Què va fallar l’agost de 2017, i abans, per prevenir l'atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils? Tot i res, segurament. En aquell moment els Mossos d’Esquadra tenien indicis de radicalització, cada cop més àgil per vies digitals, com les xarxes socials, que permet que persones s’autoradicalitzin i sense formar part orgànica de l’aparell terrorista gihadista puguin arribar a cometre algun atemptat rudimentari però letal, sigui amb armes blanques o fins i tot utilitzant vehicles. Però els terroristes de Ripoll no eren aquest tipus de terroristes. Ni eren llops solitaris -una persona sota les ordres d’Estat Islàmic, dorment, esperant ordres i objectius- ni tampoc un inestable, que és com es coneix, en l’argot d’Informació, qui lluita contra el terrorisme, aquelles persones que s’autoradicalitzen i que poden cometre algun atemptat a la seva zona d’influència, sense ordres directes del califat ni amb objectius concrets marcats per l’aparell terrorista. Ripoll va ser una cèdula terrorista organitzada, amb capacitat i amb connexions internacionals que ningú va poder o saber preveure. Fins que va ser massa tard.
🔴 Barcelona commemora els 5 anys dels atemptats del 17-A | DIRECTE
Europa i Catalunya segueix en alerta 4 sobre 5 del nivell d’alerta terrorista per atemptat i, per tant, la possibilitat que el nostre país torni a viure un atac com el de fa cinc anys no és una quimera. És cert que la reorganització dels dos grups terroristes en la zona de conflicte i la seva nova estratègia ha reduït el nombre d’atacs contra civils a Europa, però l’amenaça és latent i, a casa nostra, el gihadisme segueixen sent una d'amenaces més importants per la seguretat. L’any 2015, tal com explica la portaveu dels Mossos d’Esquadra, la inspectora Montserrat Escudé en una entrevista a ElNacional.cat, es van posar en marxa plans per evitar la radicalització en extremismes violents, que no van acabar de funcionar, i que ara s’han consolidat i millorat per, si més no, reduir la possibilitat que es tornin a repetir escenaris com els fatals de 2017.
Reforç dels àmbits de control per evitar radicalitzacions
Escudé detalla que els Mossos, per abordar aquests extremismes violents, sobretot del gihadista, però també el d’arrel d’extrema dreta o d’extrema esquerra, tot i que són minoritaris -un 85% dels casos detectats estan vinculats en l’àmbit gihadista i un 12,5% en el de la ultradreta, segons les dades de la policia catalana-, s’ha consolidat aquell pla de 2015 i s’han promogut més àmbits d’actuació mitjançant un sistema de treball transversal basat en la prevenció i la detecció de radicalismes.
Des de fa anys es treballa amb la proximitat policial, amb Mossos d’Esquadra i policies locals, fent acostaments a zones de culte i també de seguiment de possibles conductes d’evidència de radicalització en entorns socials, en contacte amb líders de comunicats islàmiques i també amb informadors. També en l’entorn penitenciari, on s’han detectat focus de radicalització, i, com a tercera pota, en la comunitat educativa per potenciar la prevenció i detecció dels processos de radicalització violenta a l’entorn escolar. Els Mossos sumen aquesta feina preventiva que fan de proximitat amb la col·laboració amb altres cossos i forces de seguretat, sobretot, des de l'entrada dels Mossos al Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) que permet compartir informació amb les altres policies a escala espanyola i europea en la lluita contra el terrorisme.
ENTREVISTA: La portaveu dels Mossos, la inspectora Montserrat Escudé, recorda en una entrevista des d'Egara com va viure els atemptats de 2017, el dispositiu Cronos i què va fallar i què ha canviat, des de llavors, en els mecanismes de prevenció del radicalisme gihadista a casa nostra.
