“Com estàs? Per què em vas fer això? Estàs penedit? Li ho tornaràs a fer a una altra parella?” Són algunes de les preguntes que una dona li fa a un condemnat per violència de gènere, connectat a un programa de realitat virtual. Ell contesta i després agafa l’avatar de la dona per escoltar les seves respostes. A grans trets així funciona el programa de realitat virtual, conVRself, del qual s’ha fet una prova pilot a la presó de Lledoners per convertir-lo en una nova eina més per aconseguir l’empatia del condemnat i que no torni a agredir més. És un dels nous tractaments que es volen implantar a les presons catalanes i que s’ha presentat avui en les jornades Agressors de Violència de gènere: tancats o en comunitat?, que es realitza al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), i on també s’analitza l’atenció a les víctimes.
Actualment, totes les presons catalanes tenen aparells de realitat virtual per treballar l’empatia del condemnat, que s’encarna (l’anomenat embodiment) en el cos de la víctima. La mostra del pla és molt petita (8 interns), tot i que uns 200 interns han usat la realitat virtual en diferents tractaments, segons Nicolás Barnes, psicòleg de la Unitat de programes d’Intervenció Especialitzada de la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat del Departament de Justícia. Barnes ha avançat que s’ultima un programa de realitat virtual per treballar la violència filioparental, “que sempre acostumen a ser contra mares”, en nois castigats amb mesures de Justícia Juvenil.
“Els interns han tingut una resposta emocional amb la realitat virtual; s’han sentit l’home i la dona”, ha assegurat Barnes, que ha admès que cal ajustar el programa i ampliar la mostra per veure la seva eficàcia. Per evidenciar el seu impacte, el psicòleg ha detallat que dos reclusos dels vuit escollits no responien a la conversa virtual i van descobrir que no era un tema tècnic: “Es van bloquejar, en veure-ho molt real, ja que havien assassinat la parella i en escoltar-les es van bloquejar”, en parlar-lo amb els especialistes. I per això també ha precisat que en les anàlisis cal vigilar el tipus de delicte comés.
Canvis
El programa de realitat virtual s’emmarca en els nous programes de tractaments a condemnats per delictes violents, iniciats el 2019, després que una recent recerca va constatar que els programes especialitzats, de violència de gènere i delictes violents tenien poc efecte en els reclusos. En la investigació es va destacar, a més, que els condemnats per violència de gènere i considerats de baix risc eren les que més tornaven a delinquir i més tard que la mitjana. En aquest sentit, Marian Martínez, psicòloga de la Unitat d’Intervenció Especialitzada de Serveis Penitenciaris, ha presentat un segon estudi sobre l’eficàcia terapèutica dels nous programes d’intervenció en violència de gènere, els quals -ha indicat- en lloc de centrar-se en el delicte s’aborda la situació individual de la persona, com ara si té problemes d’alcoholisme o de consum de drogues.
Imatge del que veu l'usuari de la realitat virtual en el programa adaptat a la presó: CEJFE
Drogues i alcohol
Precisament, s’indica que un 55 % dels agressors de gènere és consumidor habitual de drogues i alcohol, i prop d’un 40 %, ha consumit tòxics en el moment de cometre el delicte. Aquests són alguns dels resultats de la recerca Avaluació de l’eficàcia terapèutica dels nous programes de violència de gènere, elaborada pel CEJFE, que avalua el tractament dins de la presó als condemnats per violència de gènere.
En la inauguració de la jornada, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró ha qualificat la violència masclista com una “xacra que amenaça el 50 % de la població” i per això –ha assegurat– “tot esforç serà poc mentre qualsevol dona corri perill de viure una situació de violència masclista”. La consellera ha remarcat que “l’eficàcia d’un sistema penal també implica situar la reparació del dany i l’atenció a la víctima entre les prioritats de la resposta institucional i comunitària”. Ciuró ha ressaltat que “la víctima necessita el nostre suport” i ha recordat que “de totes les persones que van ser ateses a les oficines d’atenció a la víctima del delicte del Departament de Justícia l’any 2021, un 42 % ho van ser per violència de gènere”.