Quan aquest dimecres farà una setmana de l’assassinat de la Núria, cuinera de la presó de Mas d’Enric a mans d’un intern, la crisi de les presons continua mantenint un pols que enfronta els funcionaris amb el Departament de Justícia, i que afecta el mateix Govern, en funcions pel fracàs dels pressupostos. La crisi, però, també ha provocat que s’estiguin vulnerant els drets dels interns de les presons catalanes, segons denuncien una quinzena d’entitats de drets humans, juristes i associacions de familiars de persones preses. Les entitats han signat un comunicat que han enviat al Síndic de Greuges, el servei d’Inspecció del Departament de Justícia, la Fiscalia del TSJ i el Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura, en el qual denuncien que els bloquejos de les entrades i sortides de les presons, i la prohibició de sortir de les cel·les, suposen una vulneració dels drets fonamentals de les persones privades de llibertat a Catalunya. Es dona la circumstància que aquest dilluns, un jutjat de Figueres també va rebre una denúncia d'un advocat pels delictes de vulneració dels drets dels interns.
Les entitats signants
Fins ara, les entitats que han signat el comunicat són: Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, IRÍDIA - Centre per a la Defensa dels Drets Humans, IACTA Socio Jurídica, Alerta Solidària, OBSERVA - Associació pel monitoratge del sistema penal, Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes, Associació de Famílies de Presos de Catalunya, Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Associació Justícia i Pau de Catalunya, Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Associació de Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC) i Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT).
Travessar el límit moral i legal
Aquestes entitats manifesten el condol a familiars i companys de feina de la treballadora assassinada i la comprensió envers la preocupació per les seves condicions de treball, però asseguren que han assistit “amb inquietud” a determinats “tipus de mobilització del funcionariat penitenciari” davant les instal·lacions d’accés de diversos centres. Les entitats signants consideren que “les protestes del funcionariat de presons no poden travessar el límit moral i legal de fer servir les persones privades de llibertat com a objecte de pressió”, ja que aquesta acció “va interrompre el normal funcionament del servei penitenciari”. Consideren que, tal com es va reconèixer oficialment divendres passat de manera oficial, això va provocar “el confinament d’unes 5.000 persones privades de llibertat, i l’endemà, d’unes 2.500 persones, i el dilluns 18 de març, es reconeix oficialment que més de 4.000 persones preses es troben ‘de facto’ en aïllament penitenciari, tot i estar classificades en règim ordinari”.
Els drets vulnerats
A més, les entitats adverteixen que, a part de privar les persones preses de sortir de les seves cel·les, també se les està privant “d’acudir als serveis mèdics i d’infermeria, gaudir dels permisos atorgats, rebre visites (asseguren que moltes famílies s’han desplaçat el cap de setmana per veure els seus familiars i han hagut de tornar a casa sense haver-hi pogut tenir contacte), dur a terme les comunicacions íntimes amb les seves parelles (vis-a-vis), rebre paquets de roba, rebre diners i disposar dels seus comptes, assistir a judicis i altres diligències oficials, comunicar-se amb els seus lletrats i lletrades —fet que vulnera el seu dret de defensa—, o accedir al Servei d’Orientació penitenciària.