"Algú va disparar i aquest algú no ha sortit. Algú s'està amagant". Jordi Dalmau, responsable del sindicat dels comandaments, ha dit avui el que ha sobrevolat durant el judici d'Ester Quintana i durant els 4 anys d'investigació. 

Dalmau, del sindicat de comandaments dels Mossos d'Esquadra, assegura que hi ha un mosso que s'amaga i que és el responsable de la lesió a Ester Quintana. El comandament ho ha explicat aquest matí a Catalunya Ràdio i després s'ha ratificat a RAC1 i TV3. Dalmau, responsable del sindicat de comandaments, que no es prodiga gens als mitjans de comunicació, ha parlat avui, després de conèixer la sentència del cas Quintana i admetre que "el cas Quintana quedarà tancat en fals, si s'acaba amb aquesta sentència".

L'inspector ha admès que hi va haver els Mossos de la furgoneta 414 que van mentir i per això se'ls va expedientar. Aquests antiavalots van negar en un primer moment haver estat al lloc dels fets i durant el judici no recordaven res. Ni tan sols perquè se'ls havia obert un expedient i perquè se'ls havia retirat de la Brigada Mòbil. 

Segons l'Inspector Jordi Dalmau, el que va ferir Quintana no va ser una pilota de goma, perquè sinó Ester Quintana "hagués anat per terra segur". La hipòtesi interna dels Mossos d'Esquadra és que va ser un projectil de foam. 

Dalmau ha carregat també contra l'advocada de Quintana, Laia Serra: "A l'acusació particular no li interessava saber tant què havia passat sinó que hi hagués un mosso condemnat". 

El responsable del sindicat de comandaments no ha volgut fer declaracions abans perquè estava obert el procés, "el més prudent era esperar que hi hagués una sentència". Dalmau diu que no han parlat abans perquè no se'ls acusés de voler "interferir en el procés".

Però encara que acabi sortint qui realment va disparar, o que Dalmau i els que ho saben el delatessin, ja no hi ha res a fer pel que fa al cas Quintana, perquè un delicte no es pot jutjar dues vegades. 

La precipitació de Puig

"Es va voler donar molta informació, més de la que podíem donar i molt de pressa". Així Jordi Dalamau s'ha excusat per les diverses versions que va donar la Conselleria d'Interior sobre el cas Quintana i sobre els fets de la nit dels incidents. 

Requeria força temps per poder donar una versió coherent amb el que havia passat: "No vam ser rigorosos, ens vam equivocar i se'ns va girar en contra", ha dit. 

Felip Puig, en aquell moment conseller d'Interior, va negar, primer, que fossin els mossos els qui provoquessin les lesions, però també va negar que es disparessin projectils i va assegurar que a la zona hi havia aldarulls. Es van donar dades errònies del nombre de projectils que les imatges que van anar sortint van anar desmentint.

Però hi ha unes imatges que no van sortir mai. Les de la càmera que hi havia a l'edifici que enfocava just el lloc dels fets. Segons l'ex director general de la policia, Manel Prat, algun dia sortiran, va dir en una de les intervencions que va fer els dies posteriors als fets. 

L'advocada dels mossos creu que van mentir

Avui ha estat el responsable del sindicat dels comandaments, però dissabte la mateixa advocada dels mossos va valorar la sentència i al Via Lliure de RAC1 va dir obertament: "Tinc molt clar que una d'aquestes 21 persones de la unitat és l'autor del tret que va provocar les greus lesions a la senyora Ester Quintana". Olga Tubau es refereix als agents que anaven en les tres furgonetes que es van aturar en el lloc dels fets.

Tubau va desviar en el judici l'atenció en tot moment per provocar el dubte de si havia estat una pilota de goma o un projectil de foam. Una estratègia per aconseguir l'absolució del seu client, que portava una arma amb què només podia tirar projectils de precisió. Tubau va agafar el cas en la recta final i va ser qui va negociar amb el Departament d'Interior el canvi de línia. A partir de la seva entrada en el cas, Interior admet que les lesions de Quintana es deuen a una acció policial, fins aquell moment insistien que havien estat els que provocaven aldarulls, i negocia la indemnització amb la víctima de 260 mil euros. 

