El català és cada cop menys present a les aules catalanes. Les dades no són noves, però el 2021 ja s'alertava de la greu situació que travessa el país, amb una caiguda en picat del seu ús. Si quinze anys abans aquesta havia estat la llengua majoritària dels alumnes per relacionar-se amb els seus professors, el castellà continua estenent-se de forma desenfrenada. Dades del Departament d'Educació van alertar que només quatre de cada deu estudiants es dirigeixen en català al professorat, mentre que a l'hora de fer activitats de grup és poc més del 20% el gruix de l'alumnat que s'expressa en aquesta llengua. Una greu situació que, sens dubte, ha continuat intensificant-se des d'aleshores i que no dona senyals de frenada, malgrat els intents desesperats i tardaners de l'administració.
Ara bé, el més surrealista d'aquesta realitat és que l'ostracisme del català ha arribat ja fins a la seva pròpia assignatura. Professors de llengua catalana denuncien que sovint es troben amb moltes dificultats per donar classe en la llengua pertinent. ElNacional.cat ha parlat amb alguns docents per copsar de primera aquesta preocupant situació.
El català, en davallada
L'Eduard ha estat professor de català des del 1988 a nombrosos instituts públics de la regió metropolitana de Barcelona i el Garraf. Amb una llarga experiència al sac, remarca que aquest problema "no és nou d'ara", sinó que l'ha viscut de primera mà durant molts anys a municipis com Castelldefels. Anteriorment, el perfil que s'obstinava a fer servir el català eren "fills de la immigració interna" que tenien el castellà com a llengua materna i rebutjaven abandonar-lo, fins i tot a classe. Ara bé, també reconeix que era una realitat més limitada i no tan estesa, com passa actualment.
I és que és durant els darrers anys que aquesta tendència s'ha incrementat. La Neus ja té 62 anys, i s'ha mogut com a professora de català pel Baix Llobregat. Explica que "les coses han canviat" des dels voltants del 2016. Hi coincideix l'Eduard, qui explica que la situació actual s'ha "agreujat" per l'arribada de població estrangera, provinent sovint d'indrets de parla castellana com és l'Amèrica Llatina. Ara bé, no només es pot assenyalar aquest motiu. La Neus lamenta que els catalanoparlants tampoc "ajuden" a acollir els nouvinguts i "no són activistes" de la llengua perquè es dirigeixen als seus companys en castellà. "És com si haguéssim llançat la tovallola", critica. I l'Alba, professora de català a l'ESO en un centre de màxima complexitat de Barcelona, subratlla que es troba molts col·legues docents que ja es dirigeixen als alumnes directament en castellà, obviant la vehicularitat del català. "Hi ha una professora de matemàtiques que diu que explica la matèria en castellà perquè l'entenguin, cosa que no té cap sentit".
A primària, l'ús del català està més a l'ordre del dia, i encara es respecta sovint la seva prevalença, mentre que a secundària "mai hi ha hagut un control real", segons l'Eduard. Aquesta realitat, però, està mutant, i el mestre remarca que aquest any s'ha trobat per primer cop algun alumne de 1r d'ESO "que diu que mai els han exigit el català oral"; és a dir, que s'han graduat de primària "sense parlar-lo". En la seva globalitat, "cada cop hi ha més alumnes, també de nascuts aquí, que no han utilitzat mai el català a classe, ni tan sols a classe de català", reconeix amb pena.
Redaccions i intervencions, en castellà
Això comporta una davallada clara del nivell del català. No és cap sorpresa, per als docents entrevistats, que els recents resultats de l'informe PISA hagin posat la llum sobre la comprensió lectora, i que altres avaluacions recullin aquest retrocés en el nivell de català escrit, oral, i llegit. "Hi ha pobresa de lèxic i d'estructura, i calcs del castellà, fan molts errors", explica la Neus. Com a exemple, relata que l'altre dia a classe va trobar-se que "ningú coneixia què vol dir 'paraments de la casa'". "La llengua es va perdent", lamenta. L'Eduard diu que el català que parlen els alumnes "és una traducció literal del castellà", mentre que l'Alba es troba contínuament castellanismes i faltes d'ortografia bàsiques a les redaccions i als exercicis orals de l'assignatura de català.
Però la situació és encara més greu perquè, més enllà de tenir un nivell baix, aquesta tendència cap a l'oblit es veu reflectida de forma més evident: hi ha alumnes que directament opten per usar el castellà a l'assignatura de català. "Avui just corregia exàmens d'ahir i m'he trobat un parell que a mitja redacció passaven completament al castellà", descriu l'Alba. També s'ho troba l'Eduard, qui explica que ha de recordar que "les redaccions són en català i la llengua d'ús és el català", però igualment es troba redaccions entregades en castellà. "Diuen que no sabien que s'havia de fer en català". De la mateixa manera, en les interaccions orals, el docent ha d'insistir a fer servir la llengua de l'assignatura. "En una hora de classe puc repetir vuit, nou o deu vegades que se'm parli en català, cada dia és així", detalla. La Neus, per la seva banda, relata que "hi ha alumnes que només et parlen en castellà, encara que sigui la matèria de català".
"Creuen que el català no és necessari"
Tots tres docents coincideixen que es veuen obligats a "justificar molt" per què fan classe de llengua catalana als centres. "Creuen que el català no és necessari", lamenta l'Alba, una valoració que confirma l'Eduard perquè diu que els alumnes nouvinguts "al segon mes ja s'adonen que poden viure perfectament sense saber català, perquè al carrer ningú l'utilitza i els professors els parlaran en castellà". Una realitat deplorable a les aules que els professors de català alerten que cada cop va a pitjor sense cap solució a l'horitzó. I al final, acaben graduant-se igualment. "Si poguéssiu tenir accés als resultats de les avaluacions de 4t d'ESO veuríeu que hi ha molts alumnes que acrediten el nivell amb el català suspès", avisa amb dolor.