El president de la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum (FECOC), Xavier Rivera, amb un ramat d'unes 800 ovelles, ha afirmat que "mai" ha patit una sequera com la d'aquest any. Tem que molts ramaders es trobin a la tardor sense pastura al paller i sense possibilitats econòmiques de poder-ne comprar. Rivera ha afirmat que s'ha d'intentar "que cap ramader plegui per la falta de pastura pels animals". Per tot, Pere Roqué, president d'Asaja Lleida, ha demanat línies d'ajut, al Govern i al Ministeri d'Agricultura, a retorn a llarg termini i cost zero per poder comprar pastures i ha afegit que reclamarà a l'asseguradora agrícola, Agroseguro, que els peritatges siguin reals.
Xavier Rivera té el ramat a Peramea, al Pallars Sobirà, i ha explicat que tot just li queden pastures als trossos per tres o quatre dies. Per passar l'estiu pujarà els animals a la muntanya sense les garanties si hi podran passar tot l'estiu per manca d'herba. Quan baixin al setembre es trobaran amb el paller mig buit i amb la necessitat de comprar pastures per passar tot l'hivern. Rivera ha reconegut que els costa aconseguir pastura i si en troben els preus són molt alts.
Replanteig de compromisos amb l'administració
Els ramaders a través de la declaració única agrària (DUN) declaren els caps de bestiar, les finques de conreu i pastura, entre altres i d'aquesta manera adquireixen uns compromisos amb l'administració. Rivera ha demanat exempcions donat que algunes d'aquestes finques no es poden pasturar per manca d'herba o aigua.
En la mateixa línia s'ha expressat Carlos Riu, un ramader de Llagunes, amb uns 150 caps de bestiar entre vaques i cavalls. Cada estiu porta a pasturar els animals a la muntanya de Rubió i aquest any es troba que no volen pujar a cotes altes perquè no hi troben menjar. De la situació de sequera que pateixen, a tall d'exemple, ha explicat que en una finca que l'any passat n'havien sortit 22 paques grosses d'herba, aquest any n'ha fet 9.
Una tardor complicada
Riu ha contat que si aquesta situació continua així, es trobaran amb una tardor complicada; no poder vendre animals pel compromís que tenen amb l'administració de tenir un cert nombre de caps de bestiar i no poder fer front al cost de comprar herba per alimentar-los. Per tot, demana a l'administració un replanteig en algun dels mètodes.
Riu s'ha expressat en la mateixa línia i ha demanat que l'assegurança de sequera funcioni donat que en altres episodis de manca de pastures no ho ha fet. Aquest ramader ha dit que si aquest any no funciona l'assegurança portarà a tots els ramaders a deixar-la de contractar per manca de confiança.
El president d'Asaja ha insistit en la necessitat de les exempcions administratives pels ramaders. En molts casos està condicionat pasturar determinades finques per poder rebre uns ajuts. Si per manca d'herba o d'aigua aquests animals no es poden portar a aquestes finques es demana una deslliurança d'aquest aspecte.
Roqué ha demanat a l'administració una aposta clara per la ramaderia extensiva de les comarques de muntanya, ja que són els principals garants de la conservació del territori. El president lleidatà d'Asaja ha insistit amb el mal que fa la fauna salvatge en períodes de sequera també, alimentant-se de part del menjar que pertoca als ramats.