Assumir-ho és dur, però és real com la vida mateixa: fa vint anys el 20 % de les sentències judicials a Catalunya eren en català, mentre que ara, en canvi, només set de cada cent jutges a Catalunya fan ús del català. Les xifres lingüístiques en l’àmbit de la justícia diuen, també, que la llengua de les demandes és en un 94% dels casos en castellà i que només el 8% dels documents oficials generats a e-justicia són en català. És a dir, només sis de cada cent advocats presenten les demandes en la llengua nacional de Catalunya. Què ha passat en les darreres dues dècades per acabar patint una regressió lingüística d'aquesta magnitud? Per què a les sales de vista catalanes se sent tan poc el català? I sobretot, com es pot reconduir la situació? En aquest primer capítol de la sèrie Radiografia del català a la justícia, hem fet totes aquestes preguntes a en Joan Ramon Puig i en Rogeli Montoliu, membres il·lustres del Consell de l'Advocacia Catalana.

Joan Ramon Puig, president de CICAC. (Carlos Baglietto)

El Departament de Justícia, disposat a revertir la situació

Saben els advocats que emprant el català no només poden fer igual de bé la seva feina, sinó que fins i tot poden remunerar-la millor? Saben els ciutadans que absolutament tots els tràmits els poden fer en la seva llengua? Saben els funcionaris que tenen el deure –i el dret, és clar— de fer tota la seva feina en català i que, en cas de no dominar prou bé la llengua, tenen al seu abast eines, formació i ajudes per millorar-ne l’ús? Saben els estudiants catalans de Dret que existeixen convocatòries de beques per tal que optin a places de jutges, fiscals o lletrats? Des de fa temps, existeixen una bona sèrie de mesures per fomentar el català en l’àmbit judicial, la majoria d'elles potenciades des del propi Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Rogeli Montoliu, president de la Secció de Llengua de CICAC. (Carlos Baglietto)

La mateixa Sala de Govern del TSJC ha recordat a jutges i magistrats les seves obligacions —en aplicació de la legislació vigent— pel que fa a l’ús d’una o altra llengua. Segons Joan Ramon Puig, president del CICAC, "treballar durant tot el procés de defensa en català amb el client i acabar parlant en castellà un cop s'entra al jutjat és francament incoherent i absurd, però tanmateix real. Precisament per pal·liar-ho, el Departament de Justícia ha prorrogat per a aquest any el conveni amb el Consell de l’Advocacia Catalana per finançar els escrits del torn d’ofici i de justícia gratuïta que es presentin redactats en català. Aquest any, a més, s’incrementa la bonificació: de 14 a 20 euros per cada escrit en llengua pròpia. "L’objectiu de l’increment retributiu és incentivar l’ús de la llengua catalana entre els professionals del dret", reafirma Puig, "i així no només aconseguir una major incidència de l’ús del català en l’àmbit de la justícia, sinó fer efectiu el dret d’opció lingüística dels ciutadans que escullin relacionar-se en aquest idioma amb l’Administració de Justícia."

Només un 7 % de les demandes estan fetes en català. (Carlos Baglietto)

Posar-se la toga i canviar de llengua (o no)

La pràctica totalitat de jutjats dels àmbits civil, contenciós administratiu, social, mercantil i seccions civils de les audiències treballen amb el sistema informàtic de tramitació processal e-justícia.cat. És un sistema que permet tenir dades molt exactes de la llengua en què es tramita la documentació per demarcació i tipus de document. Amb aquest actual sistema, tots els documents que es fan servir a l’oficina judicial estan actualitzats, tant en català com en castellà, i es generen a partir de plantilles ja preparades. És a dir, hi ha poc espai per al text lliure, per tant els documents es tramiten sense haver de redactar gaire text. La disponibilitat per emetre documentació en català és absoluta, doncs, però només el 7,97 % dels documents (resolucions judicials + tràmits) generats amb el sistema e-justícia.cat són en català. Per què? "Es tracta de fer un canvi de xip mental i adonar-se que vivim a Catalunya, tenim una llengua pròpia oficial i, per tant, tot el dret —i el deure— de treballar fent-ne ús íntegre", argumenta Rogeli Montoliu, president de la Secció de Llengua del CICAC. 

Compendium.cat és una que pretén apropar la llengua catalana a l'univers jurídic. (Carlos Baglietto)

Montoliu és un dels artífexs del portal web Compendium.cat, un catàleg de recursos lingüístics gratuït i en línia que aglutina de forma ordenada i actualitzable més de 700 recursos de llenguatge jurídic català, com bases de dades terminològiques, manuals d’estil o formularis jurídics, entre d’altres. El compendium.cat no és l'única eina per apropar el català al llenguatge jurídic, estudiat gairebé sempre íntegrament en castellà a la universitat; des del 2017, per exemple, s’ofereix la possibilitat de fer el curs de nivell C1 o de llenguatge jurídic mitjançant un mòdul pràctic d’utilització del català en el lloc de treball. A part, per tal de tallar d'arrel la problemàtica de l'alt nombre de jutges i jutgesses arribats de fora de Catalunya sense domini del català, el Departament de Justícia obrirà a partir del darrer trimestre d'aquest any una convocatòria de beques per fomentar que els estudiants catalans opositin a jutges, fiscals o lletrats, amb una inversió total de 600.000 euros anuals per a 50 beques. "Que molts jutges no entenguin el català no és el problema, però; el problema és que molts advocats creuen que parlar en català a un jutge espanyol és de mala educació, quan en realitat el que és de bona educació és respectar la nostra llengua i fer que els que venen de fora la puguin aprendre i estimar-la", opina Montoliu, que ja fa anys que va decidir "treballar sempre únicament en català". De moment el seu és un cas testimonial, sí, però casos com el d'ell són els necessaris per evitar que el català segueixi sent un testimoni testimonial al món de la justícia, mai millor dit.