​Aquestes vacances d'estiu hi haurà 10 radars més a les carreteres catalanes. S'afegiran als 11 que ja hi ha. Està previst que a finals d'any n'hi hagi 30 a tota la xarxa viària catalana. Els deu primers es posaran allà on ara hi ha més accidents amb morts. En total són 37 accidents durant el 2015 amb 11 morts. Estaran instal·lats a l'A7, AP-7, C16, N-II, C-66, A-2, C-31 i C-17.

En el mapa hi trobaràs la ubicació exacta.

 

La instal·lació dels nous radars forma part de l'ofensiva del Servei Català de Trànsit contra els excessos de velocitat. Els primers nous radars es col·locaran al juny, com a molt estirar a principis de juliol, per poder perseguir els conductors que corren massa de cara a les vacances d'estiu, quan hi ha més mobilitat a la carretera. 

Quan acabi tot el desplegament dels radars en total n'hi haurà 187 a tota la xarxa viària catalana. A part dels fixos i els de tram, els Mossos i les policies locals en tindran també de mòbils: 31 els Mossos i 33 les policies locals. A més, hi haurà el dispositiu aeri, el que va dalt d'un helicòpter. 

El conseller d'Interior, Jordi Jané, s'ha mostrat segur durant una compareixença al Parlament, que els radars són útils per evitar els accidents d'excés de velocitat. "Algú pot dir: massa radars, estan obsessionats", diu Jané, però argumenta que Catalunya està molt per sota de la mitjana de radars que hi ha a altres països europeus. Catalunya té 28'8 radars per cada milió d'habitants, quan altres països en tenen 100 per cada milió. Jané és taxatiu: "On posem radars reduïm dràsticament el nombre d’accidents".

4.500 multes en un cap de setmana

En l'ofensiva contra els excessos de velocitat, aquest cap de setmana els Mossos han fet també 290 controls. 

La policia ha aturat 207.271 vehicles i 4.526 conductors han acabat multats per excés de velocitat. Interior insisteix que el factor humà és el principal causant dels accidents greus i amb morts, i per això intensifica les mesures.

La idea és que el 2020 hi hagi la meitat de víctimes mortals que hi havia el 2010. L'objectiu de la reducció pel que fa als infants és del 60%, i de ferits greus esperen rebaixar el 40%.

Segons Jané, "estem dins els paràmetres que ens havíem marcat però no volem relaxar-nos gens. Mai podem considerar positives les dades malgrat que s’estigui en la tendència global".

La meitat dels conductors morts anaven drogats o beguts

L'altra causa de sinistralitat són les drogues i l'alcohol. L'any 2015 gairebé la meitat dels conductors morts anaven beguts o drogats, segons les dades de l'Institut de Medicina Legal. Les autòpsies revelen que el 45% havien pres alcohol, drogues o psicofàrmacs abans de pujar al cotxe. Fonts de Trànsit apunten que s'estima que la xifra pot ser més alta perquè no a tots els cadàvers se'ls pot fer l'autòpsia a causa de l'estat com arriben els cossos. 

El conseller d'Interior alerta que "l’alcohol, les drogues i els psicofàrmacs contribueixen al fet que es morin a la carretera persones que no condueixen en les condicions adequades". "I a vegades es moren ells i a vegades es moren tercers", ha afegit.

Pressió a les empreses d'autocars

Arran de l'accident d'autocar de Freginals on van morir 13 noies que no portaven cordat el cinturó de seguretat, s'ha dissenyat una campanya de conscienciació. Interior es posarà en contacte amb les empreses d'autocars perquè demanin als passatgers que compleixin amb el cinturó. S'editaran a més uns tríptics per a les parades d'autobusos. 

En aquest sentit, el conseller ha lamentat que "massa persones no porten el cinturó cordat en un autocar" i ha remarcat que cal que la gent sàpiga que no posar-se el cinturó són 200 euros de multa que paga el passatger.  

A més, es constituirà un grup de treball per millorar la seguretat d'aquest tipus de transport. Aquest equip, format pels departaments d’Interior, Salut, Treball, Empresa, Exteriors i coordinat per Territori i Sostenibilitat, estudiarà les mesures de seguretat que hi ha actualment en els serveis de transport amb autocar i proposarà les modificacions legislatives que s’escaiguin, ja sigui en l’àmbit de competències de la Generalitat, de l’Estat o de la Unió Europea.