que recolza l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons els seus estudis, el SARS-CoV-2 està genèticament vinculat a coronavirus trobats en ratpenats del gènere Rhinolophus. En un document oficial datat el 26 de març de 2020, l'OMS afirmava que no hi havia evidència que el virus hagués estat manipulat en un laboratori. Es creu que va passar als humans a través d'un hoste intermedi encara no identificat.
Els primers casos van estar relacionats amb el mercat de Huanan a Wuhan, encara que alguns estudis suggereixen que hi va haver infeccions prèvies. El 2023, l'OMS va abandonar la seva investigació sobre l'origen del virus a causa de la falta d'accés a informació a la Xina, encara que va insistir que continuar amb aquests estudis era crucial per prevenir futures pandèmies. El desembre de 2024, va tornar a sol·licitar més transparència a la Xina, però Pequín va rebutjar les crítiques.
El mercat de Huanan
Les dificultats per investigar a la Xina compliquen assolir una conclusió definitiva, però sí que es considera probable que el mercat de Huanan exercís un paper clau en l'origen de la pandèmia. Se sospita que allà va poder produir-se el salt del virus d'un animal a un humà, ja que al mercat es venien animals salvatges vius. Estudis genètics han evidenciat que el virus presenta característiques que suggereixen una evolució natural, com l'adaptació de la seva proteïna espigola per infectar cèl·lules humanes, una cosa que ja s'ha observat en altres coronavirus zoonòtics com la SARS i la MERS.
Què falta per confirmar aquesta hipòtesi? L'absència d'una "baula perduda" clara (és a dir, l'animal intermedi exacte). Alguns experts consideren que podria no trobar-se mai, a causa de la dificultat de rastrejar esdeveniments ocorreguts en el passat.
La hipòtesi de la fuga de laboratori
Aquesta és, sens dubte, una de les hipòtesis més polèmiques. Els seus defensors afirmen que el virus es va escapar accidentalment d'un laboratori, concretament de l'Institut de Virologia de Wuhan. Argumenten que la proximitat entre el laboratori i el mercat, sumada al fet que el centre estudiava coronavirus de ratpenats, reforça aquesta hipòtesi. També esmenten informes d'intel·ligència del Departament d'Energia dels Estats Units de 2023 i la falta de transparència del govern xinès com a indicis.
Recentment, aquesta teoria ha guanyat força amb la desclassificació de documents als Estats Units i declaracions d'experts que afirmen que continua sent una possibilitat. El desembre de 2024, un informe del Congrés dels Estats Units va suggerir que el virus podria estar relacionat amb investigacions finançades pels Estats Units a Wuhan. Tanmateix, no existeixen proves concloents i molts científics afirmen que no hi ha evidència directa (com seqüències genètiques manipulades) que doni suport a la hipòtesi de la fuga. A més, les similituds del SARS-CoV-2 amb coronavirus naturals debiliten encara més la teoria del seu disseny artificial.
Altres hipòtesis
Més enllà d'aquestes dues teories principals, han sorgit altres hipòtesis alternatives. Per exemple, la possibilitat que el virus s'hagi transmès a través de la cadena alimentària (mitjançant aliments congelats), una idea promoguda per la Xina, però considerada poc probable per l'OMS. També hi ha investigacions que suggereixen que el virus va poder haver circulat abans de desembre de 2019, basant-se en estudis d'aigües residuals a Europa. Tanmateix, cap d'aquestes hipòtesis no canvia el debat central entre l'origen zoonòtic i la fuga de laboratori.