Aquest dilluns és el tercer dilluns de gener i el màrqueting va decidir fa 19 anys que aquest seria el dia més trist de l’any. El Blue Monday (dilluns trist o depriment) va ser batejat per primer cop en el 2005 en una campanya publicitària de l’agència de viatges Sky Travel, realitzada per l’empresa de comunicació Porter Novelli. Però la neurociència, ofereix algunes eines per combatre la tristesa que pot atacar-nos en el dia d’avui, i aquesta és la música. Ja fa alguns anys que el doctor Jacob Jolij, de la Universitat de Groningen (Països Baixos), va liderar una investigació sobre les cançons que cal escoltar per pujar l’ànim. Són les deu cançons més alegres, que encomanen felicitat i bon rotllo, i que habitualment es recorden durant aquest dia. Tot i que, ElNacional.cat ja va elaborar fa tres anys la seva pròpia play list musical, basada en el divertimento en detriment de la neurociència, i que també val la pena recordar.

Cançons més ràpides, acords majors i lletres positives

Jolij va idear una fórmula que presumptament analitza les substàncies químiques que s'alteren al cervell, donant com a resultat una sensació d'alleujament i felicitat. Les dades recopilades pel Doctor en Psicologia i Especialista en Neurociències es van basar en criteris de les melodies com els tons, el tempo i la lletra, així com la quantitat de batecs que marquen el ritme. A Jolij se li va demanar que examinés una llista de cançons compilades per la banda de música electrònica Alba i la investigació va descobrir les tendències que mostraven les melodies més alegres. Aquestes són una mica més ràpides que la mitjana de les músiques pop, i estan escrites amb acords majors. De mitjana, les cançons tenien entre 140 i 150 beats per minut, un tempo que és uns 20 beats més ràpid que una cançó pop mitjana. Jolij considera que aquest ritme alegre probablement influeix positivament d’una manera subliminar els oients. També es determinava que les cançons avaluades estaven escrites en un to major que en un to menor i, en concret, va comentar que un tercer acord major, en específic, és percebut com un so feliç i reconfortant. Jolij també va examinar les lletres i va comprovar que la majoria de les cançons alegres tenen lletres felices, i sense sentit o lletres que relaten esdeveniments feliços o emocions positives i divertides. Tot i això, el científic reconeix que cosa que “el que fa que una cançó et faci feliç és molt personal i depèn en gran manera del context social i les associacions personals”.

La fòrmula Jolij

Després, l’investigador va prendre totes les seves troballes i les va combinar en una fórmula matemàtica, que va anomenar fórmula Jolij, un patró que determina que les cançons han de tenir lletres (alegres), tempo (més ràpid que la mitjana) i una clau concreta (acords més grans). L'objectiu era entendre l'efecte de la música als estats anímics dels individus. Aquest projecte va culminar amb una playlist de 10 de les cançons més felices de les darreres dècades, que són les següents:Don’t stop me now (Queen), Dancing queen' (Abba), Good vibrations (Beach Boys), Uptown gir (Billy Joel), The eye of the tiger (Survivor), I'm a believer' (The Monkees), Girls just want to have fun' (Cyndi Lauper), Livin' on a prayer' (Bon Jovi), 'I will survive' (Gloria Gaynor) i 'Walkin' on sunshine' (Katrina and the Waves).

1. Don't stop me now' (Queen)

2. 'Dancing queen' (Abba)

3. 'Good vibrations' (Beach Boys)

4. 'Uptown girl' (Billy Joel)

5. 'The eye of the tiger' (Survivor)

6. 'I'm a believer' (The Monkees)

7. 'Girls just want to have fun' (Cyndi Lauper)

8. 'Livin' on a prayer' (Bon Jovi)

9. 'I will survive' (Gloria Gaynor)

10. 'Walkin' on sunshine' (Katrina and the Waves)


D’on ve el Blue Monday?

El professor de la Universitat de Cardiff, especialitzat en psicologia, Cliff Arnall, va rebre l’encàrrec d’Sky Travel de sostenir científicament la teoria de què el tercer dilluns del mes de gener, anomenat Blue Monday, era el dia més trist de l’any, per una campanya de publicitat. Arnall va elaborar una fórmula basada en criteris com les despeses realitzades durant les festes de Nadal que provoquen la costa de gener, els propòsits de l’any incomplerts, o la manca d’hores de sol. Així, Arnall va elaborar la següent fòrmula:   1/8C+ (D-d) 3/8xTI MxNA. La C fa referència al clima, la D als deutes contrets durant les festes, d són els diners que cobrarem a final de gener, T és el temps que ha passat des de Nadal i I és el temps que ha transcorregut des de l'últim intent de deixar un mal hàbit. A més, M són les motivacions que encara ens queden i la NA representa la necessitat d'actuar per canviar tot el que és negatiu que envolta les nostres vides. Posteriorment, la comunitat científica va rebutjar aquesta formulació, qualificant-la de pseudociència, en considerar que és incompatible amb qualsevol mètode científic.