Un plafó informatiu del Memorial Democràtic ret homenatge des d'aquest dissabte a la Torre de Capdella (Pallars Jussà) a Ramon Soliva, dirigent del PSUC que a la Guerra Civil va comandar una divisió de l'Exèrcit republicà i, després d'exiliar-se a l'URSS, va acabar convertint-se en assessor del govern de Fidel Castro a Cuba. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va clausurar aquest dissabte un acte d'homenatge al militar republicà i històric militant del PSUC al Museu Hidroelèctric de la Torre de Capdella, municipi on Soliva va néixer el 1912. La placa informativa forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de la Generalitat i vol recordar una figura clau en la lluita antifeixista així com la seva apassionant biografia, vinculada a alguns dels esdeveniments polítics més rellevants del segle XX.
"La vida de Ramon és una vida impressionant, que a qualsevol altre país hauria inspirat pel·lícules i novel·les. Estem davant d'una biografia del segle XX", ha subratllat Josep Calvet, historiador i cap de continguts i projectes del Memorial Democràtic, mentre la consellera ha exalçat la lluita dels que "han lliurat les seves vides per un futur millor”. Ramon Soliva va combatre a la Guerra Civil als fronts d'Aragó, l'Ebre i Catalunya i va arribar a comandar la 124 Brigada Mixta i la 45 Divisió, fet que el va convertir en un dels pocs militars procedents de la milícia que van arribar a liderar una unitat de l'exèrcit republicà.
Acte d’homenatge a Ramon Soliva. @josepcalvetb @catmemoria @visitvallfosca pic.twitter.com/dtrnxpCsJ9
— Museu Hidroelèctric de Capdella (@museuvallfosca) July 29, 2023
Així mateix, Soliva va ser condecorat amb la Medalla de la Llibertat, que s'atorgava a militars que haguessin protagonitzat fets rellevants, i setmanes abans que acabés la Guerra Civil va marxar a Algèria, des d'on va partir al seu exili a la Unió Soviètica. Va ser un dels 28 republicans que van estudiar a la prestigiosa acadèmia militar soviètica Frunze, on va acabar la formació com a número 1 de la promoció i va acabar exercint de professor de tàctica militar. El 1945, va ser enviat a Tolosa de Llenguadoc, on es va integrar al Secretariat Permanent del PSUC, i va ser responsable dels enllaços que entraven a Espanya.
Va tornar a l'URSS el 1949 per treballar com a responsable d'electrificació d'una regió propera a Moscou i, el 1960, el PCE el va enviar a Cuba, on es va acabar convertint en un dels principals assessors militars del govern de Fidel Castro, amb un paper clau en l'organització de les forces armades revolucionàries cubanes. El 1970 va tornar a Espanya i va morir a Barcelona el 23 de febrer de 1973.