Més àmbits on combatre la radicalització
Ara, però, s’han activat més àmbits d’actuació on els Mossos d’Esquadra treballen per evitar radicalitzacions que puguin acabar amb actuacions violentes, més enllà de les ideologies. Es fa en l’àmbit d’actuació de la Direcció General d’Atenció a la Infància, l’Adolescència i la Joventut (DGAIA) per prevenir i detectar, fora de l’escola, processos incipients de radicalització. S’ha reforçat també la formació als Agents Rurals per donar-los capacitat, com a actors de primera línia, en la detecció de processos de radicalització en el seu àmbit d’actuació i responsabilitat.
Alhora, des dels Mossos d’Esquadra s’han ampliat les connexions amb les comunitats religioses i teixit associatiu, amb l’objectiu de donar a conèixer aquestes situacions als líders de les comunitats religioses i altres entitats socials perquè disposin d’informació i treballar conjuntament des del vessant preventiu, que és un dels fets que va fallar a Ripoll, abans dels atemptats de 2017. I igualment com en els espais de culte, també els Mossos d’Esquadra han ampliat la seva línia de prevenció al sistema de serveis socials per dotar als professionals d’aquest sector de les eines que els permeti detectar i prevenir conductes radicalitzadores.
Unes 200 alertes per radicalització a Catalunya
Durant l’any 2021, i segons les dades dels Mossos d’Esquadra, van créixer les alertes relacionades amb possibles casos de radicalització violenta, arribant gairebé a 200 a tot Catalunya. D’aquestes, però, per l’actuació primerenca de la policia o dels serveis socials, es van poder desactivar o descartar, en no avançar, tot i la impregnació d’ideologia violenta, cap a la violència.
Ja aquest 2022 els Mossos d’Esquadra han detingut dues persones, a la zona del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, després d’haver detectat que s’havien radicalitzat i que, des de xarxes socials, difonien propaganda gihadista. Els dos terroristes, detinguts a Vespella de Gaià i a Móra d’Ebre, s’havien autoaïllat i havien encès totes les alertes del seu entorn, que van també ajudar a la Comissaria General d’Informació a localitzar-los i poder-los neutralitzar abans que es convertissin en perills reals. Un d’ells, el detingut a l’Ebre, tenia intenció de viatjar a Síria per unir-se a la guerra però abans, cometre un atac a Catalunya.
Terroristes, combatents retornats i radicalitzats
També a Catalunya, i fa pocs dies, la Policia Nacional va detenir un home a Mataró que havia retornat de Síria després de rebre formació militar i que tenia intenció de quedar-se al nostre país, convertint-se en un perill, com a combatent retornat. En la línia de la radicalització, la policia espanyola investiga al marroquí resident a Reus Mohamed Said Badaoui per la seva suposada radicalització salafista i n’ha ordenat la seva expulsió d’Espanya, per la seva potencial perillositat.
La nova comissaria general TIC
A principi d'estiu ElNacional.cat va fer pública la nova organització que tindrà el cos dels Mossos d'Esquadra després de la reestructuració que ha liderat el comissari en cap Josep Maria Estela i el comissari Eduard Sallent, amb l'objectiu de modernitzar l'estructura policial per encarar el cos dels Mossos cap al futur, pensant amb l'any 2030. Entre altres modificacions de l’actual estructura, on s’elimina el pes que tenien els serveis centrals, configurant-los com a serveis integrals, està prevista la creació d’una nova comissaria general TIC que inclourà dues potes, en forma de divisió, i que, per una banda, hauran de servir per ajudar a posar a punt el cos en l'àmbit tecnològic i d’altra a dotar els Mossos d’Esquadra de més capacitats en ciberseguretat, un dels reptes de present i de futur.
També en la guerra contra el terrorisme gihadista, tal com detalla, en aquesta mateixa entrevista, la portaveu Montserrat Escudé, reforçant l'estratègia contra la radicalització en l'àmbit digital, aprofitant les noves tecnologies, les dades que faciliten les xarxes socials, obertes i tancades, i també la capacitat de la intel·ligència artificial per connectar informació que humanament pot quedar descontextualitzada i ajudar a prevenir i anticipar-se a situacions de risc.