Els robatoris de coure preocupen i ocupen als Mossos d'Esquadra. L'elevat preu d'aquest metall i que sigui fàcil trobar-lo en obres, empreses o infraestructures ferroviàries, fa que els lladres, la majoria oportunistes, de baixa estofa i de moltes nacionalitats, hagin trobat un bon modus vivendi. Fa anys que els Mossos d'Esquadra tenen actiu un Pla Operatiu Específic (POE) pel sector del metall per prevenir-ne els robatoris i inspeccionar els gestors de residus que poden comprar aquest material, però ara en tres regions del país s'ha decidit anar a més i augmentar aquest pla especial al nivell 2 que implica més patrullatge, més inspeccions i més investigació dels robatoris.
Quin és el problema amb el coure?
Tal com explica a ElNacional.cat Joan Salamaña, intendent cap de la Divisió de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra, s'ha decidit augmentar a nivell dos aquest POE a les dues regions metropolitanes Nord i Sud, per la criticitat dels robatoris, no per l'augment quantitatiu d'aquests. Els darrers dies s'ha robat coure de vies de la xarxa ferroviària i això ha complicat molt, si cap, la circulació de trens de la xarxa de Rodalies de Catalunya. Al Camp de Tarragona, també s'ha elevat a nivell 2 aquest POE, aquí, en canvi, sí per un augment rellevant de robatoris en empreses.
Sigui com sigui, els Mossos han reforçat aquest pla operatiu específic que ha obligat a totes les comissaries de les comarques afectades a reforçar el patrullatge preventiu, que també es fa ara amb l'activació de drons policials, la investigació dels delictes i les inspeccions a les deixalleries on els lladres poden acabar col·locant el material sostret.
Qui roba el coure?
La majoria de lladres de coure són, en un 80%, lladres oportunistes, malfactors que aprofiten obres o espais oberts per carregar la furgoneta i buscar algun gestor de residus que faci els ulls grossos i els hi compri el material, ni que sigui per sota de preu de mercat -ara es compra a uns 8-9€ el quilo-. L'altre 20% són grups de persones, més organitzats, però també de nivell molt baix de l'escala criminal. Lladres, la majoria de nacionalitat romanesa, amb un punt mínim d'especialització, si més no, per no morir electrocutats. No hi ha màfies del crim organitzat instal·lades a Catalunya per fer robatoris d'aquest tipus, assegura Salamaña.
L'any 2023 es van detenir 250 persones per robatoris de coure a Catalunya, més d'un 25% més que l'any 2022. D'aquests detinguts, 25 van estar relacionats directament amb robatoris de cablejat de vies del tren. Durant el passat any, segons les dades dels Mossos d'Esquadra, es van disparar un 16% els robatoris, superant els 5.700. L'intendent Salamaña assegura que com més acció policial es fa, més detinguts es fan en aquest àmbit. Les investigacions sobre aquests tipus de robatoris, que molts cops acaben com simples furts, els investiguen ara les Unitats d'Investigació de les comissaries, però amb la fase 2 del POE Metall, també les poden assumir la DIC de cada regió.
On acaba el coure?
Però el mercat de compra d'aquest material és limitat i és un espai molt controlat per les autoritats, mediambientals i també policials. Les deixalleries, que actuen com a gestors de residus, és on els Mossos centren la major part de la seva tasca d'inspecció per detectar possibles lladres que hi venguin el coure i també aquelles empreses, cada cop menys, assegura la policia catalana, que burla els controls i protocols i accepta comprar cablejat o retalls de coure robats. Durant l'any 2023 es va augmentar un 132% les inspeccions en aquests centres. Se'n van fer 679 durant l'any passat, gairebé dos per cada una de les deixalleries que hi ha al país. D'aquest augment dels controls a les deixalleries, han augmentat un 120% les denúncies a gestors de residus.
Aquestes inspeccions les assumeixen els agents de les Unitats Regionals de Policia Administrativa (URPA), agents amb competències amb la inspecció administrativa d'establiments públics i de regulació especial com les deixalleries i ferrovelleres. Els agents dels Mossos de les URPA fan les inspeccions als gestors de residus d'arreu del país amb l'objectiu de comprovar que, com habitualment passa, es facin les coses bé. Per evitar aquest tipus de robatoris, les empreses que compren el material tenen l'obligació d'informar a la policia, cada setmana, el coure i el ferro que han comprat i a qui. Aquestes dades poden ser rellevants per investigacions posteriors. La majoria dels operadors compleixen amb la normativa, asseguren agents de l'URPA de la regió metropolitana Nord, durant una visita en una de les empreses que compra aquest tipus de material més gran de la zona de Granollers, i una de les que ho fa millor.
Més inspeccions per evitar material robat
Tot i això, els Mossos no aturen les inspeccions, per fer complir la normativa i també per demostrar que hi estan a sobre. Amb l'augment del nivell del POE a fase 2, es faran més inspeccions i s'augmentaran també els controls. En altres punts de la regió, expliquen els Mossos, han detectat que algunes empreses fan els ulls grossos i no apunten exactament el material que compren. Els agents fan esperes i vigilàncies a l'exterior de les ferrovelleres per comprovar si el material que acaba allà queda registrat correctament. Són les eines que tenen per controlar el mercat i evitar la venda de material robat.
Però els agents de les URPA no amaguen que el control absolut és complicat. El coure, quan se saneja, i se li retira el plàstic, que podria portar algun tipus de numeració, és gairebé impossible saber d'on surt. Piles i piles de cables i peces de coure que ningú sap poder aclarir d'on han sortit. Les investigacions són molt complicades. En la mateixa línia ho explica el sector. Molts cops, pel perfil de la persona que es presenta a la porta a vendre ferro o coure, ja els fan girar cua, però no sempre ho poden detectar.