Sobre les mentides en el judici, mentir en un tribunal és delicte. I ningú durant el mes que va durar el procés ho va denunciar.

La declaració de la Dragó 414

Els antiavalots de la Dragó 414 no recorden pràcticament res dels fets. Els agents van fer equilibris en el judici per no entrar en contradiccions entre les dues versions que ells mateixos van donar, i per no assenyalar com a culpables els companys. Un joc d'encobriments i de no aclarir res que poc va aportar en el judici, més enllà de la manca de rigorositat amb la qual es van fer els informes basats en les explicacions dels antiavalots.

En l'única cosa que coincideixen és que la furgoneta on anaven els dos acusats estava en l'angle de tir de la zona on era Quintana. També van coincidir en el fet que tot va ser molt ràpid, que va ser una "intervenció fugaç". 

Cap dels antiavalots va veure ningú disparar ni el què. I tots asseguren que aquell dia només es van disparar salves i projectils de foam.

El llançador de la 414, sense control

En el judici va quedar palès que es van llançar projectils sense autorització. Que no es van seguir els protocols. Hi ha diversos trets que no es tenien localitzats i que van anar apareixent dies més tard dels fets. Entre aquests hi ha el que es dispara a la Ronda Sant Pere i el del davant de l'Apple Store. En el judici es va ratificar. Un dels responsables d'afers interns dels Mossos s'hi va referir com a "tret precipitat sense seguir el protocol". El llançador va fer diversos trets sense autorització i s'obre la possibilitat que fos ell qui disparés el tret que va ferir Quintana. És, però, un mosso que porta arma curta i dispara projectils de foam, no pilotes de goma. 

Mirant les imatges s'identifica el policia que va disparar aquests projectils com el llançador de la furgoneta 414, la que va aparcar en primera línia a la cruïlla del Passeig de Gràcia i Gran Via, just abans de la lesió de Quintana. I la mateixa que portava els agents que van mentir en la seva primera declaració quan afers interns va començar a investigar i van assegurar que no van baixar en cap moment de la furgoneta. Les imatges que van aparèixer posteriorment ho van acabar desmentint i als antiavalots d'aquesta unitat els van obrir un expedient. Són els que van declarar aquest dimarts i no van aclarir absolutament res.

El mal d'esquena, la coartada

Dins les furgonetes hi van 7 agents però només n'hi ha dos que disparen: l'escopeter i el llançador. El primer va amb arma llarga i pot disparar salves i pilotes de goma. El segon tira projectils de foam. Segons els agents de la 414, el seu escopeter va baixar de la furgoneta en el moment dels fets, però ho va fer sense l'arma perquè "li feia mal l'esquena".

De fet, asseguren els seus companys que li feia mal l'esquena des del matí (treballaven des de les 7 del matí i els fets van passar prop de les 21h). L'escopeter declararà aquest dijous al matí.

Si els escopeters de la 403 i el de la 414 van baixar sense escopeta, només queda l'escopeter de la Dragó 40 com a sospitós de disparar. Que de fet és un dels acusats que ja va admetre durant la instrucció que va disparar salves. Però cap dels mossos que han declarat en el judici el va veure.

"No ho recordo"

La majoria dels agents que van declarar en el judici com a testimonis van dir que no recordaven alguns dels detalls. Ningú sap de quina arma van sortir els trets que se senten en totes les gravacions. En funció de qui declarava deia que se'n van disparar 2 o 3, però només n'estan acreditats 2. Amb el que sí que van coincidir tots és que l'escopeter de la 403 va sortir de la furgoneta sense arma i per tant és improbable que fos el causant del tret de la ferida a Quintana. Alguns agents continuen manifestant que a la zona hi havia aldarulls, però això les imatges ja ho van desmentir.

Hi ha preguntes concretes que cap dels mossos aclareix. 

Sobre les detonacions, d'aquesta manera van anar alguns moments del judici:

—Vaig sentir una detonació.

—Quantes?

—Ostres... no ho recordo...

Sobre l'escopeter imputat:

—El va veure disparar?

—No ho recordo.

Sobre l'escopeter de la 414:

—Recorda veure l'escopeter de la 414?

—No.

Sobre els aldarulls:

—Hi havia aldarulls.

—On?

—No sabria dir-li, però hi havia gent corrent per diferents carrers.