Desequilibri. Catalunya va rebre 14.775 sol·licituds d'asil el 2023, una xifra que suposa el nombre més elevat de peticions de protecció internacionals que ha registrat el país fins a la data. De tot l'estat espanyol, de fet, aquesta comunitat és la que més sol·licituds va rebre l'any passat. Segons dades de l'anuari de la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR), la província catalana amb més sol·licituds d'asil en 2023 va ser Barcelona, amb 9.422, xifra que representa un augment del 30,65% respecte a 2022, i la segona província amb més peticions és Girona. Ara bé, la situació té un toc d'alarmant, perquè malgrat registrar aquest màxim de sol·licituds d'asil, no s'està donant una resposta positiva a la gran majoria de les persones.

Així, la copresidenta de la CCAR, Tània Corrons, ha afirmat que els "preocupa la disminució" del nombre de concessions de protecció internacional a Espanya, on la taxa de reconeixement de protecció internacional ha passat del 16% el 2022 al 12% el 2023. Això significa que també a Catalunya les sol·licituds que es concedeixen són mínimes: només poc més d'una de cada deu acaba atorgant el permís d'asil. Cal destacar que l'any passat Espanya ja es trobava a la cua de la Unió Europea, perquè només Malta i Xipre tenia una proporció més baixa de peticions resoltes favorablement. En canvi de millorar l'actuació, l'estat espanyol ha retrocedit. En contrast, la mitjana europea se situa al voltant del 40%.

L'informe també alerta sobre la llarga espera. Des del CCAR, han observat que el temps mitjà d'espera per a la concessió de la cita per tramitar la sol·licitud d'asil és d'entre 6 i 9 mesos, encara que també hi ha casos que porten un any trucant sense obtenir resposta i altres que aconsegueixen cita en dos mesos.

Les sol·licituds d'asil a la UE

Les dades de l'estudi també serveixen per rebatre els discursos que fomenten una por infundada a la migració. Un dels seus resultats, per exemple, ha estat l'aprovació del Pacte Europeu de Migració i Asil, un acord de la UE que "avala les postures conservadores que han comprat el marc conceptual de l'extrema dreta" perquè endureix les fronteres i dificultada l'entrada dels migrants. I és que la suma de totes les entrades "irregulars" a Europa suposen només el 0,06% del total de la població de la Unió Europea". El pacte europeu implica la creació de centres de detenció a les fronteres per a controlar si les persones majors de 12 anys són susceptibles de rebre protecció internacional, cosa que "vulnera el dret d'asil".

La UE ha rebut un 17% més de sol·licituds d'asil el 2023, amb un total d'1.129.800 peticions, la xifra més alta registrada des del 2015, i els principals països receptors de sol·licituds són Alemanya (351.510), França (166.880), Espanya (162.420), Itàlia (135.820) i Grècia (64.225). D'aquestes peticions s'han dictat resolucions per a un total de 674.135 resolucions per a les sol·licituds d'asil, de les quals 358.235 han estat favorables i s'han concentrat a Alemanya (135.275), Espanya (52.630), França (41.615), Grècia (24.950) i Àustria (23.195), mentre que el 46,86% del total han estat denegades.