Recuperat l'ADN d'una dona en un collar de fa 20.000 anys, amb una nova tècnica revolucionària. Un equip científic internacional liderat per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya) ha desenvolupat un mètode no destructiu per aïllar l'àcid desoxiribonucleic d'ossos i dents, un avenç sense precedents que permetrà extreure nova i important informació de la prehistòria. Una troballa d'allò més notable, ja que les peces òssies, dentals i de pedra contenen dades molt rellevants sobre el modus vivendi, la cultura i l'organització dels primers humans — tot i que, fins ara, era impossible atribuir-les a individus concrets perquè els enterraments i els aixovars funeraris eren molt escassos en el paleolític.
🗿 Troben a Extremadura les primeres escultures tartèssies, que sacsegen la història
Ara, la nova tècnica permetrà obtenir informació inèdita de moltes peces de pedra i restes òssies aïllades en jaciments — així com identificar qui va fabricar, fer servir o portar aquests objectes de l'edat de pedra. Els detalls del nou mètode es publiquen aquest dimecres en un article a la revista Nature, on es descriu com l'equip ha provat la tècnica amb artefactes fabricats amb ossos. Per què? Perquè són porosos, de manera que tenen més probabilitats que els objectes de pedra de retenir l'ADN de la pell, la suor o altres fluids corporals.
Contaminació moderna
El més important és assegurar-se que els objectes no patissin danys durant les proves. L'arqueòloga de la Universitat de Leiden (Països Baixos) i supervisora de la recerca, Marie Soressi, explica que "l'estructura de la superfície dels artefactes ossis i dentals paleolítics proporciona informació important sobre la seva producció i ús". "Per tant, preservar la seva integritat, incloses les microestructures de la seva superfície, era una prioritat absoluta", subratlla. D'aquí que parlem d'un mètode no destructiu, que està basat en el fosfat. L'autora principal de l'estudi, Elena Essel, explica que han creat "una rentadora d'artefactes antics" dins del seu laboratori. "Rentant els artefactes a temperatures de fins a 9 °C, poden extreure l'ADN de l'aigua i mantenir els artefactes intactes", detalla.
La tècnica es va posar a prova amb un conjunt de peces de la cova francesa de Quinçay, excavades entre els anys setanta i noranta. Es va poder identificar ADN d'animals, però la gran majoria d'àcid desoxiribonucleic era de les persones que havien manipulat els objectes durant o després de l'excavació. Per evitar aquest problema de contaminació, l'equip es va centrar en material acabat d'excavar amb guants, mascaretes i guardat en bosses de plàstic netes amb els sediments encara adherits. No va ser suficient: si bé els nivells de contaminació van baixar, no van trobar ADN humà antic.
La cova Deníssova
Tot va canviar amb els arqueòlegs Maxim Kozliki i Michael Shunkov, que l'any 2019 van excavar la cova Deníssova a Rússia. Tot i que desconeixien el nou mètode, van aïllar un penjoll de dent de cérvol uapití del paleolític superior del qual els genetistes del Max Planck van poder aïllar ADN del mateix animal i grans quantitats d'ADN humà antic. "La quantitat d'ADN humà que vam recuperar del penjoll va ser extraordinària. Gairebé com si haguéssim pres una mostra d'una dent humana", destaca Essel.
Basant-se en l'anàlisi de l'ADN mitocondrial (la part que s'hereta de la mare), van concloure que l'ADN era d'una sola persona. També van poder calcular l'antiguitat del penjoll, d'entre 19.000 i 25.000 anys. Així mateix, van descobrir que el collar va ser fabricat, fet servir o portat per una dona. Una dona que estava emparentada genèticament amb antics individus contemporanis de Sibèria, els anomenats "antics eurasiàtics del nord". "Als forenses no els sorprendrà que es pugui aïllar ADN humà d'un objecte que s'ha manipulat molt, però és sorprenent que segueixi sent possible 20.000 anys després", conclou el genetista del Max Planck i supervisor del treball, Matthias Meyer.
