Els partits conservadors i d’extrema dreta actuals acostumen a introduir en el debat polític la qüestió de la natalitat i les baixes taxes que es registren en les societats contemporànies. Generalment, s’acaba concloent que les parelles no poden tenir fills a causa d’unes condicions econòmiques difícils, que fan pràcticament impossible ajudar a aixecar més vides més enllà de la pròpia.
Noves estadístiques, però, aporten nous diagnòstics sobre la situació. El problema de les societats contemporànies ja no seria només el fet que tingui taxes de natalitat baixes, sinó que també creix la taxa de persones que decideixen no tenir parella o parelles que, tot i tenir una relació, decideixen viure separades i opten per no tenir fills. Així ho ha exposat aquest cap de setmana el Financial Times.
El diari britànic apunta que aquesta manca d’emparellaments és ja “un canvi molt més fonamental en la naturalesa de les societats modernes” i apunta que “les relacions no només són menys freqüents, sinó que cada cop són més fràgils”. El rotatiu apunta a més que la “dissolució de les relacions” és “més forta entre els més pobres”.
Catalunya, la mateixa tendència
Si posem el focus sobre Catalunya, comprovem que la natalitat continua en una dinàmica regressiva. De fet, la tendència es manté a la baixa des del 2009. El 2023 van néixer 54.182 nadons, que suposen un 3,9% menys que el 2022, d’acord amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Però més enllà de la natalitat, hi ha dades que a escala global indiquen com les persones se senten cada cop més soles. Es tracta d’una tendència global, que va des dels Estats Units, a Finlàndia, passant per Corea del Sud fins a Turquia, Tunísia o Tailàndia. El novembre del 2024 es van publicar dades del Baròmetre de la soledat no desitjada a Catalunya, un estudi de la Fundación ONCE i Fundación AXA. L’informe indicava que gairebé una persona de cada cinc a Catalunya pateix soledat no desitjada (18,4%) i que la soledat crònica se situa en un 12,6%.
L’estudi també apuntava que el 68,4% de les persones que pateixen soledat porten en aquesta situació des de fa més de dos anys. El 46,3% dels catalans han patit soledat en algun moment de la seva vida i aquest sentiment és més freqüent entre els homes (20,9%) que entre les dones (16%). En la joventut, el sentiment de soledat s’enfila fins al 28,4%.
Aquesta tendència global, apunta el Financial Times, converteix en estèrils les polítiques que intenten fer reflotar la natalitat amb bonificacions per tenir fills, perquè és una mesura que no incideix en el fet que hi ha un problema previ: la formació de parelles. Així doncs, els reptes demogràfics actuals ja no estan simplement relacionats amb les possibilitats o no de les parelles de tenir fills, sinó també en què les persones s’emparellen menys.
Quines són les causes?
El rotatiu apunta que el fet que aquesta situació s’estigui donant de forma global implica que les causes són transfrontereres més que a condicions específiques de cada país. La gent es casa a causa d’una imposició social, per una devoció amorosa o bé per seguretat econòmica. En la seva absència, els matrimonis cauen en picat. La tecnologia estaria també facilitant aquest canvi: “Les xarxes socials faciliten la difusió dels valors liberals (sobretot entre les dones) i augmenten l’apoderament femení”. De fet, les dades acompanyen aquesta teoria perquè quadren les estadístiques d’ús d’internet i el descens entre els emparellaments.
El diari britànic conclou que “si bé els incentius financers i altres modificacions polítiques poden augmentar les taxes de natalitat, estan treballant contra forces socioculturals molt més fortes”. I apunta que “les polítiques destinades a facilitar la formació de relacions poden ser més efectives que les destinades a ajudar les parelles a tenir fills”. El diari conclou amb aquesta reflexió: “Un món de solters en augment no és necessàriament millor o pitjor que un ple de parelles i famílies, però és fonamentalment diferent del que hem tingut, amb importants implicacions socials, econòmiques i polítiques. Ens trobem davant d'un enigma: és això el que realment vol la gent? Si no, què cal canviar?”