Les dades sobre l'ús del català a la justícia publicades fa algunes setmanes pel Departament de Justícia van posar llum a una realitat colpidora: segons deixen entreveure els números, a Catalunya la justícia parla castellà. Les dues xifres més impactants són les referents al nombre de sentències i demandes redactades en català: només un 7% del total en el cas de les primeres i un 6% del total en el cas de les segones. Segons els advocats, les demandes es redacten en castellà perquè la majoria de jutges són de fora de Catalunya; els jutges, però, entenen perfectament el català i, en cas de no entendre'l, poden fer ús d'un traductor. Per tant, què és abans, l'ou o la gallina? Quin peix es menja la cua en aquest embolic? Al llarg de les darreres setmanes ens hem proposat esbrinar-ho, per això vam parlar amb jutges i advocats, vam sortir al carrer per preguntar a la ciutadania si era coneixedora dels seus drets lingüístics i avui, en el tercer i últim episodi de la sèrie, hem anat als jutjats per explorar quin és el coneixement de català entre els funcionaris de l'Administració de Justícia. Aquest vídeo n'assenyala la resposta.
Quina és la llengua reina al sistema de tramitació judicial e-justícia.cat?
L’any 2021, el 7,97% dels documents (resolucions judicials + tràmits) generats amb el sistema e-justícia.cat va ser en català. Què és e-justicia.cat? El sistema informàtic de tramitació processal amb el qual treballen la pràctica totalitat de jutjats dels àmbits civil, contenciós administratiu, social, mercantil i seccions civils de les audiències. A més, és un sistema que permet tenir dades molt exactes de la llengua en què es tramita la documentació per demarcació i tipus de document. Amb aquest actual sistema, tots els documents que es fan servir a l’oficina judicial estan actualitzats, tant en català com en castellà, i es generen a partir de plantilles ja preparades. Per tant, hi ha poc espai per al text lliure, cosa que permet tramitar els documents sense haver de redactar gaire text. Per tant, aquesta nova situació deixa els jutjats en una clara situació de disponibilitat per atendre en català. I malgrat això, només un 8% dels documents generats és en català. Per què?
Anem a l'origen. Tal com assenyala Montserrat Sagalés, cap de Gabinet Tècnic del Departament de Justícia, "la normativa vigent reconeix el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Administració de Justícia en la llengua oficial que prefereixi". Tenint en compte que els usos lingüístics a la justícia són aclaparadorament majoritaris en castellà, aquest dret d’opció lingüística, legalment reconegut, té diverses dificultats pràctiques per poder fer-se efectiu pel que fa al català. Per atendre aquesta situació, el 2019 i el 2020 es va començar a desplegar el mòdul d’opció lingüística e-justícia.cat, però no ha estat fins al 2021 que s’ha implantat a la totalitat d’òrgans judicials que actualment hi treballen: jutjats de primera instància, contenciosos, socials i mercantils.
Aquesta aplicació permet que les parts en el procediment judicial puguin manifestar la seva opció lingüística d’una manera més fàcil i àgil. Aquesta millora, doncs, trasllada a l’àmbit del treball informatitzat i de la comunicació telemàtica entre l’Administració de Justícia i els professionals la garantia del dret d’opció lingüística que preveu la legislació. "La implantació d’aquestes noves funcionalitats informàtiques a l’e-justícia.cat facilita que la ciutadania, a través dels advocats i procuradors, pugui triar la llengua de les notificacions en el procediment, "però sobretot, guia el personal dels jutjats a atendre el dret d’opció lingüística que han indicat les parts", recorda Xavier Cervera, tramitador processal als Jutjats de Manresa.
Mòdul pràctic: estudiar català i emprar-lo a la feina
"Des del 2017 s’ofereix la possibilitat de fer el curs de nivell C1 o de llenguatge jurídic mitjançant un mòdul pràctic d’utilització del català en el lloc de treball", comenta Xavier Barberà Mir, lingüista i dinamitzador del Servei Lingüístic del Departament de Justícia. Els alumnes es comprometen a utilitzar el català en la documentació que fan servir en la feina diària al jutjat i, "si segueixen els requisits de participació establerts, queden exempts de realitzar un exercici de l’examen final del curs", assegura. D’aquesta manera, per tant, s’aconsegueix vincular l’adquisició de la competència lingüística d’aquests nivells amb la posada en pràctica dels coneixements en la redacció de documents en el lloc de treball.
La bona notícia no només és que els alumnes que trien aquesta opció aproven en un percentatge força destacable per sobre dels que no s’hi acullen. La gran notícia és el balanç general de tot plegat: les inscripcions continuen en valors ascendents a anys anteriors. "El 2021, hi ha hagut 767 inscrits, dels quals 476 han finalitzat el curs, per exemple", assegura Rosa Lizandra, cap del Servei Lingüístic del Departament de Justícia. Les persones que finalitzen el curs tenen dret a presentar-se a l’examen oficial amb certificació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). De les 476 amb aquest dret, 231 van obtenir enguany el certificat oficial acreditatiu del nivell després de presentar-se a la prova.
La justícia en català, a Catalunya, no hauria de ser una anomalia"
La frase és de Xavier González de Rivera, magistrat del Jutjat Social 3 de Barcelona i membre d'Àgora Judicial. Afirma que treballa "sempre en català" i que no ha tingut mai cap problema per fer-ho, ja que el Servei Lingüístic de l'Administració de Justícia atén les sol·licituds de traducció, correcció i assessorament lingüístic de la totalitat d’oficines judicials de Catalunya. "Voleu una dada bona?", ens diu Lizandra. "L'any 2021, es van atendre un total de 1.093 sol·licituds de traducció del castellà al català, en contra de 892 del català al castellà". És a dir, cada vegada més professionals i ciutadans reclamen relacionar-se amb la justícia plenament en català, sigui amb documents finals que s’han de notificar i que s’han redactat originalment en castellà, però també a col·leccions de documents que el jutge o el lletrat té de model i necessita tenir en català.
"Com a lletrada, el curs de nivell J o eines com el compendium.cat m'han ajudat molt a treballar en català", confessa Marta Boneta, lletrada dels Jutjats de Gavà. "Però no només això, sinó que eines com aquestes han permès que cada vegada siguin més els professionals arribats de fora que s'atreveixin a treballar en català; jo tinc un company de Múrcia que treballa sempre en català". Com que el company en qüestió fa feina al despatx del costat, ens hi apropem: es diu Antonio Torres, és de Jumilla, fa tres anys que viu a Catalunya i també és lletrat. I sí, procura treballar sempre en català. "Les males dades sobre l'ús del català a la justícia no poden argumentar-se sempre amb què els jutges no l'entenen o que la majoria d'estudiants de Dret cursen bona part dels seus estudis en castellà, perquè jo sóc no vaig néixer aquí i també vaig estudiar-ho tot en castellà, i treballo en català", comenta. "Pels catalans que ho desitgin, la justícia no només ha de poder ser en català: és que ja ho és. No tota la justícia parla castellà", conclou. Potser no fa falta dir res més. O sí: que la llengua no alenteix ni accelera cap tràmit judicial. I per descomptat, que la llengua mai no modifica una sentència.